Escapat al Brasil
El nebot del matrimoni assassinat a Guadalajara va negar cap relació amb el crim i va declarar a la policia que estimava els seus oncles
El jove sospitós de cometre quatre assassinats a Espanya s’oculta de la policia a l’altre costat de l’Atlàntic.
El mes que ve Patrick Nogueira Gouveia farà 20 anys. Aleshores, la Guàrdia Civil espera que l’únic sospitós de l’assassinat dels quatre membres d’una família brasilera a Guadalajara l’agost passat, bufi les espelmes en una cel·la d’un penal de l’estat de Paraíba.
Malgrat les dues ordres internacionals de crida i cerca i la gestió diplomàtica del Ministeri d’Afers Exteriors amb col·legues brasilers, el jove que volia ser futbolista del Reial Madrid continua sense voler sortir de la seva habitació, a João Pessoa, la ciutat verda de 800.000 habitants ubicada en el punt més oriental del continent americà. Protegit pel seu pare, un prestigiós radiòleg, la seva mare i dues germanes, el Patrick va acceptar la proposta del seu advocat Eduardo de Araujo Cavalcanti d’anar el 30 de setembre a la Policia Federal per negar qualsevol relació amb els crims dels seus oncles i cosins. L’ordre internacional de detenció arribaria dos dies després, però aleshores la família de la dona assassinada ja havia revelat a la premsa local que sospitaven del nebot que durant quatre mesos va compartir casa a Torrejón de Ardoz amb la família assassinada.
Per què va canviar el bitllet de tornada al Brasil l’endemà de saber-se la mort de la seva família?, li va preguntar un policia. “Vaig fugir al Brasil per por de ser el següent”, els va dir el jove. I devien creure’l. Perquè el van deixar marxar.
La Guàrdia Civil no te cap dubte que el Patrick va ser la persona que el 17 d’agost a la tarda va anar al xalet als afores del petit poble de Pioz, on els seus oncles s’havien mudat poc més d’un mes abans. Coneixia bé el lloc perquè ell mateix s’havia encarregar de trobar-los la casa. La convivència dels cinc al pis anterior de Torrejón no havia estat bona. El Patrick passava massa temps sol amb la seva tia Janaina i els nens, de quatre anys i un any. Amb l’excusa que necessitaven una casa més gran per acollir aquest Nadal la mare i una tia de la dona, tots quatre es van mudar al xalet, amb piscina i jardí. Aquella terrible tarda del mes d’agost, mentre el Marcos treballava en un restaurant del poble, ella va obrir la porta al seu nebot. Què podia témer?
Res de l’horror que després es va desencadenar a la casa. Però en les converses diàries per WhatsApp amb la seva tia Wilta la dona continuava queixant-se del comportament del nebot del seu marit.
Feia un mes que ja no convivien, però les al·lusions al jove eren freqüents. La Janaina sempre li explicava a la seva família el malestar i la incomoditat que sentia per la presència del Patrick a la casa, per bé que ell havia ajudat econòmicament el matrimoni més d’una vegada amb els diners que li enviaven mensualment els pares. La Janaina deia que aquell noi era molt estrany, que quan tornava d’entrenar a futbol i del gimnàs es tancava al seu dormitori, que deia que sentia veus i que l’acompanyava una ombra negra. Un dia la dona va explicar espantada a la seva tia que el Patrick li havia dit cridant que deixés fora de casa el més petit perquè no parava de plorar. “Fora es pot congelar o algú se’l pot emportar”, va relatar la Janaina.
Però el Marcos estava preocupat per una altra cosa. Un temor que va compartir amb angoixa amb els amics. Durant els quatre mesos en què el seu nebot va conviure amb la seva família va mantenir grans discussions amb la dona perquè sospitava que ella mantenia una relació amb el jove. La Janaina sempre va dir que no hi havia cap mena de relació sentimental amb el noi. Però el Marcos ho va parlar amb els amics, que no van dubtar a relatar a la Guàrdia Civil els temors del marit.
Durant l’interrogatori al Brasil, la policia va preguntar al Patrick per la Janaina, i ell va negar que mantinguessin un affaire, tret de l’afecte que sentia per ella, l’oncle i els dos cosins, als quals va cuidar en nombroses ocasions, segons va dir.
Com a mostra de la seva voluntat de col·laborar en les investigacions, es va oferir voluntàriament a donar mostres de sang i saliva per descartar la seva participació en els macabres assassinats. Aquell dia ni el Patrick ni el seu advocat no sabien encara que durant els cinc dies que l’equip central d’inspeccions oculars de la Guàrdia Civil van treballar a l’escenari del crim van trobar restes biològiques abundants d’una cinquena persona. Sense cap dubte, era l’ADN de l’assassí, pels llocs on es van localitzar. Però com va saber la Guàrdia Civil que es tractava d’ADN del nebot? El laboratori va determinar a partir de l’empremta genètica que era un familiar directe de tres dels assassinats, del marit i dels dos fills. En van tenir prou amb les declaracions dels amics i dels antics veïns de la família assassinada per saber que, durant quatre mesos, el matrimoni va acollir a casa un jove ben plantat i agradable, nebot de l’home, que somiava ser futbolista a Espanya.
El Patrick sempre ha jugar molt bé a futbol, però el visat de turista amb què va entrar a Espanya tenia data de caducitat, aviat estaria en situació irregular, i l’equip del Torrejón en el qual s’entrenava fins que fa fugir misteriosament no li va poder treure una fitxa a la federació.
Durant el mes que el silenci i la fetor es van apropiar del xalet de Pioz, en el qual l’assassí va repartir els cadàvers dels pares i els fills a sis bosses d’escombraries segellades amb cinta americana, el Patrick va fer vida normal. Futbol, gimnàs i casa. Tot just havia canviat la seva rutina i, sospitosament, mai no va alertar els pares que no tenia notícies dels seus oncles i cosins. Casualment el dia en què la premsa va explicar que s’havien localitzat els quatre cadàvers, va canviar el bitllet de tornada al Brasil que el seu pare li havia comprat per al novembre, i va volar l’endemà. No se li va passar pel cap presentar-se davant els investigadors per col·laborar.
Malgrat el fet que va marxar sobtadament, trobar el seu ADN a Espanya per acarar-lo amb el que es va trobar a l’escenari del crim no va ser complicat. Els investigadors de la unitat central operativa (UCO) que han treballat amb la Policia Judicial de la comandància de Guadalajara van visitar el pis de Torrejón que el Patrick va compartir amb un altre brasiler i una parella espanyola l’últim mes. Hi van recollir abundants restes genètiques.
Tot i que encara no té definida l’estratègia de defensa, perquè diu que no té les proves que incriminen el seu client, el lletrat del Patrick té resposta per a la presència del seu ADN a l’escenari del crim. “És normal, tenint en compte que van conviure quatre mesos”. Podria ser normal si no s’hagués trobat el material genètic en alguns punts concrets als quals només van poder tenir accés els morts i el seu assassí.
La Guàrdia Civil està preparada per viatjar al Brasil i interrogar el noi. Però no ho farà fins que el jove hagi estat detingut. Esperen que com més aviat millor.
La Guàrdia Civil no dubta que el nebot els va assassinar i un mes després va fugir al Brasil
La Janaina es queixava a la seva tia que el jove era molt estrany, que deia que sentia veus
El Marcos temia que la seva dona estigués amb el Patrick, segons han declarat els amics