“Vull creure que el conseller Comín no busca desfer el que ha donat bons resultats”
President del Col·legi de Metges de Barcelona
El doctor Jaume Padrós (Barcelona, 1959), president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona des del febrer del 2014, rep La
Vanguardia en ple debat sobre el controvertit pla de “desprivatitzacions” d’activitat pública que impulsa el conseller Antoni Comín. Padrós fa una defensa encesa de l’actual model sanitari –“Tenim un dels millors sistemes del món”– amb la mateixa fermesa que reclama atenció per a una professió cada vegada més precaritzada.
Quina és la seva principal preocupació?
Que s’incentivi els professionals i se’ls doni una autonomia real de gestió. S’estan deixant la pell per contrarestar els efectes de la pressió assistencial per les retallades. Si el sistema manté l’alt nivell d’excel·lència és gràcies al seu esforç. Però cal posar-hi més recursos.
El problema són els sous i la pèrdua de poder adquisitiu?
Aquest n’és un. La meitat dels metges de menys de 45 anys cobren 1.500 euros o menys al mes i poden arribar a firmar fins a 20 contractes l’any. No parlo només de salaris sinó d’estabilitat laboral. Hi ha un gran risc de fractura generacional: que els joves es desenganxin del sistema.
De les seves demandes al Govern, quina és la primera de la llista? Que garanteixi les inversions, tant si hi ha independència com si no. La línia vermella dels metges és la qualitat assistencial i que no es rebaixin prestacions.
Hi ha desànim, doctor?
Hi ha molta incertesa, i això no és bo. La medicina té molt d’èpica, però no es poden reclamar sacrificis eternament, que els metges siguin missioners o màrtirs i que treballin a canvi de res. No es pot continuar exhibint l’excel·lència del sistema amb uns sous indignes.
Les seves prioritats coincideixen amb les del conseller Comín?
Entenc que un polític necessiti un relat determinat, tot i que no tinc per què coincidir amb aquest al cent per cent. Les meves prioritats no queden bé en un titular. En un moment tan convuls políticament i econòmicament el que cal és tranquil·litat. I diria més: cal un gran pacte entre tots per cuidar el sistema sanitari. La situació permanent de discussió desestabilitza i fa minvar els intangibles de la confiança i la moral dels metges. Hi ha massa soroll al voltant de temes que no són els centrals i que impedeixen d’abordar els problemes reals. Quan hi ha malestar, els discursos dogmàtics són els que dominen.
És dogmàtic voler canviar el model per treure de la xarxa sanitària pública els centres amb ànim de lucre? De vegades es confon la titularitat de qui presta el servei amb el que és el servei per si mateix. El que compta no és qui proveeix el servei sinó la qualitat que té. No es pot posar en qüestió un model que funciona. El nostre és un model d’èxit per la seva qualitat i la seva eficiència, i en això hi ha un consens social. Reobrir un debat superat fa anys ens porta a un atzucac.
Escàndols com el cas Innova podrien haver abonat la desconfiança cap a la gestió sanitària? Aquesta no és una qüestió assistencial. Aquest afer és als tribunals. La sanitat pública fa més de 200.000 atencions al dia i sempre hi pot haver errors i coses mal fetes, però això no és motiu per qüestionar tot el model. Els casos absolutament aïllats alguns polítics els han utilitzat perversament per, conscientment o inconscient, desestabilitzar el sistema. Que hi ha coses que s’han de canviar? Per descomptat. Hi ha d’haver un sistema d’avaluació transparent. En els últims cinc anys, a més, la societat ha canviat: s’imposa una cultura de rendició de comptes. Això és una cosa positiva que deixa la crisi.
Quina opinió li mereix el pla “desprivatitzador” d’Antoni Comín? El sistema sanitari català no s’ha privatitzat. Que jo sàpiga els ciutadans no estan pagant per un servei que abans hagués estat gratuït. No es pot desprivatitzar el que no està privatitzat. Vull creure que el conseller Comín no pretén desfer el que s’ha fet fins ara amb tan bons resultats. Altres països volen copiar-nos. Passa que quan un és conseller posa l’accent en un o altre aspecte. En el cas de Comín, el seu accent són les desprivatitzacions, tot i que entenc que això és més simbòlic que una altra cosa.
Un dels compromisos estrella del conseller Comín, deixar d’enviar pacients públics a hospitals privats amb ànim de lucre, ha complert la seva primera etapa amb la clínica del Vallès, a la qual es derivaven 3.700 ingressos públics anuals. En aquest pla hi entren l’hospital General i el Sagrat Cor. Això no és simbòlic. S’ha posat el focus sobre uns centres que representen tot just el 2% de tots els concerts de la sanitat catalana... Deixi que li digui que és precisament la diversitat de l’actual model el que ens ha donat més capacitat de resposta i flexibilitat davant la crisi.
Segons dades de Salut, amb el canvi executat a la clínica del Vallès s’ha aconseguit un estalvi d’un milió d’euros.
“No és correcte exhibir l’excel·lència del sistema amb uns sous indignes”
“Un polític necessita un relat; les meves prioritats no queden bé en un titular” “La diversitat de l’actual model ens ha donat capacitat de resposta davant la crisi”
“Cal avaluar les necessitats abans de revocar concerts o comprar hospitals”
LA SANITAT CATALANA
ELS CONCERTS
Cadascú fa els números a la seva manera. Hi va haver professionals que es van deixar de contractar... Aquestes decisions s’han d’avaluar, i també el seu resultat.
Tem que la derivació de pacients cap a hospitals de la xarxa pública pugui col·lapsar els serveis d’aquests centres? Això pot passar, sí. Part dels acords dels concerts tenen a veure amb les llistes d’espera. Revocar el contracte amb el Sagrat Cor, per exemple, seria un gran error. Que ho preguntin, si no, al Clínic.
Què passarà amb l’hospital General de Catalunya?
No ho sé. El que no puc acceptar és que es parli de revocar contractes o que la Generalitat compri l’hospital sense que abans s’avaluïn serveis, costos i necessitats. El General és un hospital privat amb funció pública, no és una clínica. El 2015, per exemple, va atendre 50.000 urgències pediàtriques. A més, tota aquesta discussió és per dotze milions d’euros, dotze! Estem davant un debat ideològic, no sobre què fa falta. Em sembla increïble que es parli d’això i no de com aconseguir més recursos i tenir un finançament estable. Aquesta discussió desconcerta el sector i els ciutadans, i s’ha de tancar com més aviat millor.
És oportú que la Generalitat compri un hospital quan hi ha concertats que cobren amb retard pels seus serveis? No només això, sinó que hi ha metges que encara no han cobrat pagues que se’ls deuen. Des d’Economia ja s’ha dit que els 55 milions de què parla Comín per a l’oferta de compra del General no sortiran d’aquest departament. Per tant, si aquests diners van a compte de Salut significa que serà a costa d’altres partides, no? M’agradaria sentir que, quan hi hagi un euro més, la prioritat serà per als professionals.
Si demà el truca Antoni Comín li dirà que...
Que escolti el sector, els professionals, els sindicats, els alcaldes. Un bon conseller de Salut ha de saber escoltar i arribar a acords. Antoni Comín ha demostrat que és capaç de fer-ho i li demanaria que extremi aquesta actitud. En aquest consens es basa la fortalesa del nostre sistema.