L’exalcalde de Roma acusat de corrupció és absolt
Ignazio Marino carrega contra Renzi, el seu ‘botxí’, i el qüestiona com a estadista
La política i la justícia italianes són uns cavallets en els quals les carreres tan aviat poden destruirse com ressuscitar. Silvio Berlusconi en té llarga experiència. Un cas dramàtic l’ofereix Ignazio Marino, fet fora de l’alcaldia de Roma fa menys d’un any, sota la ignomínia de ser acusat de corrupteles, i que ahir va ser absolt.
L’escàndol Marino, la tardor passada, va ser una notícia d’impacte internacional que va obrir la porta perquè el Moviment 5 Estrelles (M5E), de Beppe Grillo, guanyés per golejada les eleccions municipals de juny i instal·lés a l’alcaldia la jove advocada Virginia Raggi.
L’administració de Marino tenia ja molts problemes. Els serveis s’havien degradat i havia aflorat un gran escàndol d’infiltració mafiosa (no atribuïble a l’alcalde, perquè venia de lluny). Roma semblava més ingovernable que mai i Marino feia una sensació d’impotència. Paral·lelament hi havia les intrigues teledirigides pel primer ministre, Matteo Renzi, convençut que Marino havia de ser defenestrat perquè feia malbé la imatge del Govern i del Partit Demòcrata (PD), amb una gestió a la capital que ell criticava en públic i que veia molt deficient. Fer fora Marino es va convertir gairebé en una qüestió d’honor i d’autoritat per a Renzi. Finalment van sorgir acusacions sobre sopars (per valor de 12.000 euros) que l’alcalde hauria carregat al pressupost municipal i que no eren actes oficials sinó àpats privats.
La sortida de l’Ajuntament de Marino va constituir un teatre bastant vergonyós. Primer ell va dimitir; després es va retractar. Al final els seus propis regidors van presentar la renúncia i això el va obligar també a ell, per llei, a deixar el càrrec, encara proclamant la seva innocència. Va assumir les funcions d’alcalde un comissari especial nomenat pel Govern, la mateixa solució aplicada als municipis dissolts per infiltració mafiosa.
El tribunal va estimar ahir que Marino no havia comès ni desfalc ni estafa ni falsedat. No hi va haver delicte en els sopars ni en els seus corresponents rebuts. Tampoc en l’adjudicació de treballs a una oenagé, Imagine, fundada per l’exalcalde.
Segons el seu advocat, Enzo Musco, Marino va plorar a la sala quan va escoltar la sentència, d’emoció i també potser de ràbia per la injustícia soferta. Més tard, en roda de premsa, l’exalcalde va ajustar comptes amb el seu botxí polític. Sense nomenar-lo pel seu nom, però quedava clar a qui es referia, Marino va dir que “algú hauria de mirar-se al mirall i preguntar-se si té l’estatura d’estadista i fer examen de consciència”. Preguntat sobre si tornaria a la política, va dir que tenia “el deure moral de continuar comprometent-me pel meu país i per la meva ciutat”.
Marino, de 61 anys, és cirurgià de professió. Durant molts anys va treballar als Estats Units com a gran expert en trasplantaments. Després va saltar a la política i va ser elegit senador, pel PD.
Amargat pel tracte rebut, Marino va anunciar que votava Raggi el juny passat. La ciutat, tot i això, encara no s’ha recuperat de la crisi. Han estat mesos molt caòtics. Els nous gestors han demostrat inexperiència. L’M5E s’arrisca a perdre una oportunitat d’or si fracassa en l’experiment romà.
El jutge no veu delicte en els sopars que Marino va carregar a l’Ajuntament i que van provocar que caigués