Els acusats de les ‘black’ es veuen com caps de turc

Només un dels inculpats durant el procés reconeix les proves de Bankia

L’Audiència Nacional no ho tindrà fàcil per fixar responsabilitats en el cas de les targetes opaques. La seqüència de declaracions dels acusats està donant una varietat de versions sobre l’ocorregut que posa de manifest que l’única certesa dels inculpats era que disposaven d’un mitjà de pagament del qual no havien de passar comptes amb ningú. Tan convençuts estaven que les targetes eren legals que pràcticament mai no es van fer preguntes sobre tanta facilitat per gastar. I, per tant, ara se senten “caps de turc” i retreuen a Bankia que hagi aportat documentació que pot induir a error sobre l’ús que els exdirectius van fer de les seves respectives black.

Aquesta expressió, “caps de turc”, va ser utilitzada ahir per l’exmembre de la comissió de control de Caja Madrid Rafael Eduardo Torres Posada, però molts altres exdirectius han qüestionat amb paraules molt similars les acusacions que es formulen contra ells. Més que posar en pràctica allò que la millor defensa és un bon atac, els inculpats estan presentant-se en moltes ocasions com a víctimes d’una situació potser insegura i ambigua –la que suposava l’existència de les black–, però que no els corresponia a ells de controlar. Més aviat la frase popular que emergeix en el procés com a explicació de moltes conductes és aquella altra de “a cavall regalat no li miris el dentat”. Sobretot, si trota en euros.

En tot cas, la major part dels inculpats han posat en dubte la credibilitat del full de càlcul Excel en el qual es reflecteixen les despeses efectuades pels acusats. L’excepció va ser ahir Mariano Pérez Claver, exdirectiu de Caja Madrid, que va reconèixer la validesa d’aquell document, per afegir que “era legítim gastar el que volgués ja que eren els meus diners”. I va afegir que “per què m’havien de demanar justificants, si això vulnera la llei de Protecció de Dades!”.