Altaveu de la conquesta
El vídeo sexual dels jugadors de l’Eibar, difós sense el permís d’una de les protagonistes, torna a destapar el poc valor de la intimitat a les xarxes
Ha tornat a passar. La polèmica ha ressorgit després que es viralitzés a les xarxes socials un nou vídeo amb contingut sexual sense el permís d’algun dels seus protagonistes. Són les imatges en les quals apareixen dos jugadors de l’equip de futbol de l’Eibar (Sergi Enrich i Antonio Luna) i una jove. La noia va demanar als seus dos companys de llit que paressin l’enregistrament, però la càmera va continuar funcionant. Tot i això, el més greu –o es podria dir la possible comissió del delicte– encara havia d’arribar. El vídeo, com sol passar sempre en aquests casos, es va acabar difonent (ara cap dels dos jugadors no sap com ha passat), i la col·laboració de centenars o milers de persones que van rebotar les imatges als seus amics, seguidors o contactes ha fet la resta.
Es tracta d’una història que torna a plantejar molts interrogants sobre repetits comportaments que despullen la intimitat a les xarxes socials. I no val, segons l’opinió del psicoanalista clínic José Ramon Ubieto l’excusa que els dos protagonistes masculins no volien en cap moment que el vídeo es difongués. “Parlem, en aquest cas, de nadius digitals i com a tals han de ser molt conscients del perill que comporta gravar qualsevol situació íntima. Per tant, un ‘ens han traït’ no és excusa, ja que el més lògic és pensar que quan algú decideix filmar una relació sexual, i més en el cas de la gent jove i avesada a les noves tecnologies, ho fa pensant en la seva difusió”, afegeix Ubieto.
I per què aquest interès per fer pública una escena que no hauria de traspassar mai l’àmbit privat? Ubieto considera –quan la persona que grava és del sexe masculí– que la propagació de les imatges encaixa en el que es podria definir com “el típic acte masclista que busca la màxima amplificació”. Les xarxes socials són un altaveu perfecte per vanagloriar-se d’una
“Quan es decideix gravar una escena íntima, hi ha un interès clar de difondre-la”
conquesta o demostrar com de bé t’ho passes en una relació sexual. Per erigir-se davant la resta com a triomfadors. Carlos San Martín coincideix amb aquesta teoria. És director del Centre Interdisciplinari de Psicologia i Salut (Cipsa). “La difusió d’aquestes imatges no deixa de ser una nova i moderna ostentació d’autoestima masclista. Abans es deia: ‘No te n’has anat al llit amb una noia si no ho expliques’. Ara n’hi ha prou amb un clic per demostrar-ho”, afirma. Sense importar, com ha passat en aquest episodi, les conseqüències que
“És molt important el que diguin els altres i, perquè ens creguin, ara tenim les proves a mà”
aquesta conducta pugui tenir en protagonistes de la mateixa història (en aquest cas, la noia que va acceptar fer un trio) que no han donat mai el seu permís per ser gravats. En aquestes imatges, quan es tracta de persones joves i esportistes, també hi ha un alt grau d’“ostentació física”, d’exhibició de cossos atlètics. És la nova cultura de la imatge.
Begoña Albalat, psicòloga general sanitària a València, incideix, per la seva banda, en el fet que “ara es dóna més importància que mai a l’opinió que els altres tenen sobre nosaltres. Anys enrere ens havíem d’esforçar perquè ens creguessin –continua–; avui, per demostrar que alguna cosa és certa la fotografiem i gravem perquè no hi hagi dubtes”. Es tracta d’una conducta, però, que pot passar cares factures quan es perd el control del material.
La feina que fa la resta de la comunitat de les xarxes socials afavorint que aquests vídeos es facin virals s’explica per com de fàcil resulta compartir alguna cosa en grup, sense que importi el contingut. I amb l’errònia creença que si ja està penjat, un altre clic ja no farà més mal.