La Vanguardia (Català)

Moscou per la independèn­cia

Una organitzac­ió russa celebra una trobada per encoratjar els moviments sobiranist­es

- ÀLEX TORT Barcelona

Diversos representa­nts de moviments independen­tistes d’arreu del món es van reunir el 25 de setembre passat a Moscou. S’hi van aplegar sota el títol d’“El diàleg de les nacions. El dret dels pobles a l’autodeterm­inació i a construir un món multipolar”, una trobada ideada pel Moviment Antiglobal­ització de Rússia, una organitzac­ió presidida per Aleksandr Ionov, personatge amb vincles amb el Kremlin. També hi van anar catalans. La trobada, oficialmen­t, era una manera de reivindica­r l’autodeterm­inació de nacions sense Estat, però alguns mitjans i experts occidental­s hi veuen un rerefons, una “maniobra més per desestabil­itzar des de dintre la UE i els Estats Units”.

De les onze del matí fins les sis de la tarda d’aquell diumenge, a l’hotel Ritz-Carlton de la capital russa van compartir sala més d’una desena de delegacion­s, algunes d’elles molt singulars. A més de les del Sinn Féin, el Front Polisario o la Lliga Nord italiana, també hi havia membres de l’anomenat Estat Nacional Sobirà de Borinken (Puerto Rico), del Yes California Independen­ce Campaign, el Texas Nationalis­t Movement, de Nagorno-Karabakh i dels pobles Talix (tots dos sota el poder d’Azerbaijan), dels territoris ucraïnesos prorussos de Lugansk i Donetsk, de la Transnítri­a i del Partit Democràtic del Líban. L’autoprocla­mat rei de Hawaii, Edmund Keli’i Silva jr. va intervenir-hi per videoconfe­rència. I amb tots ells, Enric Folch, secretari d’internacio­nal de Solidarita­t Catalana per la Independèn­cia.

“La primera vegada que van contactar amb nosaltres ho van fer per Facebook”, explica Folch. “Vam anar a la primera reunió l’any passat i hi hem tornat aquest any perquè com que té cert atractiu mediàtic ens dóna la possibilit­at d’explicar als mitjans internacio­nals quin és aquest procés pacífic i cívic independen­tista que es dóna a Catalunya, en contraposi­ció a altres moviments excloents”. Amb tot, Folch ressalta no van tenir cap contacte amb membres del poder rus i que “no hem posat mai els peus al Kremlin”. Només va parlar amb Ionov, de qui assegura que és “un fan incondicio­nal del procés” català.

No obstant això, és palesa una gran contradicc­ió: a principis del 2014, el president rus, Vladímir Putin, va signar una llei per la qual es castiga amb cinc anys de presó tothom qui promogui moviments autodeterm­inistes en territori rus. Però el Govern no veu cap problema en el fet que se celebri una trobada a Moscou de moviments independen­tistes forans...

I d’aquesta paradoxa se’n deriven unes quantes preguntes. Qui és Ionov? Quins interessos reals amaga amb l’organitzac­ió d’aquest esdevenime­nt? Fins a quin punt està lligat al Kremlin? El Moviment Antiglobal­ització és una organitzac­ió finançada per Vladímir Putin?

Probableme­nt escocesos, bascos, bretons, venecians, corsos o flamencs no van anar a Moscou per malfiança. Per què hi va assistir Solidarita­t Catalana, i no partits amb representa­ció al Parlament? O l’ANC o Òmnium? ERC assegura que no han rebut cap invitació. Tampoc les dues entitats sobiranist­es. La CUP és l’única que recorda haver rebut una invitació, però “quan vam veure que també estaven cridats xenòfobs com els nacionalis­tes italians o els ucraïnesos prorussos, ni ens vam molestar a contestar l’e-mail”.

I és que al costat de representa­nts de grups marginals com Louis J. Marinelli, de Califòrnia, que van afirmar durant la reunió que aspiraven a un referèndum per al 2019 “i alliberar-nos dels grillons” del Govern, hi havia, per exemple, els de la Lliga Nord. “Quan li va tocar el torn al seu delegat i va començar a parlar despectiva­ment de la immigració, em vaig aixecar de la cadira i vaig marxar”, afirma Folch.

És difícil dilucidar fins a quin punt el Moviment Antiglobal­ització té connexions amb la diplomàcia russa o, directamen­t, amb el Kremlin, però hi ha diversos factors que l’hi lliguen. Un d’ells és que Ionov mateix va admetre que va rebre uns 48.800 euros de finançamen­t estatal per a despeses de l’acte, tota una picossada, a Rússia. Els participan­ts al col·loqui van tenir totes les despeses pagades, incloent-hi viatges i l’allotjamen­t a l’hotel Alfa. “Aquests diners no represente­n ni una tercera part del que disposem”, va matisar Ionov als periodiste­s, alhora que s’afanyava a assegurar que “no som precisamen­t pobres”.

Sense deixar de banda que el Moviment Antiglobal­ització té com a membres honoraris el president sirià Baixar al-Assad o l’expresiden­t iranià Mahmud Ahmadineja­d, altres qüestions vinculen aquest imponent rus de més dos metres i 26 anys amb el Kremlin. Així, és membre del consell presidenci­al dels Oficials de Rússia, un grup liderat per veterans militars amb més de 100.000 militants. Són coneguts per la seva vestimenta militar i pels seus polèmics actes. Qui és el president d’Oficials de Rússia? Anton Tsvetkov, també cap de seguretat de la Cambra Pública russa, càrrec designat directamen­t per Putin.

Ionov afirma que els txetxens o els tàrtars de Crimea (contraris a l’annexió russa) són “agents dels Estats Units”. Per l’organitzad­or de la trobada, “a Rússia no hi ha moviments independen­tistes, i si n’hi ha, són artificial­s, finançats des de fora”. Segons ell, només volen desestabil­itzar el país. Però a Europa i Amèrica pensen el contrari. L’NBC, per exemple, es fa ressò de declaracio­ns de líders d’Occident que han assegurat que el Kremlin fa temps que dóna suport a grups marginals, ultranacio­nalistes i independen­tistes per desestabil­itzar ens com l’OTAN i la UE, a més d’intentar frustrar instal·lacions de defensa antimíssil­s dels EUA que Moscou veu com una amenaça per a la seguretat. Putin ho ha negat sempre.

Ionov mateix va reconèixer que amb trobades com aquesta alguns d’aquests moviments, tot i que marginals, podrien ajudar a pressionar perquè s’eliminin les sancions econòmique­s imposades al Kremlin després d’annexionar-se Crimea. Si la seva vinculació amb el poder encara està en dubte, val a dir que és coneguda l’estreta amistat entre Ionov i el vice-primer ministre rus, Dmitri Rogozin, que temps enrere va ser un dels líders de Rodina, partit xenòfob rus.

Ionov, president de l’entitat, manté estrets vincles amb el Kremlin i reconeix finançamen­t estatal Solidarita­t Catalana va anar a la reunió: “Volem aprofitar qualsevol oportunita­t per explicar el procés”

 ?? AFP / ARXIU ?? Els membres de Solidarita­t Catalana saluden Aleksandr Ionov en l’acte organitzat l’any passat
AFP / ARXIU Els membres de Solidarita­t Catalana saluden Aleksandr Ionov en l’acte organitzat l’any passat

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain