La clau és la comprensió
Moltes parelles d’aficionats al futbol gaudeixen de la llibertat quan hi ha partits, i la troben a faltar fora de temporada
Tenint en compte que (segons la famosa cita de l’exentrenador del Liverpool Bill Shankly) “el futbol no és una qüestió de vida o mort, sinó molt més important que això”, a qui pot li pot importar l’impacte que té sobre la parella, els fills, la família, les hores de son, la feina, el lleure, el temps lliure? Aquesta és sens dubte l’actitud dels aficionats a l’esport rei al Regne Unit, que són molt més militants que els espanyols, i molt més partidaris d’anar a l’estadi en comptes de veure’l per televisió.
Si a Barcelona la parella d’un seguidor del futbol s’enfada perquè el seu company o companya no vol anar al cinema per veure el partit de les deu de la nit, o es nega a anar a dinar diumenge a casa dels sogres per no perdre’s el duel del migdia, a Anglaterra és encara més greu. Un seguidor del Plymouth ha d’agafar-se festa divendres o dilluns per viatjar set o vuit hores amb autocar a Scunthorpe, Bury o Preston, no torna a casa fins a les cinc o les sis de la matinada, descansa una estona coincidint amb l’esmorzar dels nens i va zombi a la fàbrica o l’oficina. “El futbol costa en aquest país moltes hores de productivitat, molts problemes de salut i molts divorcis”, diu la sociòloga Felicia Lake.
Però Lake parla des de la perspectiva d’algú que no porta la passió del futbol a les venes. “Càrrega que plau no pesa –li respon Andrew Hogben–, un seguidor del Queens Park Rangers que va a tots els partits que pot de l’equip, ja sigui a casa o fora de casa, com si fos una religió, i està entossudit a posar el peu a tots els estadis del país abans de morir. El més important és ser honest amb la parella, i deixar clar des del principi que els partits són innegociables i que a un no se’l pot canviar. Que renunciar al futbol seria renunciar a la felicitat”.
El psicòleg Julius Mason coincideix amb aquesta opinió. “És fonamental que el company o la companya d’un aficionat l’accepti com és. El futbol és un fenomen tribal, que defineix molt la personalitat d’un individu, i l’imbueix de valors com la lleialtat a una causa o uns colors, tant si les coses van bé com si van malament. Hi ha moltes persones que estan encantades que la seva parella desaparegui unes hores els dissabtes, els diumenges o els dimecres, perquè així tenen el seu propi espai de llibertat. I el troben a faltar a l’estiu, quan no es juga, o quan hi ha pauses al calendari perquè juguen les seleccions. Aleshores se senten descol·locades”.
Si un personatge ha canviat els costums d’aquest país és el magnat de les comunicacions Rupert Murdoch, quan als anys noranta va començar a retransmetre matxs pel seu canal de pagament. Els drets televisius del futbol a Anglaterra són avui, amb diferència, els més cotitzats d’arreu del món. Sky Sports i BT han pagat sis mil milions d’euros per tres temporades, la qual cosa significa que cada partit els costa 12 milions d’euros. Així que, per amortitzar la inversió, els retransmeten dissabtes i diumenges abans i després de dinar, i amb freqüència a la nit entre setmana. Als empresaris i força cònjuges no els fa gaire gràcia, però c’est la vie...