La moda que està per caure
Les diferents passarel·les promouen un estiu molt poc discret per al 2017
Tornen les rastes, sastres i esmòquings en versió llenceria, però sobretot l’empoderament definitiu de la dona
Si alguna cosa unifica tots els dissenyadors en les seves propostes (recentment presentades a les successives passarel·les de Nova York, Londres i París) és la singularitat. O més ben dit, unes ganes enormes de desmarcar-se i marcar pautes pròpies. Passa en un moment en què les marques, totes (fins i tot Dior) han trobat per fi en qui confiar els seus dissenys. I s’han decidit, per fi, després d’anys de desacceleració, a donar-los carta blanca.
El resultat és, com a mínim, diferent. Innovador. I amb lloc per a les rastes i els pírcings, per a la llenceria portada a l’exterior, per a les plataformes tipus drag queen ,pera les muscleres i els accessoris més sobredimensionats de tota la història (més fins i tot que als anys vuitanta)... I per als sastres i els esmòquings en versió llenceria. Però sobretot i per damunt de tot per marcar una nova era en el món de la moda en la qual més enllà de les tendències el que s’imposa és l’empoderament de la dona.
Qui marca el ritme en això és sobretot Maria Grazia Chiuri. Ella és la nova dissenyadora de Dior, la primera dona en els 70 anys d’història de la Maison, i la capdavantera d’un moviment que sembla que va establir nous fonaments en la recent setmana de la moda de París. “We should all be feminist” (totes hauríem de ser feministes) es llegia a la samarreta de les models d’aquesta desfilada, en la qual també es van vestir les maniquins amb vestits d’esgrima o vestits suggeridors i plens de transparències però igualment decidits a treure el costat més potent de la dona.
Bouchra Jarrar també va afrontar el seu debut com a directora creativa d’una gran firma, Lanvin, amb una reivindicació del seu propi talent. Blanc i negre, ratlles masculines, talls fluids i superposició de textures van anunciar un nou capítol després de la marxa d’Alber Elbaz. També a Saint Laurent (ara sense l’Yves del fundador) Anthony Vaccarello va afrontar el repte difícil del debut, encara que ell ho va fer revisant el passat de la firma i apostant per un retorn més a l’estil dels vuitanta.