Eleccions antiglobalització
Trump canalitza el seu populisme posicionant-se contra els nous tractats internacionals i obliga Clinton a seguir-lo
Aquestes són les primeres eleccions d’una nova era d’antiglobalització. Qualsevol que ho dubti hauria d’haver vist les cares de pòquer dels convidats a la fundació benèfica d’Alfred E. Smith la setmana passada a l’hotel Waldorf-Astoria de Manhattan, on els dos candidats a presidir el país van explicar acudits davant un públic selecte de Wall Street i de corporacions multinacionals, tots vestits de corbata de llacet blanca. Qui es permet el luxe de riure quan Donald Trump proposa d’eliminar tots els tractats de lliure comerç i inversió, negociats a porta tancada per molts dels mateixos bancs i corporacions?
Encara pitjor, Hillary Clinton, –que fins ara manté una estreta amistat amb el club de Davos– sembla que vol anar pel mateix camí que el seu rival. Si això aigualia la festa al Waldorf, va enfosquir també la ja deprimida assemblea de l’FMI i del Banc Mundial celebrada a Washington uns quants dies abans, encara en estat de xoc per la decisió dels britànics d’abandonar la UE. “El populisme de Trump està aconseguint que la gent només miri cap a dins; igual que el Brexit”, va dir lamentant-se un alt directiu del fons en una reunió a porta tancada amb alguns mitjans.
Trump ha canalitzat la ira desencadenada per l’estancament salarial als EUA posicionant-se contra un model de globalització defensat durant més de 20 anys per l’establishment polític tant republicà com demòcrata. “Trump ha inserit una maça a la màquina; s’oposa a aquells acords i ha oblivan gat la Hillary a fer el mateix”, afirma Dean Baker, del Centre d’Investigació sobre Política Econòmica (CEPR) a Washington. El rebuig del magnat als acords transpacífic (TPP) i transatlàntic (TTIP), així com l’històric tractat de liberalització amb Mèxic firmat per Bill Clinton el 1994 (TLC), “ha immergit el sistema en la confusió total; Clinton ja se sentia pressionada per Bernie Sanders [el seu rival d’esquerres a les primàries] i ha hagut de seguir fent el joc a Trump”, afegeix Baker.
Clinton ha fet un gir de 180 graus en el seu suport al nou tractat transpacífic, un acord entre els EUA i Àsia que exclou la Xina qualificat fa només dos anys per la demòcrata com “el patró or” de la liberalització. Si manté aquesta posició després de la seva probable victòria, resultarà un maldecap per als seus donants financers i empresarials, que comptaven amb aquests tractats per esquivar els esculls per a les seves inversions transnacionals. “En realitat, no es tracta de treure traves al comerç entre Àsia i els EUA, el que volen és una estructura favorable a les inversions multinacionals i per protegir les seves patents”, va explicar Baker. Els principals donants de Clinton són gegants corporacions globals com Google, DreamWorks, Time Warner, Morgan Stanley o Bank of America, que requereixen mesures de protecció per a la seva propietat intel·lectual, així com l’obertura en àrees més enllà del lliure comerç de béns, com mitjans de comunicació i finances.
El gir no és vist de bon ull a la Casa Blanca. Segons explica l’escriptor Mark Landler al seu llibre
Alter egos, el president Obama es va mostrar exasperat per l’oportunisme de la candidata. “Quan el informar que Clinton havia canviat la seva posició respecte al TPP, el president va mirar al sostre i va sospirar”, explica Landler. Tan sols un acord d’última hora entre Obama i el Congrés per aprovar l’acord transpacífic per la via ràpida salvarà un projecte d’integració econòmica. Es tracta d’un tema tan important per al Pentàgon com per al Departament del Tresor. Molts consideren que l’acord amb els països de la conca del Pacífic és crucial per evitar que altres països segueixin les Filipines pel camí d’acostament a la Xina. “L’acord del Pacífic és geopolític, pura estratègia militar de contenció de la Xina”, va dir Michael Lind del think tank New América a Washington: “Si fos un acord comercial, per què diantre se n’ha d’excloure la Xina?”. El TTIP, per la seva banda, “demostra que la globalització ha fracassat; és un minitractat global amb només el 40% del PIB mundial i sense la Xina”, diu.
Pot ser que Clinton, una vegada instal·lada a la Casa Banca, no sigui tan rebel en l’àrea de globalització. Segons els correus filtrats per Wikileaks, la demòcrata ha insistit en reunions secretes amb diversos bancs internacionals que volia ampliar aquells acords. “Fa falta una posició pública i una altra a porta tancada”, va confessar en una reunió amb el banc global Goldman Sachs.
L’antiglobalització que promulga Donald Trump tampoc no inspira gaire confiança, segons adverteix Larry Mishel, de l’Institut de Política Econòmica a Washington. “Trump s’oposa als tractats, però d’altra banda defensa l’agenda de desregulació i de retallades d’impostos de les multinacionals i bancs, els mateixos que pressionen pels acords de liberalització”, va dir. “Trump comença per ser populista, però acaba sent de la cambra de comerç”, resumeix Mishel.
Quan van informar Obama que Clinton no donava suport a l’acord comercial amb Àsia, el president va sospirar