Sánchez deixa l’escó per recobrar el lideratge socialista
Entre llàgrimes, Sánchez avança els seus plans per “recuperar” el PSOE
“No puc fallar al meu partit ni faltar al meu compromís!”. Amb aquestes paraules, la veu trencada, el pols tremolós i a punt de plorar, Pedro Sánchez va anunciar ahir a mig matí la seva renúncia a l’acta de diputat, després d’haver-la presentat en el registre del Congrés, per no trencar el seu compromís amb el “no és no” a la investidura de Mariano Rajoy i al seu torn no trencar la disciplina de vot del grup socialista, com sí que van fer, finalment, quinze diputats socialistes. Amb aquesta decisió Sánchez esquiva l’amenaça de ser suspès de militància i intenta mantenir vives les seves opcions de recuperar el lideratge perdut en el pròxim congrés del PSOE, amb unes primàries en què voti la militància, i va posar en marxa la campanya: “A partir de dilluns agafaré el cotxe per recórrer de nou tots els racons d’Espanya i escoltar els qui no han estat escoltats, que són els militants i els votants d’esquerra. Anem tots junts a recuperar el PSOE!”.
Sánchez va envestir amb duresa la gestora que dirigeix Javier Fernández. “Després de la investidura de Rajoy expira el mandat de la gestora, i dilluns haurà de posar data, hora i lloc per al congrés en què els socialistes votin”, va avisar.
Amb la renúncia a l’acta va advertir que no deixava la política, sinó que tornarà a començar “com un militant més”. No va ser per tant un adéu, sinó “un momentani pas a un costat”, per ajudar el congrés federal a “refundar un PSOE autònom i allunyat del PP”. I va explicar les seves raons: “Estic en un profund desacord a facilitar el govern de Rajoy. Com molts socialistes, mantinc un no ferm i clar”. Tot i això, la decisió de la gestora de votar en bloc li va plantejar una cruïlla, i va admetre: “O m’abstinc o voto no”. La primera opció significaria “trair la meva paraula”, i la segona suposaria un desacatament a la resolució –“que no comparteixo en absolut”– del comitè federal del PSOE. “De les dues opcions que em dóna la gestora, no n’escullo cap. No aniré contra el meu partit ni contra el meu compromís. Deixo l’escó com a diputat perquè no renuncio a les meves idees”. “Que dolorosa que és la decisió que prenc!”, va reconèixer.
Sánchez va exigir a més que la gestora no usi represàlies contra els diputats socialistes que tot just unes hores després van trencar la disciplina de vot i els van expulsar al grup mixt, ni trenqui l’aliança amb el PSC. “Al PSOE no sobra ningú! Ni un diputat, ni un militant, ni un vot! Només el lideratge compartit del PSOE i el PSC pot construir la solució federal a la crisi a Catalunya!”.
Després de la seva compareixença de tot just onze minuts, Sánchez va tornar a desaparèixer, ja disposat a preparar la motxilla i tota l’artilleria que sigui capaç de reunir, per rellançar la guerra contra Susana Díaz i els líders territorials que ahir es van posar les mans al cap després d’haver sentit la seva intervenció. N’hi havia molts que no donaven crèdit: “Patètic!”. “De nou demostra que està disposat a trencar el PSOE per tal que ell sigui al comandament”, va lamentar un veterà. “Comença la seva campanya a la secretaria general i una vegada més ho posa tot al servei del seu interès general”, van criticar a la federació andalusa de Susana Díaz. “Refundar el PSOE? Ni tan sols Felipe González, a Suresnes, no es va atrevir a parlar de refundació!”, va replicar una altra dirigent. El president d’Aragó, Javier Lambán, el va acomiadar de males maneres: “Donem per acabada l’Operación Triunfo que va començar el juliol del 2014. Comencem a prendre’ns seriosa- ment Espanya i el PSOE”. La guerra pel lideratge del PSOE serà sens dubte cruenta.
Membres de la gestora de Ferraz també es van enfurismar quan van sentir les paraules de Sánchez. El seu president, l’asturià Javier Fernández, es va limitar a respondre després que el seu mandat no expira quan ho ordeni Pedro Sánchez, sinó quan es faci el pròxim congrés federal que elegeixi un nou líder del PSOE.
Els fidels de Sánchez i els que es mantenen aferrats al no a Rajoy, no obstant això, van celebrar la seva “coherència”, incloent-hi, esclar, Miquel Iceta i Núria Parlon.
L’abrupte cop de porta de Sánchez al matí no va arrossegar, a la tarda, més diputats socialistes dels previstos a trencar la disciplina de vot. Van ser finalment quinze els que van votar no a Rajoy, com estava previst. Així ho van fer els set diputats del PSC –Meritxell Batet podria perdre el seu càrrec a la direcció del grup socialista–, els dos de la federació balear de Francina Armengol –que ahir a la nit va assegurar que era “un dia trist per al nostre país”–, les independents per Madrid Margarita Robles i Zaida Cantero, la saragossana Susana Sumelzo, el donostiarra Odón Elorza, la d’Orense Rocío de Frutos i la de Palència María Luz Martínez Seijo. Es poden enfrontar a multes de fins a 600 euros. Dos fidels de Sánchez, la murciana María González Veracruz i l’asturiana Adriana Lastra, van subratllar a la votació que s’abstenien “per imperatiu”. Però la fractura i el drama del PSOE es va fer visible amb la gallega Pilar Cancela –finalment es va abstenir, malgrat que defensés el no–, que ahir a la nit va abandonar l’hemicicle plorant.
Els crítics s’enfurismen: “Està disposat a trencar el PSOE! Ha estat patètic!” Els fidels de Sánchez i els defensors del no a Rajoy celebren la seva “coherència” Els set diputats del PSC, sis del PSOE i dos independents trenquen la disciplina La gallega Pilar Cancela, que es va abstenir, va abandonar l’hemicicle plorant