MITEMANIA ELECTRÒNICA
Viatge a la zona zero de Silicon Valley
El naixement de HewlettPackard el 1939 va marcar el punt de partida de l’actual Silicon Valley.
Hi havia una vegada un garatge a Palo Alto (Califòrnia)... No, no parlem de Google ni d’Apple. Aquest garatge és un cubicle de 20 metres quadrats construïts pels volts del 1924 amb taulons fràgils i cobert d’una teulada a dues aigües al costat d’una casa de fusta del 1905. Aquell espai humil és l’origen d’algunes de les companyies més valuoses del món. És el bressol de Silicon Valley. Allà van començar a crear el 1939 els seus productes electrònics dos estudiants d’enginyeria, Bill Hewlett i Dave Packard. Avui, 77 anys després, la seva companyia, HewlettPackard (HP) és un referent tecnològic. Els seus laboratoris d’investigació (HP Labs) acaben de fer 50 anys.
El degoteig de turistes que s’acosta al garatge d’HP, al 367 de l’avinguda Addison de Palo Alto, és constant. I ho és debades. Es poden fer fotos davant una placa que recorda el naixement de l’actual Silicon Valley –nom fictici– i el garatge es pot veure al fons, al costat de la casa, però no es permeten les visites. Aquesta localitat californiana està connectada amb moltes altres al llarg de la Vall de Santa Clara, al sud de San Francisco, per un carrer principal, el Camino Real. El nom el van posar els missioners espanyols, que van establir una ruta per connectar les missions jesuïtes creades a Califòrnia.
La idea de forjar un nucli d’empreses tecnològiques a Califòrnia, que fins aleshores es concentraven a la costa Est dels Estats Units, és de Frederick Terman, un professor de la Universitat de Stanford que solia animar els seus alumnes a fundar empreses d’electrònica i va crear un parc industrial de 300 hectàrees en terrenys d’aquella institució perquè les companyies poguessin fer realitat les idees dels estudiants. Dos d’ells, William R. (Bill) Hewlett i David Packard, s’ho van prendre seriosament.
Van llogar el garatge de l’avinguda Addison a una família que havia dividit casa seva en dues per poder arrendar una part i viure en l’altra meitat. A l’habitatge llogat es van acomodar Packard i la seva dona, mentre que Hewlett es va instal·lar en un cobert situat a la part posterior de la casa, que tenia poca cosa més que un catre i un lavabo senzill.
Allà va néixer el primer producte d’HP, un oscil·lador d’àudio anomenat 200A que va tenir força èxit. La millor prova en va ser que Walt Disney els va comprar vuit unitats d’aquell aparell que muntaven al garatge per adequar el so a les sales de cinema on havien de projectar l’ambiciosa pel·lícula musical Fantasia.
El 1940, el garatge ja s’havia quedat petit i els socis van haver de traslladar la companyia a un edifici amb més espai. L’ordre dels cognoms del nom, HewlettPackard, es va prendre llançant una moneda a l’aire.
HP va ser la pionera a la zona i en les dues dècades següents, amb la Segona Guerra Mundial pel mig, en van arribar moltes més. A diferència de la indústria electrònica de la costa Est dels Estats Units, a Palo Alto i els seus voltants va créixer una indústria del coneixement capaç d’atorgar avantatges militars als aliats.
En poc temps, companyies com Polaroid, Westinghouse o Lockheed van tenir algun departament tecnològic a la zona, per bé que el que va caracteritzar l’enclavament californià va ser l’arribada de William Shockley, un dels inventors del transistor a la companyia Bell Electric. Dos dels seus enginyers, Robert Noyce i Gordon Moore, que volien desenvolupar transistors de silici en contra del criteri de la seva empresa, es van acomiadar i van crear Fairchild Semiconductor. El 1968, després d’una disputa interna pel lideratge, tots dos van crear una altra companyia, Integrated Electronics Corporation (Intel), que va començar fabricant xips de memòria i després es va passar als microprocessadors.
En pocs anys, hi havia mig centenar de companyies del ram a la zona. El 1971, el periodista Don Hoefler, que escrivia articles per a un setmanari tecnològic anomenat Electronic News, va escriure una sèrie de reportatges sota el títol de Silicon Valley USA. Aquest nom es va fer molt popular, fins al punt que aquest vall del silici és avui la meca de la tecnologia i és el pol d’atracció de talent més gran d’arreu del món.
El tipus d’indústria ha afavorit al llarg del temps una societat més diversa i oberta –procedent de tot el món– del que pot ser habitual en la majoria de les ciutats dels Estats Units.
El conseller delegat d’HP, Dion Wesler, assegura que, més enllà de qualsevol campanya de màr-
La idea de pol tecnològic és d’un professor universitari de Stanford
Bill Hewlett i Dave Packard van començar en un humil cubicle de fusta
queting, “la diversitat realment importa. La seva companyia, com la majoria de les de la zona, fa una política oberta a favor de la diversitat i els drets humans. Per aquest motiu, el líder d’HP argumenta que “no pots pensar a resoldre els problemes als Estats Units i després oferir les teves solucions al món. Això no funciona així”.
El primer lloc on Steve Jobs, fundador d’Apple, va veure un ordinador de sobretaula va ser als laboratoris de HP. “Es deia 9100A i no era més que una calculadora amb pretensions, però també el primer ordinador de sobretaula autèntic. Resultava immens. Pot ser pesava gairebé vint quilos, però era una bellesa i em va enamorar”, va explicar el líder d’Apple al seu biògraf oficial, Walter Issaacson.
HP no només s’havia convertit en una pionera, sinó que també era un model, una inspiració. Un dels exemples que ho il·lustra és que un Jobs menor d’edat va buscar un dia a la guia telefònica de Palo Alto el telèfon personal de Bill Hewlett, va trucar a casa seva i li va demanar algunes peces per als treballs electrònics que feia al seu propi taller. El fundador d’HP no només no el va despatxar per la barra que tenia, sinó que va conversar amb aquell jove inquiet durant 20 minuts. Més tard, Jobs treballaria per a aquesta companyia algun estiu.
A diferència del garatge d’Hewlett-Packard, el que va ser de Steve Jobs, al 2006 de Christ Drive, a Los Altos, no té cap placa. Només un cartell dels propietaris que prohibeix que es trepitgi el pati davanter per fer fotos. Els fans tecnòfils d’Apple no són benvinguts en aquets garatge en el qual la llegenda diu que Jobs va dissenyar el primer Mac al costat de Steve Wozniak. És probable que aquesta història no sigui certa, perquè aquest últim diu ara que no hi van fer res. “El garatge –comenta– érem nosaltres”.
El cert és que el pare de Jobs va reservar per al seu fill un racó del garatge perquè pogués desenvolupar les seves inquietuds en el camp de l’electrònica i aquell espai annex a l’habitatge va ser un lloc de reunions i un punt de treball en els primers passos d’Apple.
El recorregut entre localitats de Silicon Valley descobreix que les seus de les grans companyies oculten moltes coses.
Els cotxes autònoms de Google es poden veure al llarg de la saturada autopista 280, que connecta tot Silicon Valley. Els vehicles elèctrics de Tesla formen part del paisatge habitual. A qualsevol aparcament hi ha possibilitats de trobar-los, tot i que no són barats com tantes coses en aquesta idíl·lica vall tecnològica. A Palo Alto, Mountain View (Google), Menlo Park (Facebook) i Cupertino (Apple) ara s’hi poden veure moltes botigues de luxe en petites illes escampades entre cases humils (i no tan humils) amb garatge.