...i angoixa els Estats Units
Obama reuneix un gabinet de crisi i afirma que ara la tempesta és la seva principal preocupació
La meva principal preocupació ara és l’huracà”, va declarar ahir el president dels Estats Units, Barack Obama, després de modificar la seva agenda prevista i reunir un gabinet de crisi, amb els màxims responsables de la seguretat nacional i l’agència federal d’emergències. Van avaluar la situació i les perspectives per als pròxims dies i al final de la reunió Obama va fer una crida a la població a mantenir totes les precaucions i a seguir les instruccions de les autoritats locals durant el cap de setmana, perquè es preveu que el flagell de l’huracà podria durar diversos dies. “La tempesta encara és molt perillosa; les propietats es poden reemplaçar, però les vides, no”, va advertir el president.
La declaració d’emergència nacional afecta els estats de Florida, Geòrgia i les dues Carolines, on la tempesta ja va començar a causar els primers estralls: inundacions, destrosses i sobretot una apagada que només a Florida afectava ja al matí una àrea de 600.000 habitants. La companyia elèctrica Florida Power & Light va advertir que fins a 2,5 milions dels seus clients podrien perdre el subministrament i que serien necessaris entre onze dies i dues setmanes per restablir-lo. Aquesta circumstància també obligarà a un excepcional desplegament de les forces de seguretat. Ahir ja s’havien mobilitzat 4.500 efectius de la Guàrdia Nacional per atendre situacions conflictives.
L’única notícia positiva del dia era que l’huracà, que en principi s’ha considerat com el més potent del segle, havia perdut intensitat i havia baixat a força 3 en l’escala de Saffir-Simpson, que situa el màxim en el nivell 5. Tot i això, un nivell d’alerta com el d’ahir només es recorda en els dies previs a l’huracà Katrina, que va devastar la ciutat nordamericana de Nova Orleans, i això és a causa de la proximitat de l’ull de l’huracà de la costa. Els meteoròlegs van advertir que un canvi cap a l’oest de poques milles no tindria efectes devastadors a terra.
Jacksonville, al nord de Florida, amb 868.000 habitants i gairebé dos milions en el conjunt de l’àrea metropolitana, és la ciutat més poblada que es troba en la trajectòria de l’huracà. La ciutat i alguns pobles limítrofs s’enfronten a l’oceà sense una barrera d’illes que els protegeixi, per això és una destinació predilecta dels surfistes. Però malgrat el fantàstic onatge que estava provocant Matthew , no era un dia per sortir amb la planxa, com sí que van fer alguns irresponsables dijous a Miami, desafiant l’huracà i les autoritats.
‘Matthew’ rondarà per la costa atlàntica fins demà i amenaça un milió de llars
Precisament, el temor més gran ahir en aquella zona era la possibilitat d’una maror clònica, és a dir, la crescuda sobtada del nivell del mar que entra a terra impulsat pels vents i altres factors, i que podria tenir conseqüències catastròfiques.
El Matthew es desplaçava a una velocitat de 20 quilòmetres per hora en direcció nord, fet que va obligar a reforçar les mesures d’emergència a Geòrgia i les Carolines. El vent va arribar a velocitats de fins a 200 quilòmetres
Els pèrits ja calculen 85.000 milions en danys materials i pèrdues econòmiques
per hora. La previsió ahir era que la tempesta no abandonarà la costa atlàntica dels Estats Units fins diumenge, però les seqüeles duraran bastant més.
Encara que tots els discursos institucionals van emfatitzar en el perill per a les vides humanes per sobre dels danys materials, pèrits especialitzats en el càlcul de danys van declarar a l’agència Bloomberg que els estralls del Matthew podrien ascendir fins a 50.000 milions de dòlars en danys materials i 35.000 milions en pèrdues econòmiques. Un consultor immobiliari va subratllar que gairebé un milió d’habitatges podrien quedar totalment devastats. “Crec que el Matthew està destinat a situar-se entre les deu catàstrofes més costoses de la història”, va assenyalar el pèrit Chuck Watson.
L’angoixa per l’huracà és de tal magnitud que ha relegat completament la campanya electoral dels canals de notícies i marcarà inevitablement el segon debat presidencial que Hillary Clinton i Donald Trump celebraran demà, diumenge.