“Para, això no”
Quina part del “Para, això no” no van entendre, els jugadors de l’Eibar quan la jove amb qui practicaven sexe es va adonar que la càmera del mòbil estava encesa i enfocant cap al llit? Sergi Enrich i Antonio Luna van gravar el vídeo sense el consentiment de la dona. I no el van esborrar.
El vaig veure, anava a escriure que per casualitat, però no. El vaig veure dijous a mig matí al Twitter, on es veu i es llegeix tot, i a més lluiten els egos i els missatges es fan virals i així tothom se n’assabenta. Per això el vaig veure, perquè segueixo algú que el va enllaçar, i un altre abans, i un altre... I anar-hi anant. No entendré mai per què la gent repiula una cosa que li fa fàstic. Vist milers de vegades, un vídeo trending topic. Els protagonistes? Tres persones, dos coneguts i una desconeguda per al públic, en plena feina en trio, en un acte íntim. Poques vivències són més íntimes que el sexe. Ràpid, va pujant de voltatge... i llavors se sent: –Para, això no. Ho va demanar ella. I no van parar de gravar. I l’acte íntim va acabar convertint-se en tot un esdeveniment públic. A la xarxa no hi ha secrets. A vegades, massa sovint, ni es percep el risc. Comparteix, comparteix i ja veuràs.
La relació sexual va ser consentida i entre adults, no n’hi ha dubte. La gravació no. Mascles, que ningú no n’ha de fer res, del que feu al llit, com o amb qui. Però és que ella va dir: –Para, això no. Havia deixat passar unes hores a veure si em passava el mal rotllo després de veure el vídeo, i va arribar el comunicat dels interfectes de l’Eibar lamentant el mal que la seva difusió els havia causat a ells, al club, a la ciutat i als nens. I el mal que aquelles imatges podien ocasionar a la noia què? Ah, això. Per ella, un breu esment a l’últim paràgraf d’unes forçades disculpes dictades per un advocat. Primer s’excusen a si mateixos “per una indiscreció” de la qual no es fan “responsables”. A ella la deixen per al final, com l’actriu secundària en el repartiment d’una mala pel·lícula. Se la cosifica. Només ens faltava Jiménez Losantos amb les seves brometes sobre l’“energia” dels de l’Eibar. Aquí, senyors, manen els instints primaris, unga-unga.
Els jugadors diuen que ells no van pujar el vídeo a la xarxa. Que sapiguem, no els van robar el mòbil. I doncs? L’havien d’ensenyar i, molt pitjor, compartir-lo... Ahir Enrich va acusar de la filtració un jugador del Cadis, excompany seu. Fins i tot si ens creiem que no el van publicar ells a internet, sí que en són els responsables. La noia va reclamar privacitat i no se la va respectar. La van ignorar abans, durant i després del vídeo. Podem especular sobre per què van pitjar l’on del mòbil: per vanitat, exhibicionisme, per fer el gallet... Però només el desvergonyiment explica que no premessin l’off. Celebro que ella els hagi denunciat. No és no.
Els jugadors de l’Eibar són els responsables del vídeo perquè no van deixar de gravar quan ella els ho va demanar