Dins dels túnels gihadistes
L’Estat Islàmic va teixir una xarxa subterrània entorn de la segona ciutat de l’Iraq per resistir els atacs aeris
L’Estat Islàmic (EI) ha construït una àmplia xarxa subterrània sota el territori que controla a l’Iraq. Als voltants de Mossul, a les zones acabades d’alliberar, han aparegut desenes de túnels que servien de magatzem i refugi contra els atacs aeris. N’hi ha de tan amples perquè hi circulin cotxes i motos, i de tan llargs, de fins a set quilòmetres, per connectar poblacions. “Aquí guardaven de tot, arròs, tomàquets, municions i alcorans,” explica l’Assei des de la boca excavada en un turó al costat del poble de Karamleix. L’Assei té 19 anys, és cristià i està enrolat en la milícia que ara protegeix la planícia de Nínive.
Els gihadistes vivien sota terra durant el dia i només sortien a la superfície quan queia la nit. Abans de retirar-se, van omplir els túnels de trampes, com explosius que s’accionen prement un interruptor de la llum. El mateix passa als edificis abandonats, on es troben bombes camuflades als electrodomèstics, els rebostos i els banys.
Els carrers han estat sembrats de mines que tenen per objectiu causar el màxim nombre de danys i alentir l’avanç de les tropes iraquianes. Per aquesta raó els soldats de l’exèrcit regular, les forces especials i els peixmergues kurds solen trigar un parell de dies a controlar del tot cada població alliberada.
Netejar les carreteres, els carrers i les cases, però sobretot descobrir els túnels on s’amaguen els combatents, és una de les tasques més difícils. “Aquest túnel només és de 500 metres però servia per comunicar les dues parts del complex”, explicava el capità Saki, de la novena divisió de l’exèrcit iraquià, mentre mostra un dels passadissos que comunicaven les edificacions on l’EI havia tingut una de les seves bases al costat de la població de Gwer.
Aquest túnel en particular estava construït en un sector ubicat a l’aire lliure i cobert per un fals sostre de fusta que a l’exterior estava camuflat com si fos part del pati de la casa. Després de sortir per una de les estretes entrades del túnel, els combatents quedaven en un sector protegit del complex pel qual transitaven només a través de l’interior. A més del subsòl, les poblacions de l’EI estan comunicades gràcies a una sèrie de portes falses que s’obren a les parets. Això els permet moure’s tranquil·lament d’habitatge en habitatge sense haver de sortir al carrer.
Túnels petits com els que mostra el capità serveixen per fugir o atacar l’enemic des de diferents posicions. “És part de la seva tàctica. No solen atacar des del mateix lloc”, explica Saki, que adverteix que ha vist túnels de tots els estils. N’hi ha de més profunds, més llargs o més ben equipats, com el que estava construït sota de la principal base de l’EI en aquesta població.
Al saló d’una casa que també feia d’oficina hi queda com a record un tauler on es llegeix el lema “No hi ha Déu més gran que Déu”.
A terra hi han anat a parar desenes de quaderns informatius publicats per l’organització. Un està il·lustrat amb la foto de la matança del camp Speicher a Tikrit, on l’EI va assassinar uns 1.500 militars iraquians. Molts dels cossos van ser llançats al riu Tigris i d’altres enterrats en una fossa comuna. Aquesta matança continua present en la memòria de cadascun dels integrants de l’exèrcit que avui dia lluita per eradicar aquesta organització del país.
Al fons de l’habitació d’aquest mateix habitatge s’obre una porta que dóna a un petit saló on solia haver-hi apostat un franctirador. Des d’aquí s’accedeix a un buit on cal baixar per unes escales de terra fins a arribar a un passadís amb diferents ramificacions i que en la seva època de funcionament estava il·luminat. Els cables de la llum i les bombetes encara pengen de les parets, com és el cas, també, d’una motobomba, un fogó i els matalassos per al descans. El punt on acaba aquest braç del túnel és una claraboia petita que està ubicada a la part posterior de la casa. Però hi ha diferents sortides.
“Per aquí és fàcil entrar i una vegada al túnel queden comunicats amb l’interior del complex”, explica un altre oficial d’aquesta divisió que ens acompanya durant el recorregut.
Malgrat que aquests túnels estan controlats, la desconfiança sobre la seva seguretat és alta. I és que aquests homes que han combatut l’EI durant més de dos anys temen el pitjor. Estan preparats per enfrontar-se a un gran sistema de túnels que aquesta organització hauria cavat al llarg de la ciutat de Mossul, la qual cosa complicarà encara més la lluita per la plaça.
“Fa més de dos anys i mig que caven túnels a la ciutat. Van tenir molt més temps que en altres ciutats per preparar-se i per això no sabem ben bé quines noves sorpreses podem trobar”, afirma l’Ali, un combatent de les forces especials que ha lluitat en cadascuna de les grans batalles contra l’Estat Islàmic.
Hi ha túnels en què cap un cotxe, i d’altres de tan llargs que uneixen poblacions
Els gihadistes es passaven el dia sota terra i només sortien a la superfície a la nit