Comparant

Algú em va enviar una foto des dels Estats Units en la qual es veia una taula a l’entrada d’una prestigiosa llibreria d’allà en la qual hi havia tres pilonets amb els meus últims tres llibres. Això em va fer extraordinàriament feliç però de seguida em va portar a una curiosa reflexió. Cal tenir en compte que amb els llibres de direcció d’empreses no et fas ric. Ja en porto setze de publicats, molts de traduïts a diversos idiomes (algun fins i tot a l’hebreu i alguns al xinès). Però són llibres destinats a un mercat relativament petit, empresaris i directius, llibres que envelleixen a certa velocitat, i entre els que regales i els que es queden en algun magatzem més temps del compte, no surten els números.

Si un empresari rep els números del tancament de l’any i surt un benefici que permet fins i tot repartir dividends, té una gran satisfacció. Si comparem la satisfacció d’un professor que publica un llibre amb la satisfacció de l’empresari que pot repartir dividends, pot ser que siguin satisfaccions comparables. Podríem aleshores preguntar-nos a quants euros de dividends equivaldria un llibre en termes de satisfacció? Un pintor amic va tenir una gran satisfacció quan va saber que finalment un dels seus quadres estava col·locat en un lloc destacat a la Xina encara que crec que la complicació i les despeses d’enviar-lo allà probablement van superar el que li van pagar pel quadre. Així que gran satisfacció, zero ingressos.

Però hi ha metges que han salvat un munt de vides o les han allargades cobrant una misèria de la sanitat pública. És possible que un cirurgià que està lluitant al quiròfan contra un càncer complicat i veu que li va guanyant la partida vagi experimentant una satisfacció encara que sàpiga que li pagaran una misèria? Quant val de veritat salvar una vida? És possible que el cirurgià no estigui pensant en el que li pagaran?

Si comparem nivells de satisfacció empresarial i artística, mèdica o acadèmica, podríem potser posar-li un valor econòmic a coses que no valorem. Com és possible que vendre uns components mecànics (que pot ser el que fabrica l’empresari), això sí, molt innovadors, pugui produir una satisfacció de dos milions d’euros en dividends i, d’altra banda, salvar una vida s’inclogui en una remuneració anual gasiva i publicar un llibre acadèmic pugui acabar sense remuneració? Ja sé el que estaran pensant. La satisfacció de l’empresari no serà només pels dos milions d’euros que podrà decidir com se’ls gasta, els inverteix o els hi dóna als seus fills. Probablement inclogui també el saber que el seu producte, gràcies a la recerca que fan a la seva empresa, continua al capdavant del sector i per això guanya diners. Però a més pensarà en les 120 persones que treballen a la seva empresa, molts amb família, que poden estar tranquils perquè les seves feines no perillen, mentre l’empresa aconsegueixi mantenir el seu lideratge.

Esclar que el pintor pot pensar que la gent es pararà davant del seu quadre i alguns voldran tenir a casa seva o al seu despatx una cosa molt semblant i ho buscaran. I el professor? Si és un bon professor el seu objectiu serà que les persones surtin millorades després de fer les seves classes. Si en les seves classes ha treballat alguns temes i als seus llibres recull idees, enfocaments, models, per tractar aquests temes d’una manera formal, professional i avançada i si aconsegueix que els seus alumnes es llegeixin els llibres serà com una rematada perfecta i a més podran guardar-se uns “apunts” sobre les seves classes fets pel mateix professor.

Amb tot això pot ser que no hàgim de relacionar la satisfacció amb els diners de forma immediata. La satisfacció la podem relacionar amb les feines ben fetes i això implica tenir valors.

La satisfacció es relaciona amb la feina ben feta i no tant amb els diners