CANVI DE VESTIDOR
Florent Manaudou, que ha passat de la natació a l’handbol, s’afegeix a una llarga llista d’esportistes que es van provar en noves disciplines
El nedador francès Florent Manaudou, medallista olímpic, ha decidit provar sort en el món de l’handbol.
La trobada va tenir lloc sobre el parquet. Jérôme Fernandez, exlateral del Barça d’handbol i actual entrenador-jugador del PAUC d’Ais de Provença, va corregir, va dialogar i va indicar. El receptor de les seves paraules era Florent Manaudou, quatre vegades campió del món de natació i doble medallista olímpic. El velocista francès va comunicar a finals de setembre que ha decidit fer un parèntesi en la seva carrera a les piscines i que vol intentar fer el salt a l’handbol professional, esport que ja va practicar durant deu anys en la seva infantesa. No és el primer ni serà probablement l’últim esportista d’elit que, de sobte, decideix canviar-se de disciplina ni que sigui provisionalment. En molts d’aquests casos l’experiment resulta fallit i el personatge en qüestió torna a la seva modalitat anterior per prosseguir la seva trajectòria allà on l’havia deixada. Manaudou no ha dit ni de bon tros la seva última paraula a les piscines però, de moment, anhela fer gols. Ho aconseguirà? “Encara no està preparat. Si vol jugar a nivell professional ha de perdre massa muscular. Li vaig fer una prova durant mitja hora i vaig veure quina capacitat té de passada i de llançament. Té moltes ganes i passió però ara per ara no pot jugar amb nosaltres”, diu Fernandez.
El club va emetre al seu torn una nota en la qual puntualitzava que Manaudou s’entrenaria amb el segon equip, que juga a la quarta divisió francesa.
El tema ha generat debat i entre els que han animat el nedador a saltar a aquesta altra piscina hi ha Nikola Karabatic. “El vaig veure fer alguns llançaments i no ho fa malament. Crec que pot intentarho”, va assenyalar l’exbarcelonista. Però són dos esports molt diferents i el treball físic que els envolta també ho és.
“Per a qualsevol nedador és molt complicat adaptar-se a un esport en sec –li explica a La Vanguardia José Antonio Gutiérrez, doctor del Barça d’handbol–. Els canvis que necessita no són tant en l’àmbit estructural com en l’àmbit funcional, encara que hauria de perdre una mica de greix perquè als nedadors també els serveix per flotar una mica més. Estan acostumats a sotmetre la seva musculatura a un esforç repetitiu quan per exemple a l’handbol es necessita un esforç més explosiu, una hipertròfia del tren superior. Biomecànicament per a un nedador és molt complicat adaptar-s’hi. Si es fixen en un triatló, no acostumen a ser els millors els que més bé neden perquè és més fàcil adaptar-se de la bicicleta a córrer i a l’inrevés que no passar de la natació als altres esports”.
Per Gutiérrez hi ha dues diferències més que són importants. “Una és l’ús de les cames. A l’handbol s’utilitzen per córrer, per desmarcar-se, per saltar. L’altra és el fet que sigui un esport de contacte, en què el contrari et dificultarà la teva progressió”.
Manaudou creu que pot esquivar aquests obstacles. “Estic bastant dotat per a l’esport i tinc una càrrega genètica que em permet ser explosiu. No sé si aconseguiré jugar en dos o quatre anys però si
“Canvia un repte per un altre, descansa d’una cosa però manté un estil de vida d’alt nivell esportiu”
ho faig serà a nivell professional. El meu somni és ser olímpic en dos esports”.
L’altra qüestió bàsica en aquest tema és la mental. Què ha portat un nedador de categoria a donarse un temps en un esport nou als 25 anys, en plenitud de condicions? Una de les raons és el cansament. “Vull deixar de fer tres sessions al dia, dos a l’aigua i una de musculació”. Un segon motiu, que apunta el francès, és l’exigència de victòria. “Tinc una forta pressió i no vull nedar sense plaer”.
Segons l’opinió del psicòleg esportiu del CAR de Sant Cugat Josep Font, “cada cas és diferent i caldria parlar amb l’esportista en qüestió per especificar les raons concretes de la seva decisió però es poden apuntar una sèrie de motius teòrics”. Font afegeix en aquest diari que “com que es tractar d’un any postolímpic i després d’una preparació molt dura Manaudou ha canviat un repte per un altre i ho fa en un esport que no li és estrany. D’aquesta manera descansa d’una cosa però manté un estil de vida d’alt nivell esportiu. Aprèn coses noves i no té res a perdre. Tot és a guanyar amb estímuls positius. A més, com és un parèntesi en la natació, després li queda el repte de tornar a l’aigua, amb la qual cosa troba un ganxo després d’un altre. I ho fa en esports que conceptualment es poden dir que són antagònics perquè un és individual i l’altre és col·lectiu i perquè en les proves de velocitat de natació normalment no hi ha tàctica, l’únic que hi ha és una gestió de la teva pròpia energia. En canvi en handbol es dóna una lectura tàctica en la qual has d’interactuar amb els moviments dels teus companys i els teus rivals”.
Abans que Manaudou il·lustres esportistes van prendre una decisió similar. El més rellevant, Michael Jordan. Després de la mort del seu pare el 1993, el crac dels Chicago Bulls va optar per abandonar les pistes i agafar el bat de beisbol. Va jugar un grapat de partits a les grans lligues i després el van baixar a un campionat menor.
La màgia del seu canell comparada amb la cistella no era la mateixa sobre el diamant i el 1995 Jordan tornava al bàsquet per coronar-se amb tres nous anells de l’NBA. A d’altres els va anar bé amb el canvi, com a l’esquiador francès Luc Alphand, vencedor de la Copa del Món i que va substituir la neu per la terra dels ral·lis, fins a participar el 1999 al Dakar i guanyar-lo en cotxes el 2006. Més estrany fins i tot és el cas de l’atleta de tanques dels Estats Units Lolo Jones, que també practica el bobsleigh, especialitat en la qual va participar als Jocs Olímpics de Sotxi. També al gel però a l’hoquei es va dedicar el mític porter rus Lev Iaixin abans de convertir-se en l’Aranya Negra sobre la gespa.
Més comuns són els casos de jugadors de futbol americà que abans o paral·lelament s’han dedicat a l’atletisme com a velocistes o corredors de tanques. Però tant en un cas com en l’altre han d’utilitzar les cames per córrer ràpid. Pel que fa a Florent Manaudou, el seu canvi de terç és radical.