Els avantatges de ser artista dona... i parlar

“Estar segura que l’èxit no et pujarà al cap; saber que la teva carrera pot explotar a partir dels 80 anys; evadir-te del món de l’art tenint quatre petits llocs de treball; tenir la seguretat que sigui quin sigui l’art que produeixis, serà qualificat de femení; poder escollir entre la teva carrera i la teva maternitat; tenir més temps per treballar quan la teva parella et deixi per una altra de més jove; ser citada en una edició revisada de la història de l’art...”. Són alguns dels avantatges de ser artista dona, segons les Guerrilla Girls. No hi ha dubte que l’enginy, la ironia i el sentit de l’humor van bé fins i tot a la crítica més amarga. La posició de les dones artistes ha canviat molt si mirem el que passava fa unes dècades, i ja no diguem fa uns segles (museus com el Prado o el MNAC han esperat fins aquest 2006 per dedicar la seva primera exposició individual a una artista dona present a les seves col·leccions, en aquest cas la flamenca Clara Peeters i la catalana Lluïsa Vidal, respectivament). Però el fet és que la desigualtat persisteix.

Un informe de Maura Reilly publicat fa un any a ArtNews denunciava, amb xifres a la mà, que el sexisme continua sent un flagell insidiós en el món de l’art (a les col·leccions dels museus i a les biennals, encara més en el mercat i ja no cal dir en els càrrecs directius de les institucions, on si baixem al context local les xifres són vergonyoses), encara que els senyals de millora ho fan paradoxalment més difícilment perceptible. Què s’hi pot fer?, es preguntava Reilly, actual directora de la National Academy Museum de Nova York. I la seva resposta era contundent: “Deixem de parlar de feminisme: visquem. Ja n’hi ha prou de seguir esperant que les coses canviïn, siguem proactives, hem de ser proactives”. És això, parlar en veu alta i tenir coratge per conquerir el territori i trencar el sostre de vidre. Això és el que fan des de fa trenta anys les Guerrilles Girls.