La virtut de la ponderació

Fa uns quants anys, vaig assistir a un congrés de ciències de la salut i en una de les sessions, dos científics, savis per cert, explicaven una troballa que havien fet d’una molècula que incidia en un petit lloc del cervell si es donaven unes característiques determinades i de manera temporal i només en la mesura que havien treballat. Tot plegat, ponderat i modest (la saviesa sempre és modesta). I precisament per aquesta actitud, els vaig creure. Dic això, perquè vaig seguir el debat de la moció de confiança al president Puigdemont al Parlament de Catalunya. A la fi del debat i responent a una intervenció de Joan Coscubiela, Carles Puigdemont, per comptes d’una resposta, va fer un petit míting glosant les magnificències de Catalunya, i va dir unes coses, al meu entendre, tan desproporcionades com per exemple que el PIB de Catalunya supera el de Dinamarca, i que també som el país número dos del món en no sé què i el número nou en una altra cosa, a més de donar dades i números de tota mena. Cap mena de ponderació en el seu discurs “clar i català” (ai Déu meu!). De manera que no me’l vaig creure.

D’ençà que vaig estudiar estadística ja sé que els números i la estadística mateixa es poden mostrar com es vulguin en funció de l’objectiu que persegueixen, és a dir, que la economia no és mai innocent sinó que sempre conté una ideologia. Depèn de com se la contempli o de quina funció es vol que faci, i les dades poden ser tan desproporcionades que resulten fictícies. Així s’entén que algunes persones amb ambicions polítiques desbordades s’aferrin als ministeris o conselleries d’economia. Qui té el poder sobre els diners, té el poder. També soc conscient que si un president vol un vot de confiança en un Parlament i es posa a ponderar els avantatges i els inconvenients del que està dient, potser no el votarien gaires diputats, o potser sí, qui sap. Però la seva credibilitat hi sortiria guanyant. Però sembla que en el món que ara vivim, es confonen les explicacions amb la propaganda com si fossin sinònims i això és tota una perversió del llenguatge. Quan una persona parla sense matisos, i amb rotunditat, només parla la feblesa.