El portuguès de seny i cor al capdavant de l’ONU
EL SOCIALISTA CRISTIÀ I EX-PRIMER MINISTRE DE PORTUGAL ANTÓNIO GUTERRES SERÀ EL PRÒXIM SECRETARI GENERAL DE LES NACIONS UNIDES DESPRÉS D’HAVER CONEGUT DES DE PRIMERA LÍNIA EL DRAMA DELS REFUGIATS
Amb seny i cor com a lema de campanya i també com la seva divisa vital el socialista cristià António Guterres va arribar el 1995 a la direcció del Govern portuguès, després dels deu anys del conservadorisme d’Aníbal Cavaco Silva. Amb el mateix estil va abandonar amargament el poder el 2002, consumit per l’inici de la interminable crisi portuguesa, després d’anunciar que no volia portar el país a un “pantà” polític. Amb aquest estil, Guterres ha assolit el cim de la política mundial com a nou secretari general de les Nacions Unides, després de la seva tasca com a alt comissari de les Nacions Unides per a Refugiats (Acnur).
Aquells dos moments oposats de la biografia del successor de Ban Ki-moon, el del 2002, quan va caure com a primer ministre, i el del 2016, quan assumeix el seu nou càrrec a Nova York, reflecteixen l’ànima dual amb què Portugal surt al món, la del país petit que amb freqüència se sent més encongit encara, com si l’Espanya que l’envolta fos un gegant de mida brasilera, i amb la sensació que aquella crisi que va tombar el Govern de Guterres el 2002, i que es va agreujar amb el rescat financer el 2011, hagués empetitit encara més la seva dimensió planetària en l’era de la globalització. Però el veí ibèric té, per la seva història, una vocació de líder mundial, plasmada en la màxima de Camões, que “si més món hi hagués, allà arribaria”, que plasma l’epopeia lusitana en competència amb Espanya per explorar el globus terraqüi els segles XV i XVI.
És aquella ànsia universal la que satisfà la designació de Guterres com a secretari general de les Nacions Unides, un nomenament que si bé al principi semblava utòpic, com els plans que va traçar Enric el Navegant a la costa de Sagres per descobrir terres incògnites, s’ha fet realitat fruit d’una complexa negociació diplomàtica i de la tenacitat i capacitat de convicció d’aquest polític que, malgrat la forma abrupta amb què va haver de deixar el poder després d’una dura derrota en les municipals del 2001, gaudeix d’una aura de respectabilitat a Portugal. Aquell prestigi va mantenir-se immune a l’empresonament per pretesos delictes greus de corrupció d’un dels seus principals deixebles, José Sócrates, també exprimer ministre socialista de Portugal i la carrera del qual cap al poder es va llançar com a membre dels governs de Guterres.
D’aquells executius va formar part l’actual primer ministre de Portugal, António Costa, el segon deixeble en el poder d’aquest enginyer electrònic, nascut a Lisboa el 30 d’abril del 1949, en plena dictadura d’Oliveira de Salazar, un règim que Guterres no va combatre en la seva joventut, orientada cap a l’acció social catòlica, a través del grup de la Llum, el col·lectiu al qual també pertanyia un dels seus grans amics, l’actual president de Portugal, el conservador Marcelo Rebelo de Sousa, l’antic tertulià líder d’audiència que ha tornat a l’escena política. En aquella posició de governant i alhora comentarista, el president va acollir amb gran alegria el nomenament de Guterres, en proclamar que és “bo quan guanyen els millors”.
Marcelo, com coneixen els portuguesos el seu cap de l’Estat, viu des d’aquest any al palau de Bélem, allà on va renunciar intentar residir Guterres el 2015, després de dos lustres al capdavant de l’Acnur. Era el candidat preferit del seu partit, el socialista, per intentar recuperar la presidència de la República, després del decenni del conservador Cavaco Silva. Però no va voler fer el pas, perquè, com ha demostrat el temps malgrat que ell no ho va explicar mai clarament, estava en una operació de més envergadura, la de prendre el relleu de Ban Ki-moon.
Encara que naixés i es criés a Lisboa, Guterres està molt vinculat familiarment al municipi de Fundão, al districte de l’interior Castelo Branco, a la zona centre de Portugal. El 1972 va contreure matrimoni a Lisboa amb Luísa Melo, en una cerimònia celebrada pel pare Vitor Melícias, membre també del grup de la Llum. La fe cristiana va marcar la trajectòria política de Guterres que es va afiliar al PS l’any de la seva fundació, el 1973. Tres anys després va entrar a l’assemblea de la República com a diputat, ja que va combinar amb un càrrec a la corporació municipal de Fundão fins que es va convertir en primer ministre. Era l’inici de l’escalada que el va portar a l’ONU, passant per l’Acnur on, assegura, va prendre contacte amb les injustícies que ara promet intentar combatre.
Té 67 anys, es va afiliar al Partit Socialista quan es va fundar al seu país i és amic del president De Sousa