Fascinats per les armes
Un concurs de tir per a adolescents a Zuric, amb fusells d’assalt de l’exèrcit, retrata la passió per l’armament dels joves suïssos
Diumenge a la tarda a Zuric. Al recinte d’Albisgütli, als peus de la muntanya Üetliberg i a prop de l’immens llac al costat del qual s’estén la ciutat més gran de Suïssa, milers de famílies passegen entre les atraccions i parades d’una animada fira sota un sol inusual per a aquesta època de l’any. De sobte, se senten diversos espetecs. Es tracta de trets d’armes automàtiques. Però la multitud ni s’immuta. Continua deambulant o fent cua, impertèrrita, davant les nòries, els cavallets i els parades de menjar. Els trets procedeixen del camp de tir local, una de les milers d’instal·lacions d’aquest tipus repartides per la major part dels pobles i ciutats del país alpí. El mateix acull cada any des del 1899 el Knabenschiessen (el tir dels nois), un dels esdeveniments més importants del calendari dia festiu de Zuric, que enfonsa les arrels al segle XVII. Es tracta d’un concurs de punteria per a joves de 13 a 17 anys en el qual es fan servir fusells d’assalt de l’exèrcit. Atreu cada any més de 700.000 persones.
En aquesta edició s’han inscrit 4.310 participants, 1.319 dels quals eren noies, que van ser admeses per primera vegada el 1991. L’arma amb què provaven d’encertar les dianes a 300 metres era el SIG SG 550, un fusell automàtic d’una mica més de 3 quilos i de gairebé un metre de longitud, desproporcionadament gran per a alguns dels nois i noies que els disparen. Pot escopir 700 bales per minut i té un abast de fins a 400 metres.
Acompanyats de familiars i amics, nois i noies esperen el seu torn per ajeure’s en unes plataformes de fusta sobre les quals els espera el fusell, el canó del qual, de 5,56 mil·límetres, s’aguanta sobre un suport bípede. Al seu costat, un instructor els assessora abans de cada tret. Al vestíbul de l’edifici s’exposen els premis a què opten, donats per nombrosos patrocinadors. Hi ha motocicletes i bicicletes, televisors, ordinadors i consoles, equips d’esquí i fins i tot instruments. Gairebé un terç dels participants no tornarà a casa amb les mans buides.
El Schützenkönig (rei del tret) del 2016 ha estat el jove de Zuric Niel Geiger, de 14 anys, que es va emportar el premi de 5.000 francs suïssos (equivalents gairebé a la mateixa quantitat en euros), amb els quals pensa comprar un bon ordinador i ara a estalviar. “No estic en cap club ni practico regularment el tir. Disparo per diversió. Amb 12 anys vaig assistir a un concurs i l’any passat vaig participar per primera vegada en el Knabenschies”, explica.
Geiger es va imposar a la final a Melanie Salomon, també de Zuric, i Elisabeth Veit, de Geroldswil, un poble proper. Des del 2010, quatre dels cinc guanyadors van ser nois, que ja són la quarta part dels participants. No falten per això veus que demanen un nom menys sexista per al concurs. Helena Trachsel, directora de l’Oficina d’Igualtat d’Homes i Dones del cantó de Zuric, recorda que “el llenguatge té una gran influència sobre la nostra manera de pensar”, però Stephan Bachmann, portaveu de l’organització, no en vol sentir parlar: “Estem encantats que les noies siguin tan bones, però el nom continuarà sent el mateix”.
La pràctica del tir i els concursos d’aquesta especialitat són enormement populars a Suïssa. Ja s’hi referia Valentí Almirall, un dels pares del catalanisme polític, gran admirador del model confederal helvètic, en els articles que va escriure durant els seus viatges. Un dels seus llibres es titula El tir federal
suís: descripció de la festa el 1883 . El Knabenschiessen és un bon exemple de l’especial relació dels suïssos amb les armes. El país neutral per excel·lència “no és per això una nació pacifista”, afirma l’activista Tobia Schenbli. Els homes, que als 16 anys són convidats per l’exèrcit a un curs de tir, han de complir un servei militar obligatori que els manté mobilitzats diverses setmanes anuals fins als 30 anys (i fins als 50 anys els especialistes i oficials superiors). El mateix servei és voluntari per a les dones. Els soldats guarden si ho desitgen el fusell a casa... amb una caixa de munició. I, en acabar les seves obligacions amb la milícia, poden comprar-lo si volen. El 2013, el 73% dels votants van rebutjar en referèndum suprimir el servei militar obligatori. I el 2011, un 56,3% dels sufragis es van oposar a regular l’accés a l’armament, sol·licitat per més de 100.000 signants, Schenbli entre ells. Hi ha més de 3.000 freqüentats camps de tir, més d’un per municipi. L’organització Gun Policy estima que a Suïssa hi ha 3,4 milions d’armes en mans de particulars, una per cada dos habitants, la tercera taxa mundial.
Malgrat això, els nivells de violència són moderats. El 2013 van morir 241 persones per arma de foc (de les quals 222 es van suïcidar). A finals dels noranta, la mitjana superava els 400 morts anuals. El 27 de setembre del 2001, un home armat va entrar al Parlament del cantó de Zug, va assassinar 14 persones i en va ferir 18 en l’únic precedent d’una matança a l’estil dels Estats Units. “No crec que el tir sigui especialment popular al país. El meu pare, per exemple, odia les armes, perquè serveixen per matar”, replica Niel Geiger amb un aplom inusual per als seus 14 anys.
El 2013 Suïssa va rebutjar suprimir el servei obligatori i el 2011, regular l’accés a les armes