La modernització d’Albània Barcelona
Espanya s’enfronta a un equip emergent, orgull d’una nació que aspira al progrés
Gianni de Biasi no és l’enyorat cantautor José Antonio Labordeta però va agafar la seva motxilla, va pujar en una bicicleta i es va posar a recórrer un país: Albània. Acabaven de contractar-lo per dirigir una selecció molt modesta en una terra hermètica i volia fer-se’n una idea de primera mà per treure’s de sobre qualsevol prejudici. No va ser l’única ruta que va haver d’afrontar el tècnic, que es va moure per tot Europa per buscar jugadors a sota de les pedres després de buscar-los per internet. Els va trobar a la diàspora albanesa en una bona llista de països i els va seduir perquè deixessin de defensar els colors del seu lloc de naixement i passessin a enarborar la bandera dels seus pares o dels seus avis. Com a resultat va muntar un equip que va donar la sorpresa classificant-se per a l’última Eurocopa. En el torneig de França va competir bé, va perdre per 1-0 contra Suïssa i per 2-0 contra els amfitrions i va guanyar 1-0 Romania. I amb aquest mateix entusiasme ha començant la fase de classificació per al Mundial 2018, amb dues victòries en dos partits contra Macedònia (2-1) i Liechtenstein (0-2). És el líder del grup i aquesta nit s’enfronta a Espanya, que arriba necessitada d’un triomf després de no haver-se pogut emportar els tres punts d’Itàlia.
Paradoxalment, l’Eurocopa, en comptes de ser el principi d’una història meravellosa, podria haver-se convertit en un final per a Albània per l’admissió per part de la FIFA de Kosovo. Molts futbolistes d’Albània tenen arrels kosovars i tenien el dret de sol·licitar un canvi en la seva carrera internacional. De fet, set futbolistes de la selecció de Kosovo han jugant abans per a Albània, però cap no va disputar l’Eurocopa amb l’equip de De Biasi, que cobra 196.000 euros a l’any.
És a dir, que el quadre albanès, número 40 del rànquing mundial, ha mantingut la seva columna vertebral i continua sent l’orgull de la nació.
Una nació que lluita per aconseguir la modernitat i que ha trobat en el futbol una rampa de llançament per molt que socioeconòmicament encara tingui un camí molt llarg per davant. Ho demostra el periple que va viure la selecció espanyola quan va arribar al país divendres a la nit. Va aterrar amb tres hores de retard procedent de Torí. L’avió va arribar a l’aeroport Mare Teresa, a 17 quilòmetres de Tirana. Però el partit no es disputarà a la capital albanesa perquè l’Estadi Nacional està en obres, motiu pel qual l’equip de Julen Lopetegui es va desplaçar amb autocar durant gairebé dues hores fins a Shkodër. El reglament de la FIFA estableix que els partits s’han de jugar a un màxim de 100 quilòmetres d’un aeroport internacional, i l’estadi Loro Boriçi compleix la normativa pels pèls, ja que és a 98. El pitjor és que la carretera per la qual va transitar Espanya tenia trams sense asfaltar i la marxa es va veure alentida per una intensa cortina d’aigua. Una vegada a la seva destinació, la
roja es va allotjar a l’hotel Europa, de cinc estrelles i el més luxós de la ciutat (a partir de 79 euros la nit).
Més enllà d’aquests detalls logístics, la Federació Espanyola ha expressat el seu malestar pel fet que el partit se celebri al mateix camp en què juga la selecció de Kosovo, que es va enfrontar a Croàcia dijous passat. La gespa no és cap meravella, però les grades són noves, ja que la instal·lació s’ha modernitzat totalment aquest any.
Des del punt de vista esportiu, Lopetegui va afirmar ahir que Espanya no es pot confiar gens. “Albània és un rival dur, com va demostrar a l’Eurocopa. Haurem de donar el millor de nosaltres perquè el grup serà competit fins al final”. Val més que Espanya no es deixi cap punt avui en un partit en què segurament no hi haurà el blaugrana Sergi Roberto. Ahir no es va exercitar per molèsties a l’abductor de la cama dreta.
L’ESTAT DE LA GESPA
El partit es juga al mateix estadi on dijous es va disputar el Kosovo-Croàcia