Heroi de Brandenburg
Martín Fiz disputarà a Barcelona el relleu per equips amb Miguel Indurain i Mireia Belmonte
El 25 de setembre, Martín Fiz registrava 2h26m a la marató de Berlín, que va guanyar Kenenisa Bekele amb una marca estratosfèrica, però, als seus 53 anys, aquell temps, 23 minuts més que el de l’etíop, es pot considerar un prodigi només a l’abast d’un esportista com el veterà corredor vitorià.
Fa tres setmanes, Martín Fiz registrava 2h26m a la marató de Berlín.
Té 53 anys. I per això cal deixar-ho clar: aquesta marca és un prodigi.
Fiz va guanyar la cursa, i així va avançar un pas més en el seu gran repte. Es vol adjudicar els sis majors. Els sis grans. El triomf, en la categoria d’M50 (majors de 50), en les sis maratons més importants del món. Ja ha guanyat a Nova York, Tòquio, Boston i Berlín.
L’any que ve va cap a Londres, a l’abril. I a la tornada del pròxim estiu pretén atacar les avingudes de Chicago. Són sis maratons en menys de dos anys.
–Tot això no ho feia abans, eh? En l’elit, no pas més de dues maratons l’any... –diu.
També explica que la idea va sortir perquè sí.
–El novembre del 2015 me’n vaig anar a la marató de Nova York. La vaig guanyar en la meva categoria. Allà va néixer el projecte. Ho vaig comentar a les xarxes socials, i com que allà et sent molta gent, van aparèixer empreses a les quals els va agradar la idea. I aquí em teniu...
Fiz no enganya ningú. Li agrada guanyar. Sempre.
El cronista ha pogut comprovar-ho en algun ocasió: corríem pels parcs d’Hèlsinki, i quan la cosa s’intensificava, Fiz accelerava encara més.
–Sempre cal buscar un altre pas de rosca. Però cal fer-ho amb compte, eh? Que el xassís es queixa i ja acumulo 300.000 quilòmetres a les cames –diu.
Ara, Fiz corre al voltant de 120 quilòmetres setmanals. Gairebé la meitat dels que feia als noranta, quan guanyava Mundials i Europeus de marató. Ho fa pels parcs de Vitòria, ciutat verda, en companyia d’Iván Fernández i Elena Loyo, que són fondistes amb força futur.
Trotant per El Prado, o pel bosc d’Armentia, Fiz s’ha mantingut fins avui.
Demà es donarà aquell pas de rosca. Fiz figura a l’equip del Banco Santander per al relleu curt del triatló de Barcelona, a la Mar Bella. Juntament amb ell, apareixen Mireia Belmonte (25) i Miguel Indurain (52).
Junts surten en la modalitat d’esprint a l’una del migdia: 700 m nedant, 20 km de pedals i 5 km corrent.
–Tenim un bon trident. Si tots fóssim un, sortiria una bomba de triatleta –diu Fiz.
–Sortiran amb la idea de guanyar, oi? –li pregunto.
–Per descomptat. Em pensava que Belmonte s’hauria relaxat després dels dos podis de Rio. Però em recorda Fermín Cacho: competeix fins i tot en el mus. I com que sap nedar de meravella en aigües obertes, em sembla que sortirà del mar al capdavant i ens deixarà el camí obert. –I Indurain? –Ha recuperat la il·lusió. Si va fort amb els pedals, m’ho posarà fàcil. Jo encara puc córrer cinc quilòmetres amb uns 15m30s.
Segons Fiz, Miguel Indurain jr. (20) ha fet que el seu pare, Miguel Indurain, es reenganxés a la bicicleta. Estem parlant del campió de cinc Tours.
–El seu fill, que competeix en la categoria sub-23, li ha sortit un gegant. Tots dos tenen característiques similars. I amb freqüència surten junts a la carretera, a entrenar-se. Al pare li truquen per a molts esdeveniments, i així s’ha enganxat al cicloturisme. Ens anirà bé. Té un gran motor i a sobre ha perdut pes. S’ho pren com un amateur, més que jo. Però aquesta vegada es tracta d’un relleu: dubto que estigui disposat a fallar.
Fiz ha guanyat quatre de les sis grans maratons mundials en la categoria de majors de 50 anys
Miguel Indurain jr. ha aconseguit que el seu pare, guanyador de cinc Tours, es reenganxés a la bicicleta