Vull ser presidiari
La telerealitat fa un pas més enllà: set innocents ingressen voluntàriament en una de les presons més perilloses dels Estats Units
Tancar-se en una casa o un hotel, perdre’s a una illa, ingressar en un convent o recloure’s en una granja. Amb més o menys fortuna, la telerealitat ha creat en els últims anys tota una sèrie de programes amb una dosi de risc bastant controlada. Però la cadena de televisió dels Estats Units A&E ha anat un pas més enllà amb 60 Days In, una nova sèrie documental sense precedents que narra l’aventura de set persones innocents que van ingressar voluntàriament en una de les presons nord-americanes més perilloses. A partir de les 23.30 hores, el canal de pagament Crimen + Investigación estrena demà a Espanya, aquest programa que ha aconseguit excel·lents dades d’audiència als Estats Units, amb una mitjana de 2,4 milions d’espectadors en els dotze episodis.
L’experiment va tenir lloc a la presó del comtat de Clark, a la ciutat de Jeffersonville (Indiana), on es troben reclosos aproximadament 500 presos, entre homes i dones, que han estat detinguts per venda i tràfic de drogues, per robatori i també per assassinat. Amb l’arribada d’un nou xèrif del comtat, Jamey Noel, es va posar en marxa un projecte innovador que tenia l’objectiu de descobrir què passava realment entre reixes i d’identificar els problemes que patia la institució: “Abans d’arribar al càrrec els reclusos dominaven les instal·lacions, no hi havia cap control sobre el tràfic de drogues i els delinqüents entraven expressament a la presó perquè la droga era més barata al carrer”, afirma Noel. Però el problema no eren només els reclusos, sinó que també hi havia corrupció entre els funcionaris, fins i
Crimen+Investigación estrena demà ‘60 días dentro’ després d’uns excel·lents índexs d’audiència als EUA
tot alguns dels càrrecs més alts, com l’anterior xèrif, que va ser condemnat a 25 anys de presó per delictes relacionats amb la prostitució.
“Hi havia molta feina a fer i feia falta un canvi radical”, apunta Noel. També assegura que després de fer nombroses modificacions que no van fer que els problemes desapareguessin, va optar per un altre punt de vista: “L’única manera d’entendre què era el que realment estava passant a la presó era infiltrar-hi persones innocents perquè ens proporcionessin informació objectiva i de primera mà. Aquests voluntaris ens han ajudat a identificar problemes de vital importància en el sistema que ni tan sols treballadors infiltrats no haurien pogut descobrir. No podem estar més contents amb els resultats”.
El xèrif va escollir set persones de diferent procedència i interessos que estiguessin disposats a viure 60 dies dins de la presó sota l’atenta mirada de 300 càmeres
connectades 24 hores al dia. Ningú no coneixia el seu secret. Ni els presos ni els guàrdies. Tot i els consells que van rebre –bàsicament no cridar l’atenció ni per excés ni per defecte-, no tots ells van aconseguir completar els 60 dies darrere de les reixes.
Les persones escollides com a voluntaris per a aquest experiment tenien un perfil molt variat: la Maryum, filla de Muhammad Ali, és una treballadora social especialitzada en violència de carrer; en Jeff, un vigilant de seguretat; la Barbra, una mare jove, mestressa de casa i esposa d’un militar; en Zac, un agent de policia i ex-marine; en Robert, professor; la Tami, una oficial de policia i en Isaiah, un jove de 19 anys.
I què va motivar aquests innocents a participar en un programa com 60 Days In? També tenien objectius diferents. El de la Maryum era entendre per què la presó és tan important per als nois marginals. Per ella, hi ha desigualtats en el sistema de justícia penal i el càstig hauria d’estar més d’acord amb el delicte que s’hagi comès. En el cas d’en Jeff, que volia ser funcionari de presons, esperava que aquest programa l’ajudés a millorar el seu currículum i li fes veure com és realment treballar a la presó.
La Barbra, que té problemes per arribar a fi de mes, tenia curiositat per saber com era la vida d’un presidiari, ja que afirma que tenen una vida molt fàcil amb tres àpats al dia assegurats i un lloc on dormir. En Zac, per la seva banda, volia aprendre psicologia criminal i conèixer el sistema penitenciari com a part de la seva formació. A més, segons ell, els interns no han de viure en millors condicions que els militars i creu que els aniria bé estar en un camp d’entrenament militar.
El propòsit d’en Robert era aprofitar l’experiència per ensenyar als seus alumnes que tot acte té les seves conseqüències i evitar que acabin entre reixes. El cas de l’Isaiah era el més emocional: feia cinc anys que el seu germà gran havia acabat a la presó i volia posar-se a la seva pell per descobrir què passa més enllà del que el seu germà li explica per telèfon. I la Tami, que es va criar amb famílies d’acollida, sempre havia pensat que ella podria haver acabat a la presó, com molts dels seus amics, si no hagués decidit ser policia, i volia comprovar com hauria estat la seva vida si això hagués passat.