Rússia estudia tornar a obrir les bases militars a Cuba i el Vietnam
Defensa confirma que està revisant el tancament d’instal·lacions de la guerra freda
Instal·lada en una dialèctica de nova guerra amb els Estats Units, Rússia està sospesant recuperar alguna de les posicions militars que va tenir durant la veritable guerra freda. El primer pas seria recuperar les bases de Cuba i el Vietnam, dos aliats tradicionals de la Unió Soviètica i els llaços dels quals a Moscou no li ha costat de recuperar. Aquesta possibilitat s’estudia aquests dies als despatxos del Ministeri de Defensa rus, segons va dir ahir un dels seus principals responsables.
El projecte el va revelar ahir a la Duma el viceministre del ram, Nikolai Pankov, en una trobada amb els periodistes. “Estem treballant en aquest tema. Estem veient aquest problema”, va reconèixer en resposta a la pregunta de si l’exèrcit rus planeja tornar a les bases que tenia al Vietnam o Cuba. Pankov no va voler entrar en detalls, però va assenyalar que actualment la direcció del Ministeri està revisant les decisions que es van prendre en el passat sobre la liquidació d’aquelles instal·lacions.
Rússia va tancar les bases fora dels antics països soviètics fa més de deu anys, deixant únicament actiu el centre de suport naval de Tartus (Síria), que no és pròpiament una base. Però ara veu la necessitat de tornar-hi. El ministre de Defensa, Serguei Xoigú, ha anunciat aquesta setmana que Moscou pensa millorar les bases militars a l’exterior, especialment les del Kirguizistan, el Tadjikistan i Armènia, que són dins de l’espai exsoviètic.
Però el vicepresident de la Comissió d’Exteriors de la Duma, Aleksei Chepa, va dir ahir que Rússia “ha d’assegurar la presència en altres regions del món. Seria de l’interès rus recuperar les bases que es van tancar a Amèrica Llatina, al sud-est d’Àsia i a l’Àfrica”, va assegurar.
Cuba i el Vietnam van ser dos dels punts més calents de la guerra freda, ja que tant Rússia com els Estats Units mantenien alhora bases militars en aquells països.
El Kremlin no va voler ahir entrar a valorar la possibilitat de tornar a Cuba i el Vietnam. Dmitri Peskov, el portaveu del president rus, Vladímir Putin, va deixar la responsabilitat de tota explicació a Defensa. “La situació internacional no és estàtica, sinó bastant moguda. És natural que tots els països valorin aquests canvis en relació amb els seus interessos nacionals i que prenguin les mesures que creen necessàries”, va dir Peskov.
L’abril d’aquest any dos diputats del Partit Comunista van proposar al president i als ministeris d’Exteriors i Defensa de ressuscitar el centre d’espionatge radioelectrònic de Lourdes, a prop de l’Havana, el més gran d’aquest tipus fora de Rússia. A més, van demanar d’instal·lar a Cuba un complex de míssils com a resposta als plans dels Estats Units d’instal·lar llançadores mòbils de míssils tipus Himars al sud-est de Turquia.
El radar de Lourdes va entrar en funcionament el 1967. Per motius econòmics, el 2001 Putin va anunciar-ne el tancament i un any després el contingent rus va abandonar les instal·lacions. La possibilitat de tornar al Carib es va reprendre el 2014, quan la crisi d’Ucraïna va empitjorar les relacions entre Moscou i Washington. Aquell estiu el diari Kommersant va anunciar que les autoritats russes i cubanes havien arribat a un acord sobre aquest tema.
El Vietnam va cedir la base de Cam Rahn a la Unió Soviètica en règim de lloguer el 1979. Des d’allà, la flota russa vigilava la regió meridional de l’oceà Pacífic i tot l’Índic. El 2013 Moscou va aconseguir un acord perquè els seus submarins es poguessin proveir a Cam Rahn. I un any després va aconseguir el permís del Vietnam perquè també fessin servir la base els seus avions Il-78, utilitzats per proveir de combustible els bombarders Tu-95.
Moscou va tancar el radar instal·lat a Lourdes, a prop de l’Havana, el 2002 per motius econòmics