Un monstre del cine us ve a veure
Al Rodalies de les 8.11 h ja se sospitava alguna cosa veient, tan d’hora, el vagó ple a vessar d’adolescents (els nois s’asseuen al pis de baix i les noies a la plataforma superior, en una mena de segregació natural). Després, com si haguessin arribat trens, autocars i avions de tots els punts de Catalunya carregats amb joves, l’auditori de l’hotel Melià s’omple en un tres i no res (hi ha uns paperets que indiquen quin institut ha de seure a cada zona). La primera projecció del festival és Un monstre em ve a veure, en exclusiva per als teenagers, amb presència del director, J.A. Bayona. Entre els poquíssims adults que entrem a la sala hi ha una veïna anglesa de Sitges que comenta a la seva amiga només entrar: “Oh! No entenc per què no posen un cinema aquí, al del Prado ja cauen les butaques...”.
L’enrenou és molt superior al de les sessions normals, però això dóna més ambient de festival. Els aplaudiments quan el dolent rep el que es mereix equivalen a un gol de Piqué al Camp Nou. Fins i tot aplaudeixen i se senten visques quan l’àvia Sigourney Weaver li diu, al cotxe, unes tendres paraules al seu nét.
Bayona es fa fotos amb els nois i admet que “aquest és el passi més especial que he fet perquè la primera vegada que vaig assistir a un festival va ser aquí, a Sitges, amb 13 o 14 anys”. A més, “aquesta pel·lícula l’hem feta per a vosaltres, perquè entenguéssiu algunes de les coses més fosques de la vida”.
Després de la projecció, mentre els adults ens eixuguem les llàgrimes, comença el bombardeig de preguntes: “És veritat que faràs Jurassic World?” “Sí, és veritat” (aplaudiment eixordador). “Quines emocions vas sentir amb aquesta pel·lícula?” “El més difícil d’una pel·lícula és saber de què va, perquè no van mai de la història principal, sinó de tot el que expliquen per sota, i crec que aquesta va de com de difícil és dir la veritat; molts de vosaltres de vegades teniu por de fer-ho, però aquesta por és molt pitjor que la veritat. Fixeu-vos que el protagonista, en Con, quan la diu, queda en pau”. “És difícil estudiar cinema a Espanya? “A Barcelona i Madrid tenim les millors escoles, no aprendreu més cinema si us n’aneu a l’estranger. I, a part d’aprendre, allà coneixereu gent que després us podrà ajudar”.
Bayona fa aixecar la mà als qui volen estudiar cinema de grans (aproximadament, la meitat de l’auditori). I els anuncia que l’Escac, la que va ser la seva escola, crea, des d’ara mateix, la beca Juan Antonio Bayona per ajudar els joves amb menys recursos. Si tots perseveren, hauran d’ampliar l’edifici.