La intimitat, en hores baixes
Ssense referir-nos a un marc general en el qual les noves tecnologies han convertit gairebé en un joc de nens la divulgació d’imatges com les que motiven aquest editorial. La proliferació de dispositius mòbils equipats amb càmera de fotos és enorme. L’accés a aquests aparells s’ha estès entre persones de totes les edats. L’emulació de conductes antigament reservades a persones adultes s’ha estès entre els joves. La notorietat de les celebritats que comercien obertament amb la vida privada, esperonades per determinats mitjans de comunicació i convertides en paradigma d’èxit social, ha fet la resta. A conseqüència de tot plegat, la preservació de la intimitat ha estat substituïda pel cultiu de la anomenada extimitat. No només entre els qui hi poguessin sentir una natural inclinació. També entre persones que, en una altra conjuntura històrica, amb altres referents, haguessin mostrat més pudor. I, de manera més preocupant, entre el jovent i els adolescents.
L’evolució de les comunicacions es desenvolupa a gran velocitat. A una velocitat molt superior a la que progressa l’habilitat de tantes persones per treure’ls el millor partit i evitar els seus efectes indesitjats. Convé ser-ne conscients. I, en la mesura possible, no córrer més riscos que els imprescindibles. ERGI Enrich i Antonio Luna, futbolistes de l’Eibar, són els protagonistes de l’últim escàndol relacionat amb la difusió d’un vídeo sexual. Els dos esportistes van formar un trio amb una dona i hi van mantenir relacions sexuals. Imatges d’aquesta acció van ser gravades amb un telèfon mòbil i van acabar penjades a les xarxes socials. En les imatges se sent la dona dir “para, això ja no”. És a dir, se la pot escoltar negant el consentiment a la difusió de la seva intimitat, reflectida en unes imatges que, finalment i en contra de la seva voluntat, es van fer virals i van ser visionades per un nombre considerable de ciutadans.
La sexualitat de les persones ha format part, històricament i majoritàriament, de l’àmbit de la privacitat. En aquest àmbit cadascú és lliure de fer el que li vingui de gust, sempre que compti en les seves relacions amb el consentiment de les persones que hi participen, i que aquestes persones tinguin l’edat adequada. Però, òbviament, la difusió pública d’aquests episodis no és acceptable sense l’aprovació dels qui hi intervenen. I està totalment fora de lloc quan la intimitat és violada malgrat haver estat expressat el desig que això no succeís. Existeix un dret a la intimitat i ha de ser sempre respectat, d’acord amb l’ordenament legal.
Dit això, es fa difícil comentar aquest cas específic