Es tripliquen les vendes de sang
Un recorregut per la part friqui de Sitges, els carrers de la qual van ser envaïts ahir per uns 3.000 zombis
Una agència de viatges friquis, maquilladors que et converteixen en un zombi de pel·lícula, taxis marítims amb copa de cava inclosa, documentals sobre poltergeists al Baix Camp, homenatges a mites del cinema gore i pornogràfic, concerts de heavy, clàssics de la televisió en blanc i negre, samarretes amb inscripcions cridaneres... El festival de Sitges no es redueix a les projeccions oficials sinó que ofereix una àmplia panòplia d’ofertes per a tot això que convenim a anomenar món friqui.
Un terme que Alejo Cuervo, llibreter i editor de Gigamesh –al qual l’afició fa l’onada i saluda com un guru– admet que, com tants altres vocables, “va començar com a pejoratiu però al final els fans del fantàstic l’hem abraçat i fet nostre. El millor és agafar-lo en un sentit ampli”.
La secció alternativa del festival es diu Brigadoon, la seva seu és l’Escorxador –un local anomenat així en honor a l’activitat que hi tenia lloc– i aquest any celebra el seu 30è aniversari. Encara que es publicita com el costat “gore, kitsch i underground” de Sitges, cada vegada ha anat obrint més el seu programa. El seu coordinador, Diego López, diu que tenen tirada cap a “les pel·lícules i sèries antigues, les rodades en vídeo i en general totes aquelles produccions de baix pressupost, independents, que no encaixen en el discurs de la indústria”. Ahir, en la projecció del documental sobre l’italià Joe d’Amato, hiperproductiu rei de la sèrie B italiana, campió del gore i el porno, gairebé la meitat del públic es va aixecar en un moment o un altre de l’emissió, coincidint amb algun esquarterament impossible de descriure aquí. Més visible sembla Sputnik!, documental que s’estrena avui a les 16 h en què el basc Asier Abio reflecteix l’auge del terror a la Catalunya interior, a través de la història del Jacint, que, malgrat que té pocs mitjans, dirigirà un film amb l’ajuda dels seus amics.
Però ahir va ser el dia de la Zombie Walk, l’apocalíptica desfilada de més de 3.000 persones disfressades de zombi. Marc Velasco dirigeix l’esdeveniment i els maquilladors professionals que van caracteritzar els 350 escollits: “Fem servir pròtesis, paper de làtex, aiguacolor per als més petits... I tres classes de sang, la líquida, l’espessa i la de textura de gebre, per a les crostes. Aquest any hem tingut alguns problemes, a la botiga em van dir que s’havien triplicat les vendes”.
A trenc d’alba, la pal·lidesa dels maquillats es confon amb alguns espectadors de les maratons de matinada. Una parada a la platja promociona els viatges de Friki Trip: als llocs on es va rodar Joc de trons, al Londres de Harry Potter, al Saló del Manga... Potser el friquisme és, en aquesta part occidental i descreguda del món, l’últim moviment artístic que queda del tot actiu.
“Això de ‘friqui’ va començar sent pejoratiu, però ho hem abraçat i ho hem fet nostre”, admet Alejo Cuervo