El cap catòlic de l’‘exèrcit’ protector del Sant Sepulcre
O’BRIEN, QUE DIRIGEIX L’ORDE DEL SANT SEPULCRE DE JERUSALEM DES DEL 2011, HAVIA ESTAT CAPELLÀ CASTRENSE, A L’ACADÈMIA MILITAR DE WEST POINT I AL VIETNAM DURANT LA GUERRA
“No oblideu que el Regne de Déu no es conquereix amb l’espasa, sinó amb la fe compromesa i la caritat veritable”. És una de les peticions del ritual d’investidura dels cavallers de l’Orde Eqüestre del Sant Sepulcre de Jerusalem. Aquest dissabte al matí la repetirà el cardenal Edwin F. O’Brien, Gran Mestre de l’orde, a la catedral de Barcelona mentre creua l’espasa per sobre de l’espatlla dels nous cavallers. Després, les noves dames també rebran el llaç de l’orde de mans del Gran Mestre. Amb aquest ritual s’afegiran als 30.000 membres que té avui per tot el món aquesta institució vaticana amb arrels en les croades del segle XI.
La Lloctinència d’Espanya Oriental, que inclou els territoris de l’antiga Corona Catalanoaragonesa i Navarra, té 350 mem- bres i el Gran Prior és el cardenal Lluís Martínez Sistach, que va succeir l’arquebisbe Elías Yanes.
Es tracta d’un antic orde de cavalleria que, lluny de ser escombrat per la modernitat els últims anys, ha vist com augmentaven els seus membres. Òbviament, els cavallers ja no són militars, ni nobles, ni les dames es dediquen a assistir-los quan tornen de matar moros. Avui la finalitat principal és sostenir econòmicament el Patriarcat Llatí de Jerusalem, la representació de l’Església catòlica llatina a Terra Santa que inclou els territoris d’Israel, Palestina, Jordània i Xipre.
Avui, ser cavaller o dama del Sant Sepulcre sí que requereix tenir prou capacitat econòmica per comprometre’s a aportar diners per a Terra Santa. L’últim any van destinar 13 milions d’euros, que és bona part del pressupost del Patriarcat, amb la qual cosa pot mantenir les escoles, hospitals, dispensaris o asils que tenen a la zona. Serveis que s’ofereixen a tota la població i que, per exemple, permet la convivència en l’àmbit escolar entre cristians i musulmans. També per evitar que es continuï reduint la població cristiana a Terra Santa. Una preocupació afegida els últims anys ha estat la reconstrucció de Gaza o l’atenció als refugiats de Jordània.
Al segle XIX, el papa Pius IX ja va reformar aquest orde de cavalleria per donar-li el format actual. I Lleó XIII hi va incorporar les dones el 1888. Es manté l’antiga nomenclatura, graus, distincions, hàbits i capes. Però la finalitat també és conrear l’espiritualitat dels membres i que participin en la vida de l’Església diocesana.
“Acceptar la capa del Sant Sepulcre de Jerusalem significa comprometre’s a anunciar un missatge d’esperança mitjançant l’estil de vida que portem”, així ho recordava recentment el cardenal Edwin Frederick O’Brien als cavallers i les dames. L’any passat, també els va fer una crida per comprometre’s en l’acollida de refugiats que el papa Francesc va demanar directament a les parròquies europees: “Els demano que mirin com respondre a aquesta exigència, esperant ser informats dels resultats”.
O’Brien, nascut al districte novaiorquès del Bronx el 1939, sap molt bé què és una crisi, la disciplina i els ordes militars de debò. El seu servei sacerdotal es va iniciar a l’exèrcit, en l’acadèmia militar de West Point. Com a capellà castrense va estar dos anys al Vietnam, del 1971 al 1972. Va obtenir el rang de capità en la 173 Brigada Aerotransportada i després en la 1a Brigada de Cavalleria. Acompanyat d’un pastor protestant anava al capdavant en helicòpter per assistir espiritualment als soldats. Després d’això tot li devia semblar fàcil.
Posteriorment, la vida d’Edwin Frederick O’Brien transcorre entre Roma i els Estats Units. Va obtenir el doctorat a Roma sobre la proposta moral del metodista Paul Ramsey. Torna a la seva diòcesi de Nova York on li encarreguen diverses tasques complicades, com coordinar la visita de Joan Pau II del 1979. Quan torna a Roma dirigeix durant quatre anys el Pontifici Col·legi Nord-Americà, un gran complex amb vista al Vaticà des del Janiculum. I, novament als Estats Units, el 1996 és nomenat bisbe auxiliar de Nova York i poc després arquebisbe dels serveis militars dels Estats Units. Deu anys després, Benet XVI el nomena arquebisbe de Baltimore. Fins al 2011, quan li truca per tornar a Roma i dirigir l’Orde Eqüestre, que ja no té cavalls. Ara els seus viatges són a una altra zona de conflicte permanent, Terra Santa. Per intentar posarhi pau.
La catedral de Barcelona acull avui l’acte de nomenament dels nous cavallers de l’orde