El director d’un col·legi sense repetidors
AQUEST PROFESSOR DE MATEMÀTIQUES DIRIGEIX L’ESCOLA ESCOLAPIOS DE SÒRIA, UN CENTRE QUE DES DE FA ANYS OBTÉ MILLORS RESULTATS EDUCATIUS QUE LA SEMPRE ADMIRADA FINLÀNDIA
No ho entenc. No puc comprendre com en un país amb una de les xifres d’abandonament escolar prematur més altes d’Europa, amb resultats educatius no especialment brillants i amb uns dirigents que intenten resoldre aquests i altres problemes a base de lleis, en alguns casos, elaborades d’esquena a la comunitat educativa, ningú no s’hagi acostat a l’escola Nuestra Señora del Pilar, de Sòria, per preguntar què fan. Aquest centre obté des de fa anys millors puntuacions que la sempre admirada Finlàndia. Ningú no ho ha fet, ni abans ni ara, dies després que se sabés que els estudiants d’aquest centre concertat, amb més de 700 alumnes des d’1 any fins als 18 i on fa temps que ningú no repeteix curs, han tornat a superar els estudiants finlandesos en Matemàtiques i Llengua i gairebé empaten en Ciències.
“No, no ha trucat ningú, però sí que ho han fet d’altres països com Guatemala, Xile, Mèxic... i recentment, una escola de les Canàries”, assenyala Óscar Abellón, val·lisoletà de 44 anys, llicenciat en Ciències Exactes i, des del 2004, director d’aquest col·legi que tots coneixen com els Escolapios. Aquest professor de Matemàtiques és l’artífex d’aquest exitós model pedagògic centrat en una cosa tan òbvia com és l’alumne.
Però deu haver-hi més coses. “No, ells són l’objectiu, sobre els quals gravita tot. Quan vaig arribar a la direcció ens vam plantejar quin tipus d’alumnes volíem. Segons la nostra opinió, el sistema actual no funciona perquè ha abusat de les tècniques memorístiques, no treballa la creativitat, no ajuda a resoldre problemes... Nosaltres ens vam preguntar quines competències volíem que adquirissin els nens per enfrontar-se a un món que poc té a veure amb el nostre. I vam estar d’acord que, a més d’idiomes i tecnologia, volíem que sabessin treballar en equip, que desenvolupessin el pensament, el lideratge, la resiliència, que sabessin parlar en públic”.
I marcats els objectius, es van posar a buscar en totes les fonts possibles, nacionals i internacionals, a la recerca de models que ajudessin a l’adquisició d’aquelles competències. “Bevem de la metodologia dels millors”, assenyala aquest apassionat professor, enèrgic defensor de la innovació i al qual les dificultats que sabia que hauria d’afrontar en plantejar als docents i famílies els canvis previstos no el van fer enrere. “El món canvia i nosaltres hem de canviar. Els professors tenim l’obligació de donar als alumnes els instruments que necessitaran en el futur”.
Abellón i el seu equip van canviar de dalt a baix l’escola. Van aplicar els avenços en neurociència relatius a la connexió dels hemisferis cerebrals en les classes dels nadons, van posar en marxa projectes de comprensió amb intel·ligències múltiples, de destreses de pensament, estratègies per desenvolupar el raonament, així com l’aprenentatge col·laboratiu, que va obligar a modificar l’espai de l’aula. Els nens d’aquest centre no es posen en fila mirant al professor, sinó que ho fan en grups... I això és només alguns dels projectes que s’apliquen!
I els deures? Abellón ho té clar: “Els nens no poden perdre la seva infantesa. No és una qüestió de quantitat sinó de qualitat”. Sota aquesta premissa, els seus alumnes s’enfronten fora de les aules a problemes en què treballen des de les matemàtiques fins a la física, la història i la llengua. Ho fan en equip, fomentant la curiositat. “I es diverteixen”, assenyala.
Molts canvis que semblen complicats d’aplicar a altres escoles més grans, més diverses, amb menys recursos. Però Abellón nega la més gran. El director dels Escolapios creu que un dels pilars de l’èxit és la formació del professorat (també de les famílies) perquè entenguin i s’impliquin en aquests canvis i en els que vinguin. Hi ha nombrosos projectes innovadors en moltes escoles, independentment de la seva titularitat, que es poden aplicar segons les característiques dels centres. No ens tanquem a res”.
Què opina de la Lomce? “Jo crec en els pactes educatius i en les lleis elaborats amb l’opinió dels docents, que són els que en saben”, diu entre rialles el responsable d’aquesta petita Finlàndia.
Cap responsable d’Educació s’ha interessat per l’exitosa metodologia impulsada per Abellón