FAMÍLIES, NUDISTES I GOSSOS

Fer un capbussó lacustre implica regles com en qualsevol platja marina, esclar. Per motius sanitaris i de convivència, el districte de Steglitz-Zehlendorf va decidir l’any passat prohibir que, en temporada de bany, els gossos corrin i xipollegin a les ribes del Krumme Lanke, i d’un altre popular llac del seu territori, l’Schlachtensee. Representants del districte i de diversos partits havien assenyalat “conflictes importants” per la presència de gossos a les ribes, i veterinaris i metges havien alertat del risc de paràsits. Que a Alemanya tothom respecta les normes és una llegenda com qualsevol altra. Així que assistim en directe a un conat de conflicte quan un gos llanut que s’ha banyat sense que ningú gosés cridar l’atenció al seu amo, esquitxa d’aigua al voltant quan s’espolsa, com un sortidor amb aspersors. “Comptaré fins a tres, i el gos ja no estarà aquí”, deixa anar indignada una mare amb dues criatures. Les mirades es concentren en l’escena, i amo i gos fugen al trot. El llac és tranquil, les aigües calmes, i malgrat les infraccions, a cap grupet –ni tan sols a aquella colla d’estudiants, vinguts probablement de la propera Freie Universität de Berlín– se’ls passa pel cap obsequiar amb les seves melodies favorites a tot volum els veïns de sorra. Parlem d’un altra mena de xivarri.