Més que un amistós
Cuba i els Estats Units juguen a l’Havana set dècades després
Una derrota amb regust agradable, a opinió del Granma; una demostració d’entrega, atreviment i bon toca-toca per al Juventud Rebelde; un partit que poc va tenir a veure amb la diplomàcia per a Radio Martí o El Nuevo Herald –a Miami– i una demostració que l’illa continua dilapidant el seu talent esportiu per motius polítics segons els blogaires més incisius. El CubaEstats Units que es va disputar la nit de divendres a l’Havana no ha deixat ningú indiferent a una i altra banda de l’estret de Florida.
Va ser el primer partit amistós que les seleccions de futbol dels dos països disputaven des del 1947 i, des d’ambdues parts, una declaració d’intencions que va anar molt més enllà de l’àmbit esportiu, com ho va demostrar la presència a la delegació dels Estats Units de Jill Biden, la dona del vicepresident Joe Biden. La segona dama no va dubtar a saltar al terreny de joc per saludar, un per un, tots els rivals.
Que al partit el que menys importaria era el futbol es va veure d’ençà que el combinat dels Estats Units es va exercitar sobre la impracticable gespa de l’estadi de futbol Pedro Marrero. És l’escenari on Cuba juga els seus partits com a local, un equipament dedicat a un dels màrtirs de l’assalt a la caserna de Moncada sense cap relació amb el futbol. Les entrades van ser a preu simbòlic i en moneda nacional per als cubans i a 10 dòlars o pesos convertibles per als estrangers.
Però l’espectacle no va acompanyar l’expectació. Per als Estats Units, aquest era un dels partits de preparació per a l’hexagonal de la Concacaf d’on han de sortir els tres equips que es classifiquen directament per al Mundial de Rússia 2018. Jürgen Klinsmann, però, no va alinear el seu onze titular i els seus homes es van afanar més a contenir l’ambició dels locals fins que Wondolowski, davanter del San José Earthquakes, que va sortir de la banqueta, va obrir el marcador ja al 62 i va donar el segon gol a Green, un jove ariet del filial del Bayern.
Més ambiciós va ser el tècnic cubà, Raúl Mederos, al capdavant de la banqueta cubana en tant que entrenador del Villa Clara, guanyador de la Primera Divisió cubana. Va apostar per convocar un equip procedent de les categories inferiors de la selecció que fins i tot va lluir els equipaments de la sub-21. A Cuba no poden jugar els naturalitzats nord-americans, tot i que la seva estrella, Maykel Reyes, sí que juga fora: al filial del Cruz Azul mexicà. Ariet habitual, Reyes va jugar per la banda, ja que Mederos va decidir disposar un fals nou. Una innovació tècnica que no va culminar amb èxit, però que va ser tan aplaudida com l’entrega sense premi dels jugadors cubans.
Jill Biden, dona del vicepresident Joe Biden, va formar part de la delegació dels Estats Units Klinsmann no va alinear el seu onze titular i el seu equip no va sentenciar fins entrat el segon temps