Escacs sense vel
La campiona dels EUA demana que s’aixequi l’exigència o hi hagi canvi de seu
La celebració del Mundial femení d’escacs del 2017 a l’Iran és en l’aire, ja que el país imposa el vel a les participants, la qual cosa ha portat la campiona del món a exigir la retirada d’aquesta norma o, si no és així, un canvi de seu.
La cosa semblava simple quan la Federació Internacional d’Escacs va designar l’Iran com la pròxima seu del campionat del món femení del 2017. Però va passar per alt un detall: cada dona que trepitgi terres iranianes s’ha de cobrir el cap per llei.
Hi estan d’acord totes les dones, amb això? Doncs no. “Crec que és inacceptable que la seu d’un campionat del món femení sigui en un lloc on les dones no tenen els drets bàsics fonamentals i són tractades com a ciutadans de segona classe”, va dir com a reacció la campiona dels EUA, Nazi Paikidze-Barnes, a la seva pàgina d’Instagram.
La jove d’origen armeni nacionalitzada nord-americana plantejava dues opcions: o es canviava la seu, o es demanava al Govern iranià que acceptés l’ús opcional del vel. Ara per ara la federació no ha obert la possibilitat de canviar la decisió, però les seves paraules van reobrir a l’Iran l’eterna polèmica sobre l’obligació de cobrir-se el cap, tema que no desapareix mai de la discussió política i social al país.
“Els que utilitzen el cervell saben que l’esclavitud no és compatible amb la llibertat i la humanitat”, escrivia Arian Farhadian a la pàgina de Facebook de My Stealthy Freedom (la meva cautelosa llibertat), que fa més de dos anys que fa activisme en contra de l’ús obligatori del vel a l’Iran. Aquesta pàgina, creada per la periodista iraniana a l’exili Masih Alinejad s’ha convertit en una finestra perquè les dones iranianes publiquin les seves fotos sense vel o expressin les seves opinions sobre les restriccions que hi ha al país.
“És com si de nosaltres depengués l’existència d’aquesta República Islàmica. Com si la nostra terra es definís a través de com ens vestim les dones”, assegura una activista pels drets de la dona que demana que no es publiqui el seu nom per com és de delicat el tema. Aquesta dona crida l’atenció sobre el que ha passat en els últims mesos: van posar més de 6.000 vigilants vestits de civil als carrers abans de l’estiu per protegir la moral de la societat –especialment la manera de vestir–. El líder suprem va prohibir que les dones anessin en bicicleta públicament, i les autoritats van tancar desenes de magatzems que venien gavardines femenines amb rètols en anglès, i que van ser la tendència a tot el país en l’època de calor.
“Tot això és pura política, però al seu torn és contradictori amb el que passa dins la societat, que canvia amb passes de gegant malgrat les restriccions”, diu l’activista, que assegura que el debat sobre la participació internacional al Mundial d’escacs ha obert nous fronts al debat pel vel. Alguns iranians residents a l’estranger, que usualment són extremadament crítics amb el règim i les seves polítiques de gènere, han defensat l’esdeveniment i argumenten que no s’ha d’aïllar més el país. Que cal donar suport a les dones.
“No és correcte fer una crida per boicotejar-lo (el Mundial); aquests jocs són importants per a les dones a l’Iran, són una oportunitat perquè puguem mostrar la nostra fortalesa”, va dir al diari britànic The Guardian Heja Hejazipour, una de les jugadores més representatives d’aquesta disciplina a l’Iran. “Realment es fa mal a la dona iraniana si no es fa aquest torneig? Personalment no ho crec”, pregunta l’escriptora Haleh Anvari, que assegura que és molt important que aquest nou debat l’hagi obert una persona aliena a la realitat iraniana.
El torneig és l’últim pretext per obrir un debat recurrent en un país en què subsisteix el control de la roba