“Vaig plorar més pel meu gat Soseki que quan va morir la meva mare”
FERNANDO SÁNCHEZ DRAGÓ ESCRIPTOR
Fernando Sánchez Dragó és controvertit fins i tot quan dorm. Tant li fa. Ha arribat als 80 anys gaudint d’una vitalitat no gaire habitual gràcies al fet d’haver-se comportat amb total llibertat al llarg de la seva dilatada trajectòria. Avui vol compartir la saviesa apresa a Shangri-La, el elixir de la eterna juventud (Planeta). El seu mètode no és aquella amalgama de frases vagues pròpies de l’autoajuda que tant detesta sinó una útil successió novel·lada de dades, dietes, sexe, substàncies i anècdotes. Ell assegura que li funciona. N’hi ha prou sentintlo parlar per veure com n’està, de convençut.
L’elixir no es compon només d’una sèrie de complements per ingerir sinó d’una manera de conduir-se per la vida. Estaria la llibertat al cim de la piràmide?
Llibertat, sentit comú i sentit de l’humor. Són tres ingredients filosòfics el nexe dels quals, no envellir, es compon de tres línies de força: la genètica, que es cuida amb les coses que prenc; un estil de vida per al qual es necessita claredat (saber què està bé i què està malament) i força de voluntat i la tercera és caràcter, la manera d’encarar l’existència. La suma d’aquests tres aspectes componen l’eterna joventut. Naturalment això no significa immortalitat sinó que mentre siguis viu, siguis jove.
Dedica molts paràgrafs a l’alimentació. Què li passa pel cap quan afronta un plat: descompondre’l químicament o gaudir-lo?
El meu llibre és un cant a la llibertat, no sóc un integrista. És cert que a hores d’ara gairebé puc descompondre químicament el que menjo i sé que si endrapo un entrecot de bou ingereixo substàncies nocives per a la salut. Els càtars deien que a l’home just tot li està permès i com que crec que sóc just, em menjo un entrecot si em surt dels collons. Com vols que sigui vegetarià si gairebé vaig néixer a Sòria, on desmamen els nens amb rostes? Sóc assenyat i puc fer qualsevol cosa mentre no sigui un excés.
En el punt més alt de la corba d’ingredients per al seu elixir ha arribat a prendre 70 pastilles diàries. En quantes estem ara?
Ara menys, des que vaig passar per una clínica antienvelliment estic en unes 40 al dia. Excepte dues, tot és parafarmàcia i herbolari, suplements vitamínics, substàncies que he anat descobrint en mercats ambulants i basars. Aquest és l’origen del meu elixir: quan vaig començar a vagar per Àsia en la meva època de hippy, com que sóc un conill d’Índies, ho provava tot. No recomano res que no hagi verificat en mi mateix, seria immoral. Aquest elixir em va bé a mi, cada un l’ha d’adaptar després a la seva pròpia naturalesa.
Afirma que els directius de l’Organització Mundial de la Salut haurien de ser processats i l’entitat, dissolta. Quin crim concret els atribueix?
Haurien de ser dissoltes totes les organitzacions internacionals que són eines útils als que hi treballen. Jo les conec bé. Vaig treballar com a traductor a la FAO i sé el que s’hi cou, prebendes i sous que riu-te’n dels diputats a Espanya. Un exemple: aquella famosa grip aviària per la qual decideixen que s’ha de vacunar tothom. Els Governs del món, incloent-hi l’espanyol, es gasten milions de l’erari públic a adquirir vacunes que després ni tan sols posen. Al final, es revela que
“L’esquerra és una secta del cristianisme. No s’imagina el que vaig viure al PCE, era la catequesi de Maria”
“El món es divideix entre els que fan coses i els que diuen que les faran. Aquests últims són vells”
no era tan greu i ja gairebé s’ha esvaït. Són instruments de suborn i prevaricació.
Escriu un decàleg explicant per què els gats són tan interessants com a companys saludables.
