El partit Ikea
Pablo Iglesias deixa que cadascuna de les seves organitzacions territorials munti la seva pròpia estructura
La cessió per confluir amb En Marea és vista com un precedent del que passarà amb el partit de Colau
L’equip de màrqueting de Podem la va encertar de ple dissenyant el seu programa a les generals a semblança d’un catàleg de la cadena Ikea. Va ser una iniciativa original que, a més, inclou una metàfora sobre la construcció territorial del partit. Perquè així està concebuda l’expansió podemita: com una prestatgeria de la marca sueca. Pablo Iglesias envia el moble, però el destinatari el munta com més li convé, traient i posant els prestatges que faci falta segons l’espai disponible.
“Això és un munta-te’l tu mateix”, reconeixen des de les files catalanes de Podem. Amb la direcció estatal immersa en lluites internes i la pugna centrada en el control de la federació de Madrid, a Catalunya i Galícia consideren que no poden esperar gaire atenció dels fundadors del partit, almenys de moment. Per això bases i càrrecs orgànics s’han posat a treballar pel seu compte per reforçar el partit en un entorn complex. A les dues comunitats Podem no és només Podem. El partit lila “subcontracta” l’espai polític allà on no pot caminar sol, com és el cas català i gallec. En el primer, Iglesias ho fia tot a l’èxit del nou partit d’esquerres que impulsa l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i que ha d’aglutinar tota l’esquerra sobiranista no independentista. A Podem assumeixen que el lideratge recaurà sobre la batllessa.
Per això ni Pablo Iglesias ni Íñigo Errejón no van apadrinar de forma oficial cap candidat en el procés de primàries que va viure el partit lila el juliol passat per elegir el secretari general a Catalunya. Mostrar preferència per un dels cinc aspirants hauria implicat enviar un missatge a Colau sobre quin tipus de partit volien. Així que van evitar molestar-la. L’entorn de l’alcaldessa, en canvi, es va mostrar més proper al candidat guanyador, Albano Dante Fachin, gran defensor de la confluència. “Espavileu-vos pel vostre compte”, va venir a dir el líder podemita als seus durant aquestes eleccions internes.
Aquesta filosofia Ikea també ha traslluït durant la crisi oberta per Fachin dins de Catalunya Sí que es Pot, el grup del qual forma part al Parlament. Iglesias hi ha intervingut poc –el secretari d’organització, Pablo Echenique, sí que hi va fer algunes gestions–, i la coalició va estar a punt de la ruptura fins dilluns. L’organització catalana de Podem va assumir pel seu compte tot aquest debat. L’escassa implicació d’Iglesias no ha estat gaire ben rebuda entre els podemites contraris als plans de Fachin. “Ens hem sentit una mica abandonats”, admeten alguns d’ells.
Una actitud que, juntament amb la cessió a En Marea per presentar-se el 25-S, és vista com un precedent del que passarà durant la construcció del partit de Colau.