‘Matthew’ decau però continua matant
L’huracà sega sis vides a Florida i l’alerta màxima es manté a la costa dels EUA
L’huracà Matthew ha escombrat en les últimes hores la costa atlàntica de l’est dels Estats Units i ha causat nous estralls (després del seu pas devastador per Haití) en l’estat de Florida, on la tempesta ha provocat almenys sis morts i ha deixat sense electricitat prop d’un milió de persones. Els danys haurien pogut ser més grans si no hagués estat perquè Matthew ha perdut força les últimes hores (ha baixat de categoria 4 a categoria 1) i no ha tocat terra.
L’alerta a la costa Est dels Estats Units es mantenia ahir, tot i això, al nivell màxim després que el pas de l’huracà ha sembrat la mort a Haití, on el nombre de morts pels vents huracanats continua augmentant. Es parla ja de gairebé nou-cents morts al país, molt castigat per altres catàstrofes naturals.
El pas de l’huracà per Florida va obligar al desallotjament de més d’un milió de persones. Una tasca gens fàcil ja que molta gent es va negar a abandonar les cases i els negocis, fent cas omís de les advertències de les autoritats. Dos dels morts en l’estat són dones a les quals els van caure a sobre arbres arrencats pel vent. Una altra dona va morir per una crisi cardíaca en ser sorpresa pel temporal a casa seva i un matrimoni va morir intoxicat per monòxid de carboni en buscar refugi en un garatge sense ventilació. Un altre home amb una malaltia greu va morir perquè els equips mèdics no van poder arribar al seu domicili per atendre’l. En total es compten fins ara deu morts als Estats Units.
Matthew, l’huracà més potent registrat en aquesta àrea de l’Atlàntic en l’última dècada, avançava ahir en direcció a les dues Carolinas després de passar per Cuba, Bahames, Geòrgia i Florida. L’ull de l’huracà es mantenia a una desena de quilòmetres de la costa i continuava provocant, amb vents de fins a cent seixanta-cinc quilòmetres per hora, un fort onatge. El risc d’inundació era alt a totes les regions costaneres d’aquests estats americans, segons el Centre Nacional d’Huracans (CNH).
La devastació causada fins al moment per l’huracà no ha sorprès els experts en meteorologia, que havien alertat ja de la seva virulència i descriuen Matthew com una tempesta que es produeix una sola vegada cada segle i serà recordada durant dècades.
La pèrdua de força dels vents huracanats i el fet que l’ull de la tempesta es mantingui al mar no és motiu per reduir l’alerta, afirma el CNH. “Matthew continuarà sent huracà mentre sigui davant les costes de Carolina del Sud i Carolina del Nord, ja que el risc d’inundacions mortals continua sent molt alt”, va manifestar ahir un portaveu del Centre Nacional d’Huracans.
L’avís es mantenia ahir actiu per a la franja costanera que s’estén des d’Altamaha Sound, a Geòrgia, fins a Surf City, a Carolina del Nord, mentre que l’extensió que va des de Surf City fins a Cap Lookout, a Carolina del Nord, es trobava sota advertència d’huracà. Les autoritats de Carolina del Sud, seguint aquestes indicacions, han ordenat en les últimes hores l’evacuació de prop de cinc-centes mil persones a refugis ubicats lluny de les costes.
La situació que es viu a la costa Est dels Estats Units no res té a veure, tot i això, amb la devastació que aquest huracà ha causar a finals d’aquesta setmana al seu pas per Haití. La situació al país és “catastròfica” a les zones més afectades. Centenars de milers de nens s’han quedat sense casa i han perdut la família. El gran temor és que ara hi puguin esclatar epidèmies i malalties com el còlera.
Oxfam Intermón tem que el balanç de víctimes sigui molt més gran i ha demanat ja la mobilització internacional urgent per garantir l’aigua potable i la higiene dels supervivents. Segons l’ONU, a Haití hi ha més d’1,5 milions de persones damnificades pels danys dels vents huracanats (van arribar als 230 quilòmetres per hora) i almenys
La xifra de morts a Haití s’acosta als 900 i el temor ara és el risc d’epidèmies com el còlera
350.000 persones més necessiten ajuda immediata.
Unicef va informar ahir, per la seva part, que caldran més de cinc milions de dòlars per fer front a les necessitats més immediates d’una població molt castigada ja per altres catàstrofes naturals, que han convertit Haití en el país més pobre del món. Les imatges desoladores de la ciutat de Los Cayos recordaven les escenes que va deixar el violent terratrèmol del 2010, en què van morir més de 200.000 persones.
Els equips de rescat encara no han pogut arribar a moltes de les zones més devastades per l’huracà, mentre que ha començat una peregrinació de ferits i supervivents que han abandonat les seves ciutats arrasades per buscar ajuda a la capital del país. L’esperança, en iniciar aquest camí, es trobar-hi ajuda internacional (que ja comença a arribar) per fer front a les necessitats més bàsiques.