‘Je suis Tomillero’
Fa quinze dies vaig tenir la sort de retrobar-me amb la Lila Pla a Nova York. Li admetia que, tot i ser un lloc comú, als visitants ens segueix sorprenent la rica diversitat de races, llengües i orígens que es poden veure i sentir pels seus carrers. “Individus d’ètnies que fins ara només havia vist fent foc a mà, mig en pilotes, en documentals a la televisió, aquí els veus conduint cotxassos”. “Fent de xofers, deus voler dir”, em responia ella desinflant el meu entusiasme. Sempre ha estat una dona brillant. De fa un temps treballa a Google. I em va explicar que, a part de la relació amb l’ocupador, una de les coses que encara la fascinen de la seva feina és el nombre de transsexuals que treballen amb ella. “Molt per sobre del percentatge que hi ha a la població”. Quan es tracta de crear una realitat virtual que superi els prejudicis de la nostra societat, hi deu haver més afany i més enginy entre els que en son víctimes, vaig pensar. Però una supèrflua recerca per la xarxa confirma i accentua el perfil progressista de l’empresa del cercador. Sobretot en temes de cobertura mèdica per als seus empleats. Hi ha alguna cosa darwinista en aquesta reivindicació de la necessària heterogeneïtat del teu personal. És gràcies a la seva diversitat que la vida ha fet camí en un entorn tan hostil com el cosmos. L’altra gran revolució de la humanitat, la cristiana, ja hi apuntava amb allò d’“estimeu els vostres enemics”. Però no només es tracta d’amor. L’ésser humà és molt imbècil. Si hem d’esperar
El futbol és una màquina de trencar prejudicis, de dissoldre identitats basades en els orígens
que aparegui l’amor, anem venuts. I tots portem amagat endins un petit dictador que creu que l’amor s’hauria d’imposar a la força…
Dimarts al matí, després de parlar via telefònica amb Jesús Tomillero, l’àrbitre a qui amenacen de mort des que va fer pública la seva homosexualitat, Basté va comminar el Barça a convidar-lo a la llotja. S’ha de reconèixer que el Barça va reaccionar prou ràpid. Tomillero ens visitarà en una jornada que es preveu de lluita contra l’homofòbia. Però també seria bo de reconèixer que en aquests assumptes el club hauria de portar la iniciativa de manera més ambiciosa i desacomplexada. N’hi ha que ens estimem el Barça no només perquè ens ve de família, pel seu bon joc o pels resultats que n’ha obtingut, sinó també per haver introduït una sèrie d’innovacions que són el resultat d’una manera més intel·ligent i més oberta d’entendre el futbol i la vida. Cruyff en va ser un dels principals artífexs. Entre altres coses, convertint en secundària la fortalesa física per accedir al primer equip. De fet, el futbol ja és això, una màquina de trencar prejudicis, de dissoldre identitats basades en els orígens i d’enfortir-ne de noves a partir dels somnis compartits.