Capbussada lacustre al Krumme Lanke

El setembre ens va deixar a Berlín alguns dies radiants, que recordem amb nostàlgia ara que el fred tardoral s’ha apropiat dels carrers. Però abans de l’octubre va fer sol i calor, i encara hi va haver temps de banyar-se als llacs, una delícia de la qual presumeix molt l’oficina de turisme de la capital d’Alemanya; asseguren que Berlín té més aigua que els llacs alpins. A alguns s’hi arriba amb metro o amb S-Bahn (el ferrocarril elevat), com al Krumme Lanke, servit per la seva pròpia estació homònima, encara que després cal caminar una bona estona per arribar a la vora del llac. És un lloc encantador on toca anar-hi ben aprovisionat de líquid i aliment, perquè no hi ha paradetes a prop, només un senyor que es presenta a peu amb un cistell de vímet ben ple de bretzels, pizzes i pans amb formatge. Però com que això està envoltat de la verdor de Grunewald, el gran bosc de l’oest, et sents com en un món propi, amb petites cales on hi caben tot just deu persones, retombs on la gent penja hamaques dels arbres, racons per a pícnics recòndits, i un sender de circumval·lació que l’envolta. La platgeta que dóna a la Fischerhüttenstrasse és el lloc dels nudistes. La Freikörperkultur (FKK), la cultura del cos lliure (és a dir, banyar-se, caminar o fer esport nu), té una potent tradició a Alemanya que es remunta a les acaballes del segle XIX. Va tenir especial predicament a l’extinta RDA comunista.