Els horaris del futbol dinamiten la conciliació
Salut, seguretat i productivitat pateixen els efectes de les convocatòries intempestives
Lluny d’afavorir la racionalització d’horaris, el futbol la dificulta. Hi ha partits a la una del migdia, a les deu de la nit i a gairebé totes les hores compreses en aquesta franja. Tanta dispersió propicia problemes de salut, de seguretat o de productivitat, i obstaculitza la conciliació.
Als defensors de la conciliació familiar i la racionalització d’horaris se’ls acaba de sumar un nou enemic: el futbol. La programació de partits a la una de la tarda (caps de setmana) i a les deu de la nit (dies feiners) tira per terra molta de la feina feta els últims anys per conciliar família amb treball i lleure. La valoració que fan d’aquest nou horari del futbol impulsors de mesures per equiparar la jornada a Espanya amb la de la majoria de països europeus no pot ser més negativa.
Nuria Chinchilla, professora de Direcció de Persones en les Organitzacions del Centre Internacional Treball i Família (ICWF) i doctora en Direcció d’Empreses de l’Institut Iese, a la Universitat de Navarra, afirma que programar partits de futbol a les deu de la nit suposarà “problemes de salut, més accidents de trànsit i laborals, baixa productivitat, fracàs escolar... per les hores de son que perdran els aficionats. I, amb els partits a la una de la tarda, el futbol també robarà una part del temps de conciliació del cap de setmana amb els àpats i les reunions familiars.
Coincideix amb Chinchilla José Luis Casero, president de la Comissió Nacional per a la Racionalització dels Horaris Espanyols: “Si mirem l’entorn europeu, programar partits de futbol a aquestes hores és un error i molt negatiu en nom d’afavorir la conciliació de la vida personal i familiar”. Casero destaca que aquests horaris responen únicament a interessos econòmics, en els quals té un paper destacat la televisió, “que ha esdevingut un dels principals enemics de la conciliació”, assegura. Intueix que els camps perdran espectadors, especialment en els partits de les deu de la nit. I té prou raó, ja que des de diverses penyes futbolístiques de ciutats allunyades de Barcelona es constata que amb aquest horari són molt pocs els aficionats que s’han desplaçat (en els partits ja celebrats) al Camp Nou per presenciar en directe l’espectacle. Un seguidor del Barça de Lleida, per exemple, que vagi a un dels partits entre setmana sap que, amb el viatge de tornada a casa, el partit es prolonga fins passades les tres de la matinada. I l’endemà toca anar a treballar.
“Això és molt més greu si parlem de nens”, emfatitza José Luis Casero. Fins i tot en el cas dels que resideixen a la mateixa ciutat on se celebra el partit. “És normal que un nen de nou anys vagi a dormir entre setmana tocades les dotze de la nit perquè hi ha futbol?”, es pregunta aquest defensor de la racionalització d’horaris. “Perquè no s’ha d’oblidar que després del partit ve el postpartit i, a més, les cadenes acostumen a programar una pel·lícula, cosa que allarga fins a la matinada el
prime time televisiu”. Així que aquests horaris del futbol només contribuiran a empitjorar dades com la que ha difós l’Organització Mundial de la Salut referent a les hores de son dels europeus. “Els espanyols dormim ja una hora menys que els nostres veïns. Això ens fa més divertits? No, esdevenim persones més cansades i menys productives”, declara el president de la Comissió Nacional per a la Racionalització dels Horaris Espanyols.
Quins horaris proposen aquests experts per al futbol? “D’entrada, el de les lligues principals dels nostres veïns França, Itàlia o Alemanya”, respon Nuria Chinchilla. “I si no es vol avançar els partits a les vuit de la nit, que seria l’opció més raonable, mantenir com a mínim l’horari de les 20.45 h”.
El problema, indica José Luis Casero, “és que futbol, televisió i venda de drets no escolten ningú i han convertit els horaris d’aquest espectacle en un escenari poc saludable per a les persones, per a les famílies i en general per al mateix esdeveniment esportiu” . Casero insisteix a considerar aquest nou horari nocturn del futbol com “una irresponsabilitat que només es pot veure justificada per qüestions econòmiques i interessos televisius que volen generar un prime
time infinit” i es resisteix a creure, com sostenen alguns dels responsables d’aquesta programació, que respongui a la demanda dels espanyols perquè “els agrada sopar tard i veure futbol de nit”. El que passa aquí, destaca José Luis Casero, “és que no ens deixen llibertat per exercir el nostre dret fonamental de conciliació”.
Però el problema no afecta únicament els partits de les deu de la nit. Els defensors d’un horari més racional també critiquen els partits programats en cap de setma-
na a la una de la tarda. “Aquest és un altre error que no ajuda gens a la conciliació familiar”, coincideixen Chinchilla i Casero. El més raonable, consideren, hauria estat programar-los a les dotze del matí. “Això permetria a les persones, sense distinció de sexe, amb família o sense família, gaudir de l’espectacle i també poder compartir els àpats i gaudir del temps lliure del cap de setmana”, aconsella José Luis Casero. Per Nuria Chinchilla, el que seria adequat, si el que es vol és fomentar la conciliació familiar durant el descans del cap de setmana, seria que “els partits no comencessin mai abans de dos quarts de quatre de la tarda i no finalitzessin mai després d’un quart de vuit”.
“Que ningú no ens vengui que som diferents, peculiars... perquè no és cert, som persones que viuen, que treballen o no treballen, amb família o sense família, com tots, i que volem gaudir de cadascuna d’aquestes facetes. Que els horaris de les televisions marquin la nostra vida és una qüestió altament preocupant contra la qual ens hem de rebel·lar”, conclou el president de la Comissió Nacional per a la Racionalització dels Horaris Espanyols.