L’economia dels EUA creix al 2,9% el tercer trimestre
El creixement del setembre és el més sòlid dels dos últims anys
L’economia dels Estats Units va créixer en el tercer trimestre de l’any a un ritme del 2,9%, que es tracta del ritme més robust dels dos últims anys, segons publicava ahir el Departament de Comerç. La dada avançada (es tracta d’una primera estimació) consola aquells que consideraven que la recuperació econòmica en la primera economia del món era massa lenta. En el segon trimestre, l’economia havia crescut al ritme d’un feble 1,4%. En aquest trimestre, com en els anteriors, el principal motor de l’avenç del producte interior brut (PIB) ha estat el consum, que s’ha expandit a un ritme del 2,1% en termes interanuals entre els mesos de juliol i setembre. En el tercer trimestre també han augmentat les exportacions (a un ritme del 10%) malgrat la continuada apreciació del dòlar i la inversió (els estocs han anat creixent en els últims mesos).
La reacció més immediata a aquestes dades va ser de nou l’apreciació del dòlar, que va marcar la seva quarta setmana a l’alça. Els inversors es comporten així en la mesura que la dada reforça les possibilitats que la Reserva Federal dels Estats Units estigui a punt d’apujar els tipus d’interès. La institució que governa Janet Yellen té una reunió prevista per a la propera setmana (dimarts i dimecres). Tot i això, pocs aposten perquè la Fed apugi els tipus d’interès abans que se celebrin les eleccions presidencials, previstes per a dimarts vinent, 8 de novembre. Per això, es considera que la segona pujada dels tipus d’interès (després d’una dècada de mantenirlos pròxims a zero) tindrà lloc en la renió següent, convocada per al mes de desembre. En l’actualitat, els tipus d’interès es troben en una forquilla situada entre el 0,25% i el 0,50%.
Les dades difoses ahir són una bona notícia per al camp demòcrata. Donald Trump havia utilitzat durant la campanya a les presidencials la lentitud de la recuperació com a arma llancívola contra el rival. “L’economia és un desastre” o “aquest país s’està morint” són alguns dels recursos utilitzats pel candidat republicà, que té entre la classe blanca empobrida dels estats de l’Oest Mitjà el seu suport electoral més important. La Casa Blanca es va limitar ahir a expressar la seva satisfacció per aquesta dada. “És una bona notícia. El que ha de fer ara Hillary Clinton és no vanagloriarse’n”, afegia l’analista Greg Vallière al setmanari Politico.
El Fons Monetari Internacional ha previst per al conjunt de l’any un creixement de l’1,6%. La Fed eleva aquesta previsió fins a l’1,8%, ja que el primer semestre va ser molt més feble del que s’havia previst. Tot i això, les millores en el mercat de treball des de començament d’any i la reactivació del mercat de l’habitatge expliquen en part el lleu optimisme que sobrevola entre els observadors.
Per als més pessimistes, la dada en general és molt millor que els detalls. Ahir la Universitat de Michigan va publicar l’índex de confiança dels consumidors, que va registrar un descens del 91,2 al 87,2. El consum ha estat l’indicador de més vigor del creixement durant els últims mesos. La dada de la Universitat de Michigan indica, tot i això, que comença a perdre força.
És aquesta dependència del consum intern el que porta alguns economistes a reclamar un èmfasi més important de la política americana en la inversió pública en grans infraestructures, aprofitant els baixos tipus d’interès de què gaudeixen les administracions. El valedor més important d’aquesta política és Larry Summers, exsecretari del Tresor, que considera que el país es troba en una llarga fase d’estancament.