Enigmàtic ‘Papa joven’
Sorrentino, Law i Cámara presenten ‘The young pope’, que HBO i Mediapro estrenaran aviat a Espanya
L’ambivalència i el misteri que marquen els primers passos del Papa joven, encarnat per Jude Low sota la direcció Paolo Sorrentino, asseguren, com a mínim, el morbo necessari per assegurar l’èxit televisiu d’aquesta sèrie d’estrena ja imminent a la plataforma HBO. The young pope –en què Javier Cámara fa de mestre de cerimònies i home de confiança del Pontífex amb un paper “en creixement” al llarg dels 10 capítols del serial– sembla un interessant trencaclosques farcit de trampes i falses pistes per a qualsevol espectador que busqui la simplificació i els estereotips al voltant del sempre dens i complex món vaticà.
Els dos episodis d’ahir de la projecció de premsa esvaeixen qualsevol dubte sobre l’interès de la sèrie, la seva cuidada elaboració en tots els aspectes –la banda sonora impactant– i el notable treball dels actors. Però gairebé totes les altres coses, especialment el rumb que aquest Pius XIII donarà al seu papat, queden per aclarir.
Des del principi destaca la ruptura de certes convencions superficials per part del nou cap de l’Església catòlica, que és el primer de nacionalitat nord-americana en tota la història i té 47 anys.
Sa Santedat, de nom Lenny Belardo, fuma com un carreter i per esmorzar pren únicament i exclusivament Coca-Cola Zero, sense admetre l’“herètica” versió simplement light (o diet, al Vaticà) de la beguda ianqui. I a l’espot oficial de la sèrie s’anuncia “una revolució” a la Santa Seu sota el seu mandat.
Malgrat això, determinades actituds a les primeres reunions que concerta amb els qui hauran de ser els seus principals col·laboradors mostren aviat un Sant Pare estricte, formalista i amb mà de ferro; potser més conservador del que es pot pensar d’entrada (tot i que tampoc no està clar al principi), i que, en tot cas, no pensa cedir fàcilment als plans de l’intrigant secretari d’Estat, Voiello, i altres carcamals de la cúria visiblement esverats amb la seva arribada.
El mateix protagonista es defineix a si mateix com a “intransigent, irritable i venjatiu”. Però ho fa poc abans i poc després d’espantar el seu confessor i Voiello, amb vistosos anuncis i afirmacions de les quals de seguida diu que només eren una broma... Sense que l’espectador sàpiga amb certesa si això últim és veritat o bé el Papa està jugant amb els interlocutors. I, esclar, amb els mateixos televidents. De manera que la seva declaració de defectes tampoc no resulta del tot creïble. Més fiable –malgrat el personatge– sembla un dels qualificatius que el secretari d’Estat dedica al seu flamant i incòmode cap davant altres membres de la cúria: “És impredictible!”, lamenta.
El que Pius XIII no triga gaire a revelar, per a desconcert de tots i malestar de no pocs, és la seva vocació d’invisibilitat. El nou Papa no vol fotos ni imatges seves als souvenirs que tants diners donen a les arques vaticanes. No l’hi posarà fàcil a ningú que li vulgui veure la cara i, molt menys, captar-ne una imatge mitjançant un aparell. Pretén convertir-se en enigma.
Va ser en aquest aspecte en què Sorrentino va donar ahir l’única pista més o menys clara sobre el perfil i les secretes intencions del seu jove i complex Papa. Ho va fer durant la roda de premsa que, amb Law i Cámara, més un representant de la productora Mediapro, el cineasta va oferir a l’ambaixada d’Itàlia a Madrid: en la ment de Pius XIII –va indicar–, “negar-se al món podria ser una manera de fascinar el món en relació amb l’Església”. Seria comparable al joc d’“una equació amorosa” entre home i dona: un estira-iarronsa en què el misteri ocupa un rol central, com a ganxo o atractiu.
Sobre el rodatge d’aquesta “pel·lícula de deu hores” que arribarà a les pantalles espanyoles al novembre, Sorrentino va confessar –sense queixar-se– que la col·laboració de la Santa Seu va ser nul·la. Però molt vaticana, això sí: “Ingènuament esperàvem aquella cooperació”, va dir. I és que l’autoritat del petit i poderós Estat va expressar des del principi fins al final una “meravellosa disponibilitat... fingida” que no va arribar a materialitzar-se mai. Per tant, l’absència total d’ajuda va obligar l’equip a reconstruir “tots” els escenaris de la ciutat santa.
I l’actual Pontífex què pensarà de la pel·lícula?, va preguntar algú al director, també, de La gran bellesa o Il divo: “El Papa tindrà coses més serioses a fer que no pas mirar la nostra sèrie. Però penso que podrà apreciar un treball honest i rigorós sobre la vida del clergat, amb els seus llums i les seves ombres”, va declarar.
El Papa que encarna Law fuma com un carreter i per esmorzar només pren Coca-Cola Zero
El complex personatge es defineix com un home “intransigent, irritable i venjatiu”