El llibre que més surt del meu cor de tots els que he escrit és
Soseki, immortal y tigre. Quan va morir va ser el cop més gran de la meva vida; vaig plorar més per Soseki que quan va morir la meva mare. Pot sonar a barbaritat però la meva mare feia deu anys que patia demència senil; en realitat era el millor que podia passar-li. El meu gat va morir de sobte i perquè jo el vaig conduir involuntàriament a la mort. Va ser brutal. Vaig estar mesos plorant.
El sexe tàntric, que tant li interessa, reté l’ejaculació. Però llegeixo al seu llibre que altres recomanen ejacular 21 vegades al mes. En què quedem?
El tantra és una tècnica de meditació dificilíssima, d’elit. Es tracta de caure en un trànsit de meditació a través de tècniques que poden o no ser sexuals. L’home i la dona s’han de convertir solament en ésser humà, esborrar les diferències entre això que anomenen gèneres. L’home no pot ejacular indefinidament perquè quan ejacula perd energia. La dona no; no perd energia biològica amb l’orgasme sinó quan ovula. Així, la seva capacitat orgàsmica és infinita. Es tracta, en suma, de no perdre energia i d’aquí surt el fet de retenir l’ejaculació.
De quina manera és útil aquesta energia? Com pot ferse servir?
Si l’home no la perd durant el coit, aquesta energia, que està enroscada al còccix en forma de serp Kundalini, va pujant de txakra en txakra fins arribar al de la coroneta i, zas!, et fons amb l’univers. Aquest èxtasi està a l’abast de molt pocs. Ara s’ha trivialitzat i el tantra és per tot arreu, com el sushi.
Diu que viatja amb un parell de mitges a la maleta i afirma: “Tampoc no tinc manies de posar-me-les jo mateix. Sempre m’ha atret el transvestisme”. Tot sol o en parella?
En parella. La sexualitat m’acompanya des que vaig néixer. Quan tenia 6, 7 o 8 anys recordo que anava a buscar a la cistella de la roba bruta la llenceria de les criades. Sempre m’ha agradat això. És un homenatge a les dones, no n’he trobat cap a la qual no li agradés que jo em posés mitges. Compte, no poden ser pantis. En els viatges, per si tinc la sort de conèixer una noia simpàtica, m’emporto les mitges perquè avui gairebé cap no les vesteix. Normalment les hi poso a elles però si he de ser jo, me les poso. Ni Cialis ni Viagra ni res d’això: mitges amb portalligacames. Mà de sant.
Té mèrit aconseguir que una periodista es despulli al llibre d’un altre reconeixent l’abundància de sexe que ha practicat amb l’autor.
La meva relació amb Anna Grau és la relació emocional, cultural, espiritual i carnal més forta que he tingut en la meva vida. No ha escrit aquell text perquè li caic simpàtic. És una història d’amor, un camí del cor que acompanya el llibre. Com la novel·la
La tía Julia y el escribidor però al revés. Anna assenyala que Vargas Llosa i jo som els cigalers de la literatura en espanyol.
Vostè es defineix com a àcrata. Per què creu que cau millor a la dreta que a l’esquerra?
Perquè la dreta té instint de llibertat. L’esquerra és una secta del cristianisme. Jo vaig entrar en el PCE en l’època de Franco perquè volia córrer aventures i l’única al meu abast era aquesta. Vaig destacar a la universitat, vaig ser un petit heroi de l’antifranquisme: cinc processos, set anys en l’exili... Si fos Luis Alberto de Cuenca no passaria res pel que dic, però jo per a l’esquerra sóc un renegat, algú que ha estat en l’Última Cena amb Jesús i és un traïdor. No m’ho perdonen. No t’imagines el que vaig viure al PCE, era la catequesi de Maria Immaculada.
Diu que la jubilació converteix la persona en zombi. Doni’m algun consell per a una persona que no llegeixi tant com vostè però sí aquesta entrevista.
Que continuï fent el que ha fet tota la vida. O que faci una altra cosa: pintar, escriure un llibre, el que sigui, però que no es quedi de braços plegats, que no vagi al bar de la cantonada a jugar a les cartes, que no es momifiqui davant la tele. Que no es retiri de la vida. Ser jove significa fer coses. El món es divideix entre els que fan coses i els que diuen que les faran. Aquests últims són vells.