L’islamisme de Benkiran espera renovar mandat al Marroc
El partit en el Govern denuncia temptatives de frau en les eleccions
Després d’una jornada electoral aparentment tranquil·la, la comissió de seguiment de les eleccions del Partit Justícia i Desenvolupament (PJD), que dirigeix l’Executiu, va denunciar temptatives de frau en els comicis.
Quan començava l’escrutini al tancament dels col·legis electorals, a les 19 hores (hora local), el partit del cap del Govern, Abdelilah Benkiran, va emetre un comunicat en el qual expressava gran preocupació per la netedat del procés electoral, encara que això no va ser obstacle perquè una mica més tard proclamés la victòria.
El Marroc va celebrar ahir les segones legislatives des que el rei Mohamed VI va impulsar una reforma de la Constitució el juliol del 2011 per desactivar el Moviment 20-F, la versió local de les primaveres àrabs. En les manifestacions de protesta s’ajuntaven però no es revoltaven joves progressistes descontents amb els salafistes de Justícia i Caritat que, fins ara, s’han mantingut al marge del joc polític.
El novembre del 2011 van guanyar els islamistes del partit del llum, símbol del PJD i, per primer cop en un país àrab, se’ls va deixar formar un executiu de coalició en no tenir prou majoria per governar en solitari. El 2013 hi va haver una crisi de Govern que es va resoldre amb un canvi de cromos: va sortir el Partit Istiqlal (Independència) i va entrar l’RNI (Reagrupament Nacional d’Independents), que havia estat fundat per un cunyat de Hassan II.
Benkiran partia ahir com a favorit per renovar mandat, malgrat l’absència d’enquestes preelectorals en haver-les prohibit el Ministeri de l’Interior. El seu capital polític estava intacte: no estava implicat en cap assumpte de corrupció i si no havia dut a terme més iniciatives en els seus cinc anys al capdavant del Govern era perquè no havien deixat que ho fes. Per entendre’ns, el rei. “Benkiran s’ha presentat com a víctima en la campanya electoral i l’han acusat de mantenir males relacions amb el rei per desprestigiar-lo”, afirma Bernabé López García, professor honorari de la Universitat Autònoma de Madrid i present a Rabat com a observador internacional.
La Federació de l’Esquerra Democràtica havia denunciat un cas flagrant de frau a Kenitra, on el president d’un col·legi electoral havia estat gravat amb un telèfon mòbil introduint un munt de paperetes en una urna. Els presidents de les meses electorals són funcionaris, no ciutadans elegits per sorteig, com explicava a La Vanguardia Duk Aladín, president de la mesa 62 del col·legi electoral situat davant de la mesquita Sunna, al cor de la capital marroquina. Corrent arribaven al centre de secundària habilitat per a les eleccions els que volien assistir a l’oració de divendres, la més important de la setmana i que ha de celebrar-se en comunitat. Més tranquils arribaven, amb la catifa d’oració sota el braç, a la sortida de la mesquita. El sermó d’ahir, com sempre controlat pel Ministeri d’Assumptes Religiosos, incloïa una invitació a acudir a les urnes. També a la mesquita en la qual va seguir l’oració el rei Mohamed VI.
Malgrat l’optimisme de què feia gala Aladín, la participació era molt baixa, com en totes les ciutats del Marroc. Finalment, a escala nacional la participació va assolir el 43%. A les zones rurals la participació sempre és més gran. A qui beneficiaria l’abstenció? López García assegurava que al PJD, malgrat que Abdelali Hamidin, membre del comitè executiu del PJD, assegurava el contrari. El comunicat d’última hora del partit islamista en el qual expressava gran preocupació semblava indicar que temia que li arrabassessin la seva permanència en el Govern, que no en el poder, tal com diu sempre Benkiran.
El segon favorit és l’anomenat partit de palau, el PAM (Partit Autenticitat i Modernitat), que ha anat guanyant terreny des de les legislatives del 2011 però no prou, segons els observadors, com per fer ombra al PJD.
Els joves van ser ahir els grans absents, tret dels que feien d’interventors dels pocs partits que en van enviar algun als col·legis electorals. Els únics que no fallaven a la capital eren els del PJD, els del PAM i els de l’USFP (Unió Socialista de Forces Populars). Són joves pagats pels partits (un d’ells va dir que li donaven 300 dírhams, 27 euros), no militants. Hind, llicenciada en Dret privat i amb un màster, reconeixia amb un somriure d’afirmació que ni militava en el PAM, partit per al qual treballava fins que trobés una altra feina millor, ni l’havia votat.
ESCASSA MOBILITZACIÓ Es va registrar una participació del 42% i els joves van ser els grans absents
EL PARTIT DE PALAU
El PAM ha guanyat terreny, però no està clar que pugui fer ombra al PJD