Usos i costums
Els toros lligats a la idea de festa és una realitat completament aliena a la meva persona i al meu sistema de valors. Només una vegada vaig anar al meu poble –i perquè era nou– a veure una vaqueta i els galifardeus que se li posaven al davant. M’hi vaig quedar cinc minuts, a la primera rebolcada vaig veure clar que allò no tenia cap mena de sentit.
Puc entendre que hi hagi gent, fins i tot molta, a qui li agradi aquesta classe de divertiment i que a més per a ells –especialment– sigui un tipus d’acció que els ompli i doni sentit a les seves vides. I amb això no diferencio els que es posen davant d’un toro dels que salten en patinet, o qualsevol altre estri, o els que fan curses i cabrioles amb motos i cotxes.
C. SÁNCHEZ MIRET, sociòloga
Les cultures del món estan plenes de celebracions de destresa que comporten riscos innecessaris i que vanagloriem o no segons època i lloc de residència. De fet dels més destres en aquesta mena de coses en fem herois nacionals i no ens aturem gaire a considerar els valors que hi ha al darrere d’allò que és preuat en un moment determinat; ja sigui només, o també, perquè té seguidors i/o dóna diners.
El que sí que diferencia els toros i les festivitats en què són protagonistes és que aquestes fan servir un animal com a centre de l’espectacle. A banda de ser exposats a un tracte i a una situació que actualment topa amb una bona part dels valors imperants en la nostra societat.
El patiment dels animals –per alguns el seu lluïment– ja no és compatible amb la vida del segle XXI; tot i que és cert que encara hi ha graus i distincions del tot arbitràries i injustes entre tipus d’animals. Talment com entre les persones; deixant de banda però –per un altre dia– que sembla que hàgim avançat més, en alguns aspectes, en la presa de consciència i en la protecció dels animals que no pas en la dels humans.
Tots els usos i costums neixen, evolucionen i desapareixen. Forma part del funcionament de la societat i és amb les accions, –en aquest cas, anar als toros– o inaccions de cada un de nosaltres que provoquem el canvi social. Els toros ja fa temps que estan tocats de mort, i al que assistim és a la revifalla just abans de la desaparició. És cert que el Tribunal Constitucional els pot donar nova vida i la política més encara a base de subvencions, però en tot cas l’únic que es farà serà allargar l’agonia.