Subsòl amb sorpreses
Tortosa troba la seva primera església (s. VI) a les excavacions que ja van descobrir la muralla romana davant de la catedral
Com una capsa de sorpreses. Les excavacions al subsòl situat al costat de la catedral de Tortosa (Baix Ebre), davant de l’Ebre, continuen donant generosos fruits, ocults fins ara sota la trentena de cases que després de cinquanta anys de litigis van ser enderrocades. Els arqueòlegs ja van advertir del tresor que podia amagar-se en un dels punts més privilegiats de la ciutat, mai abans excavat, al costat de la llera del riu, en un dels límits naturals de Tortosa. No es van equivocar. Fa pocs mesos van trobar un tram de quaranta metres de la muralla romana, un dels primers vestigis de rellevància localitzats de l’antiga Dertosa. Ara la intervenció arqueològica ha permès descobrir la primera església cristiana de Tortosa, aixecada fa 1.500 anys.
Les restes de la basílica han aparegut just davant de la catedral, que es va començar al segle XIV però no es va acabar fins el 1757. “Ara només tenim l’absis d’un edifici religiós d’època visigòtica, però molt probablement aquí tenim tota una basílica del segle VI”, constata Ramon Ferré, director de les excavacions. També s’hi han trobat fragments de rajoles decoratives, molt utilitzades als edificis religiosos de l’època.
El primer complex episcopal de la ciutat més influent de les Terres de l’Ebre estava documentat, però fins ara no existia cap constatació arqueològica. El primer arquebisbe de Tortosa, Monsenyor Ursus, va participar en el concili de Tarragona celebrat l’any 516.
L’Ajuntament ja estudia, juntament amb l’equip d’arqueòlegs de la Universitat Rovira i Virgili (URV), si es continua excavant. Si finalment es du a terme una tercera fase el que sí que és segur és que es continuarà per la zona de l’església cristiana per comprovar si al subsòl s’hi amaguen altres parts del temple visigòtic, salvades del pas del temps.
Després de descobrir l’antiga muralla romana, la primavera passada, es va decidir, afortunadament, prosseguir amb la prospecció del subsòl. L’absis de l’església cristiana ha aparegut a només tres o quatre metres de l’obra defensiva clau de Dertosa. Les restes de la basílica s’han trobat travessades per clavegueres de l’època medieval andalusina, quan Tortosa era Turtuxa. Les excavacions concentren, doncs, el passat de la ciutat en uns quants metres, de Roma a Al-Andalus. “Té un gran valor, el treball realitzat a la zona; hi ha representada tota la història de la ciutat”, destaca el professor Jordi Diloli (URV), coordinador del projecte. La Tortosa civil, eclesiàstica i militar en uns quants metres quadrats.
Les restes arqueològiques es museïtzaran i s’integraran al projecte d’urbanització de la nova plaça situada davant de la catedral, vora l’Ebre. L’actuació va començar l’estiu del 2015 amb la demolició de la trentena de cases situades just davant del temple barroc. Es tracta de la intervenció de remodelació urbanística més ambiciosa mai duta terme a Tortosa. L’abast de les troballes no determinarà únicament el calendari, sinó que també influirà en el pressupost global de l’actuació. La demolició de les antigues cases es va fer de forma manual per la debilitat i el valor dels edificis contigus.
Sense les cases de la catedral, tal com se les coneixia, el temple barroc pot mirar per primera vegada a l’Ebre, en un façana fluvial inèdita. Però la transformació de Tortosa no serà completa fins que es pugui construir la nova plaça, amb les restes arqueològiques que es podran visitar i contemplar. “Algunes d’aquestes excavacions són tan singulars i generen un valor afegit tan gran per a la ciutat que no només s’hauran de conservar; també s’hauran de posar en relleu i fer-les visitables perquè els qui vinguin a Tortosa puguin gaudir-ne”, destaca Ferran Bel, l’alcalde. Qui sap si les excavacions amaguen alguna sorpresa més.
La riquesa de la troballa, que es museïtzarà, obligarà a endarrerir la urbanització de l’entorn catedralici, davant del riu