Víctor García de la Concha
DIRECTOR DE L’INSTITUT CERVANTES
L’Institut Cervantes, que dirigeix Víctor García de la Concha, celebrarà una de les seves properes reunions de patronat a Barcelona, on no s’han celebrat mai, per honrar els vincles de l’escriptor d’El Quixot amb la ciutat.
El president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, va llançar ahir la proposta que l’Institut Cervantes faci una de les seves pròximes reunions, per primera vegada, a Barcelona. Per motivar la seva iniciativa, Rajoy va exalçar l’esperit de Miguel de Cervantes i els trets cervantins de Barcelona. Però el context no deixava lloc a dubtes sobre la intencionalitat política de la seva idea.
La proposta, que va exposar davant el rei Felip VI –i president honorari de l’entitat– a la seva reunió anual, pretén ser un gest o fins i tot començar a bastir un pont cultural cap a Catalunya que passi per sobre de les greus dissensions del moment entre el Govern central i la Generalitat.
En la seva intervenció en la trobada de patrons de l’Institut, celebrada al Palau Reial d’Aranjuez, Rajoy va suggerir al Rei, en paraules textuals, que, “en consideració a la lletra i l’esperit” de l’obra de Cervantes, una de les reunions del màxim òrgan de la institució “pugui tenir lloc en una ciutat tan cervantina com Barcelona”. Seria, així mateix, va indicar, l’homenatge a causa de “la riquesa cultural que, visquem on visquem, ens uneix com a espanyols”.
El cap de l’Executiu va qualificar el Cervantes com “un dels ambaixadors fonamentals del nostre país”. La seva contribució a la marca Espanya –va afegir– està “en la seva capacitat d’oferir un ensenyament de qualitat de les llengües d’Espanya”. I va subratllar que, juntament amb el castellà, el català, el gallec i el basc també integren l’oferta formativa del Cervantes, a més de “difondre la riquesa cultural” d’aquestes llengües.
Rajoy va recordar la doble celebració, aquest any, del primer quart de segle de vida de l’Institut i del IV centenari de la mort de Cervantes: “Un aniversari commemorat –va dir– amb més de mil activitats” entorn de l’escriptor d’Alcalá de Henares. Es tracta d’un “homenatge merescut”, va opinar, que ha permès “tornar a recordar i viure les seves grans obres”.
El president del Govern espanyol no va desaprofitar l’oportunitat per treure pit de l’expansió del Cervantes al llarg del seu mandat. Per això va recordar com, tot just arribar a la Moncloa, el 2012, va utilitzar la seva primera intervenció en qualitat de president executiu de l’Institut per proposar que es fes “més iberoamericà”. Era la via més eficaç, va afirmar aleshores, de “projectar la nostra llengua i la nostra cultura, diversa i compartida, en l’àmbit global”,
va recordar. El balanç, quatre anys després, és que “més d’un 60% de les activitats culturals del Cervantes es duen a terme en col·laboració amb els països iberoamericans”, va dir.
En la conclusió del seu discurs, Rajoy va afirmar que “pocs com Cervantes han comprès i lloat les diferents modulacions de l’espanyol. I pocs com el seu Don Quixot, a cavall pels paisatges d’Espanya, han aconseguit ser en tan alt grau mirall de la diversitat que a tots ens enriqueix”. Una altra al·lusió en clau conciliadora.