Les dones de confiança de Susana Díaz
LA PRESIDENTA D’ANDALUSIA I PES PESANT DEL PSOE S’ENVOLTA D’UN PETIT GRUP DE POLÍTIQUES FIDELS QUE HAN TINGUT UN PAPER IMPORTANT EN L’ÚLTIMA CRISI DEL PARTIT
Verónica Pérez, l’autoproclamada “màxima autoritat”, és carn i ungla amb la presidenta andalusa
L’equip de fidels a Díaz són polítiques veteranes i discretes que acaten sense dubtar les seves ordres
Són conegudes les entrades triomfals de Susana Díaz quan acudeix a una reunió oficial. Excepte en l’últim Comitè Federal del PSOE celebrat a la seu madrilenya de Ferraz, a on va arribar i d’on se’n va anar amb cotxe per si de cas. A la presidenta andalusa li agrada arribar als llocs a peu, saludant tothom i envoltada d’una cohort de barons fidels, sempre ella un pas per davant.
Una imatge que projecta per mostrar la superioritat d’una dona, ella, en un món fins fa poc dominat per homes. Però Díaz té també, encara que menys conegut, un exèrcit de fidels i discretes veteranes socialistes disposades a acatar sense miraments les ordres de la presidenta. És el comando femení del PSOE andalús.
Verónica Pérez, Micaela Navarro, María Jesús Montero, María José Sánchez Rubio i María Jesús Serrano són les més properes a Susana Díaz. Totes han exercit algun paper en la resolució de la greu crisi socialista. No són les úniques, però constitueixen el nucli dur. Militants veteranes que han acompanyat els complicats vaivens de l’únic partit que ha governat Andalusia i que ara tenen una valuosa experiència i coneixement dels ressorts interns del Govern i del PSOE.
Verónica Pérez, 38 anys, ha estat la revelació d’aquests dies convulsos, l’autoproclamada “màxima autoritat” durant unes hores. Mare separada amb dos fills, secretària general del PSOE de Sevilla, l’agrupació més potent d’Andalusia, presenta un perfil polític molt semblant al de Susana Díaz. Totes dues són carn i ungla. La seva etapa política va començar als 14 anys. Des dels tretze acompanyava el seu pare, carter, a les reunions de l’agrupació socialista de San Juan de Aznalfarache, el seu poble, on aixecava acta. Per mitjà de Díaz va anar ascendint en el partit, on hi és des de tota la vida. Es considera una “dona molt passional, en la vida i en la política”, gran admiradora de Salvador Allende.
Micaela Navarro, 60 anys i ja àvia, era un referent socialista. Presidenta del partit a proposta de Susana Díaz, aquesta veterana militant de Jaén, que va començar a guanyar-se la vida recollint olives als 14 anys mentre es formava de manera autodidacta, va renunciar finalment a la tasca d’àrbitre que el seu càrrec li conferia. Ho va fer a pesar seu i per ordre directa de Díaz, amb qui en el passat va tenir enfrontaments polítics de consideració. Però lleialtat obliga i Micaela Navarro passarà a la història com una de les traïdores a Pedro Sánchez, un paper que no fa justícia a la seva llarga trajectòria de lluitadora.
María Jesús Montero és una dels tres membres crítics que integraven el Comitè d’Ètica. Metge de professió, va ser l’encarregada de lliurar a Ferraz el dictamen en el qual es reclamava el cessament de Pedro Sánchez com a secretari general i la constitució d’una gestora. Per això es va enfundar el seu conegut i vistós vestit vermell, que només es posa en els moments importants. Veterana en la política, és relativament novella en qüestions orgàniques ja que sempre va presumir de ser una “socialista sense carnet” fins que Susana Díaz la va convèncer perquè s’afiliés.
El paper de María José Sánchez Rubio ha estat el menys vistós de totes elles atès que es va limitar a dimitir del seu càrrec en l’executiva socialista. María Jesús Serrano, per la seva part, va ser elegida per formar part de la gestora. La seva fidelitat garanteix que res del que decideixi el nou òrgan es farà en cap cas en contra de l’opinió de la baronessa andalusa.