DJ Diesel
Una caricatura o un renaixentista?: les mil cares de Shaquille O’Neal
Jo i un banquet de pa i vi, una festa fem De tant en tant cal reinventar-se.
Christian Rey (35) ho fa. De vegades es reinventa.
És el meu veí. Viu un parell de pisos més amunt. D’adolescent, mentre estudiava Disseny Gràfic, Christian Rey anava i venia darrere d’en Salva, el seu germà gran, que és Mr. Furia, un dels fundadors de The Pinker Tones (l’altre fundador és Álex Llovet, àlies
Professor Manso).
–Des de petit m’agradava el soroll –diu Christian Rey.
Em rep a casa seva i parlem baixet. A la sala contigua hi dorm la Gala, que té tres mesos i està als braços de la Sara, la mamà.
Christian Rey tenia la seva guitarra elèctrica i el seu amplificador. Va anar formantse pel seu compte. Autodidacte. Quan va ser madur, Mr. Furia el va allistar a l’equip. Primer es van dir Bondage. Feien indie pop. Van fer coses potents:
–Vam ser teloners d’Oasis, The Cranberries, Roxette, Love, Ocean Colour Scene... Vam tenir desenes de milers d’espectadors al Palau Sant Jordi.
Després, el 2001, va néixer The Pinker Tones. La banda es va instal·lar en un antic colomar del carrer Provença. Pinkerland: així van batejar l’estudi. Penso en Paisley Park. O en Abbey Road. The Pinker Tones es van submergir en l’electrònica. Va ser sorprenent. Van aparèixer a les pàgines de cultura de The New York
Times. Formen part de la iconografia musical del país.
Christian Rey també punxava. O punxa. És DJ Niño.
–Amb els diners que guanyava punxant, em comprava més discos. I així podia renovar el repertori –diu.
Actuava al Mond Bar de la plaça del Sol. I també al Mond Club de la sala Cibeles.
–Provava amb pop. I amb electrònica alemanya.
–Tenies barra lliure per punxar el que et vingués de gust? –li pregunto.
–Més o menys. Anava des de The Cure fins a l’electrònica, segons les vibracions que em donava la sala. Amb el temps vaig començar a introduir elements de la música negra. Aleshores, vaig aterrar a Razzmatazz.
Una mica de The Stone Roses i una mica de Daft Punk. I pel mig, Bootsy Collins.
Shaquille O’Neal fa això mateix. Investiga en el seu interior. I es reinventa. Explica la llegenda que els nens, a Newark, s’acarnissaven amb el seu físic. Feia 2 metres i pesava 130 quilos.
Big foot (monstre), li deien. O
Shaquilla goril·la.
O’Neal tallava l’herba dels veïns. Els passejava els gossos. I quan va aconseguir 180 euros es va comprar una taula de mescles. Punxava, submergint-se en si mateix. S’imaginava com a mestre de cerimònies.
Ja se sap: es va convertir en un mestre a les pistes de bàsquet. Va guanyar quatre anells de l’NBA. Tres amb els Lakers i un amb Miami. Va ser un 5 determinant, un dels més importants de la història. Tot i que la música... La portava ben endins. El 1992, després de ser draftejat per Orlando Magic, va sortir de compres amb la Lucille, la seva mare. No ho va poder evitar: van entrar en una botiga de música i van comprar una taula de mescles. La millor, l’últim model. A l’hora de pagar, la Lucille li va preguntar al botiguer: –Me la posarà en dipòsit? Shaquille O’Neal es va ajupir, va fer un petó a la seva mare i li va dir: –Mamà, aquell temps ha passat. Havia de guanyar prop de 90 milions d’euros entre contractes i publicitat.
Shaquille O’Neal va punxar i va rapejar mentre jugava a bàsquet, i aquella dispersió li va costar algun clatellot.
–O jugues o rapeges. Les dues coses, no –li va dir Phil Jackson quan tots dos es van trobar als Lakers.
Va decidir jugar. Tot i que durant el seu temps lliure va continuar punxant. Va comprar accions de Pure i Chateau, clubs de Las Vegas, i va preparar el seu retorn com a dj. Ho va fer després de retirar-se, el 2011. A la tornada, va ser DJ Diesel. I un showman. Un grandolàs que es riu de si mateix. Ha desafiat Michael Phelps en una piscina. Mentre Phelps neda dos llargs, ell en neda un. Ha desafiat Tyson Gay en una pista d’atletisme. Gay corre 100 m. Shaquille O’Neal, quaranta. Ha pujat al quadrilàter a practicar wrestling. I el 2015 se’n va anar a TomorrowWorld, la versió dels Estats Units del festival TomorrowLand.
La festa es va celebrar a Chattahoochee Hills, terres de cultiu a prop d’Atlanta. Per unes hores, va ser DJ Diesel. Mestre de cerimònies. –Que feliç que ets quan poses la teva música i veus com els altres ballen –diu DJ Niño.
Això de la nit, DJ Niño ho té aparcat. Definitivament.
–Ens vam cremar. Al Canet Rock del 2014 vam començar a tocar a les vuit del matí. Ja era de dia. –I hi havia espectadors? –Quatre de mal comptats... Ara, The Pinker Tones fa música per a la família. El projecte Rolf&Flor va molt bé.
–És el nostre Tintín.