Guindos admet que Brussel·les vol retallades de 5.000 milions
El pressupost que s’envia a la Comissió només rebaixa el dèficit al 3,6% en lloc del 3,1%
El nou camí de reducció del dèficit pactat amb la Comissió Europea i les bones dades de creixement permetran al pròxim govern fer un ajust fiscal suau, va defensar ahir el ministre d’Economia en funcions, Luis de Guindos. L’esborrany de pressupostos que el Consell de Ministres aprovarà divendres –el mateix projecte de l’any passat, adaptat amb les noves projeccions de creixement i dèficit– limita l’abast de l’ajust pendent a 0,5% del PIB, va explicar, és a dir, a uns 5.000 milions d’euros, ja que l’objectiu pactat és el 3,1% i segons els càlculs del Govern, sense prendre mesures addicionals, es quedaria en un 3,6%.
Guindos va transmetre ahir als seus col·legues europeus, reunits a Luxemburg, que Espanya pot tenir un govern a finals de mes. El nou executiu haurà de remetre a Brussel·les un pressupost actualitzat que permeti assolir l’objectiu del 3,1%. Segons Guindos, “això es faria relativament ràpid, amb negociacions, per descomptat”, amb altres partits. “El PSOE, Ciutadans i el PNB són perfectament conscients dels nostres compromisos amb Europa”, va assegurar, confiat a poder enviar un projecte de pressupostos complet abans de finals d’any. Guindos va apuntar, més que a una retallada de la despesa pública, a modificacions tributàries com a via per fer l’ajust (la ComissióEuropea li ha demanat que passi més productes del tipus d’IVA reduït al normal).
Jeroen Dijsselbloem, president de l’Eurogrup, va llançar abans-d’ahir una mena d’atac preventiu sobre les xifres que presentarà el govern espanyol. “M’agradaria que les revisés bé abans de posar-les en el pressupost” perquè en el passat hi ha hagut discussions i al final “la Comissió Europea sempre ha tingut raó”, va etzibar Dijsselbloem en declaracions a la premsa europea, sense haver estat preguntat sobre això. Guindos va matisar l’anàlisi de l’holandès: “Nosaltres ens vam equivocar amb el dèficit i ho vam reconèixer, però la Comissió Europea s’ha equivocat moltíssimes vegades sobre el nostre creixement”. Brussel·les, va recordar, calculava un creixement potencial del 0,4% per a l’economia espanyola al 2015, quan la xifra final va ser del 3,2%. Guindos va restar importància a la invectiva de l’holandès i va portar el debat al terreny de la política econòmica. “Em molestaria que creixéssim al 0,5 % o 0,6 % del PIB o que no creéssim ocupació; però després, els comentaris de Dijsselbloem, en absolut”, va afirmar el ministre.
Els problemes de Brussel·les per calcular si un país complirà els objectius de dèficit o no, els ministres els van abordar en un debat paral·lel. Europa debat substituir o complementar els càlculs sobre l’evolució del dèficit amb una regla de despesa. “Hi ha un consens ampli en què el mètode actual té errors i cal fer modificacions”, va resumir Guindos.
Europa va reprendre també el llarg debat sobre la creació d’una taxa sobre les transaccions financeres i va aconseguir ressuscitar el projecte a costa de rebaixar el seu abast. La Comissió Europea presentarà un projecte de directiva abans de finals d’any i 10 països –entre ell quals Espanya, Alemanya i França– s’han compromès a adoptar-lo, encara que no entrarà en vigor abans del gener del 2018.
La UE ressuscita la taxa sobre les transaccions financeres a costa de rebaixar-ne l’abast