Amics redescoberts

Una central nuclear i un gasoducte per portar a Europa el gas rus segellen la reconciliació entre Ankara i Moscou

Una reconciliació amb matisos –seriosos a Síria– però sense pal·liatius. El president rus, Vladímir Putin, ha estat rebut aquesta setmana a Istanbul –amb motiu del 23è congrés mundial de l’energia– pel seu homòleg turc, Recep T. Erdogan, com si Ankara no hagués fet caure un caça rus el novembre passat.

És la primera vegada que el tsar –com l’anomena el seu seguici d’empleats– és benvingut a Turquia pel sultà Erdogan, encara que tots dos ja havien coincidit a Rússia i la Xina després de fer les paus aquest estiu. És a dir, tres vegades en tot just dos mesos, una cosa que reflecteix l’acostament mutu.

I què pot resultar millor per segellar la reconciliació que unir-la a projectes econòmics de gran envergadura. D’una banda, el gasoducte TurkStream que enviarà gas rus –es parla de 63.000 milions de metres cúbics– a través del mar Negre cap a Europa, el cost del qual s’estima en uns 11.400 milions d’euros. I de l’altra, la central nuclear russa a Akkuyu –província de Mersin, sud de Turquia– la construcció de la qual costarà 18.000 milions d’euros.

Després d’abatre el bombarder rus Su-24, va arribar una guerra freda diplomàtica que va durar mesos, fins que Erdogan l’agost passat va demanar perdó.

En l’interval, Moscou va aplicar dures mesures econòmiques, entre les quals destacava la suspensió del TurkStream, un gasoducte amb una extensió d’uns 1.100 quilòmetres, que ha de permetre a Rússia col·locar el seu gas a Europa sense passar per Ucraïna.

Així, a poc a poc, es llimen les diferències entre les dues potències mentre les sancions econòmiques que va imposar Putin a Turquia es van aixecant.

“A causa de la crisi, el nostre comerç, amb un volum de 35.000 milions de dòlars el 2014 (31.000 milions d’euros), va disminuir un 40% durant els primers vuit mesos del 2016. L’energia és la clau per al procés de normalització”, va deixar clar Alexander Novak, el ministre d’Energia rus.

La reconciliació és urgent per a Ankara i els motius han estat ben visibles al cèntric recinte ICC, on té lloc el congrés i abunden els prospectes i les fotos sobre el fallit cop d’Estat del juliol passat. Ankara s’ha vist decebuda per les reaccions tardanes i tímides tant de països europeus com dels EUA a l’hora de pronunciar-se a favor del règim d’Erdogan davant l’amenaça colpista. Ara busca uns llaços forts amb Putin, el primer mandatari que li va trucar després de l’intent. Erdogan, igual com Putin, és acusat regularment de portar la nació a una deriva autoritària per eternitzar-se en el poder. Això sí, per a una aliança sense fissures, encara queda l’escull de Síria, un país en guerra on els interessos polítics d’Ankara i Moscou són gairebé oposats. Mentre Putin dóna suport al règim de Baixar al-Assad, Erdogan desitja veure’l enderrocat.

El gasoducte TurkStream permetrà enviar gas de Rússia a Europa sense passar per Ucraïna