Dotze d’octubre
Algunes de les polèmiques més sorolloses neixen del gust per l’estètica, aquella que, segons Ortega, ens perd als catalans. I és cert que així es podria percebre la decisió de l’alcaldessa de Badalona de no considerar festiu el dia de la Hispanitat. Al capdavall, és una iniciativa més propera al simbolisme ideològic que al servei públic, de manera que es podria concloure que Dolors Sabater ha sobreactuat amb la seva decisió.
És possible, però tanmateix em sembla bo que un representant públic es planti davant d’una celebració tan prenyada de simbolisme retrògrad.
La Hispanitat és una festa antipàtica, els orígens de la qual ens retornen a idees tan funestes com la raça i l’imperi i que va tenir, en l’època del franquisme, el seu moment més fosc. No té cap arrel amb les tradicions i la identitat catalana, i va ser imposada, en el calendari democràtic, pel renovat nacionalisme espanyol que, en qüestions de pàtria, no va fer fàstics als símbols que havia glorificat Franco. El fet que un tirà, que va matar milers de persones, considerés aquest dia com la seva festa més important, hauria de ser motiu per cercar un altre dia més digne i
La transició va ser una claudicació que ens va obligar a empassar-nos simbologia retrògrada
menys feridor amb les víctimes. Però bé sabem que la transició va ser un gran exercici de claudicació i així ens varen obligar a empassar-nos tota la parafernàlia simbòlica que ens havia reprimit durant quaranta anys. Poden maquillar-ne la naturalesa actual, però el 12 d’octubre carrega una motxilla de negra memòria. ¿És, doncs, estrany que hi hagi partits, des del Partit Demòcrata o ERC, fins a PNB, Podem o Compromís, que rebutgin el dia de la Hispanitat? I si una alcaldessa fa una passa més enllà, benvinguda la dignitat de la protesta.
El que no és estrany és la reacció de Llanos de Luna, que no perd mai l’ocasió d’actuar de virreina imperial, tot vigilant els indis de la colònia. En aquest cas, no és que al nacionalisme espanyol es perdi en l’estètica, és que hi viu enfangat, tan allunyat de la idea de convivència que batega en la majoria de democràcies que cal concloure que aquests patriotes irredempts tenen una idea molt insana del que és la democràcia. No és propi d’una democràcia liberal del segle XXI imposar festes a nacions que tenen altres tradicions, com tampoc no ho és mantenir aquelles que varen ser connotades per una dictadura. Però en aquesta Espanya dominada pel nacionalisme espanyol d’imposició –mai de pacte– passen coses que no passen en cap país decent. Entre d’altres, l’ús abusiu dels tribunals per perseguir líders democràtics i imposar decisions ideològiques. Tanco amb una cita de l’escriptor uruguaià Eduardo Galeano, no precisament feliç amb el simbolisme del dia d’avui. “Van venir. Tenien la Bíblia i nosaltres la terra. Ens varen dir, ‘tanqueu els ulls i pregueu’. I quan vàrem obrir els ulls, ells tenien la terra i nosaltres la Bíblia”.
Feliç Mare de Déu del Pilar.