Corbs contra rates al front de Mossul
La unitat Or de les forces d’elit iraquianes és molt prudent a propòsit de la resistència dels guerrillers gihadistes, però mostra molt d’optimisme de cara al seu triomf final
Els EUA entrenen i equipen els homes de les tres unitats d’elit iraquianes
Nova ofensiva de l’exèrcit iraquià sobre Tal Afar per tallar la rereguarda de l’EI
Durant l’alliberament de Tikrit ens vam trobar amb l’EI a l’altre costat de la paret. Podíem parlar amb ells i la seva manera d’ofendre’ns era dir-nos corbs”, recorda l’Ahmed, de 22 anys, membre de la divisió Or de les forces especials iraquianes que van ser creades sota la tutela dels EUA i avui lideren la lluita contra l’Estat Islàmic (EI). Els seus integrants seran els primers d’entrar a Mossul, on lluitaran carrer per carrer.
“Estem preparats per a una guerra de guerrilles”, assegura l’Ahmed, que porta l’uniforme negre de la unitat. Assegura que hi ha guerrillers gihadistes –els anomena rates– a l’altre costat del pati de la casa que ocupen des de fa dos dies. Una barrera de terra separa els enemics. A les parets de l’habitatge queden pintades amb símbols i lemes de l’EI.
La divisió Or va ser a la presa de Bartella, la ciutat cristiana als afores de Mossul, i ara recupera forces abans de seguir endavant. Mentre l’exèrcit regular és conegut per la seva falta d’efectivitat i la corrupció dels seus comandaments, aquesta divisió és la més fiable de totes les iraquianes. Va guanyar fama a Fal·luja, un altre bastió del gihadisme, a prop de Bagdad, on també va ser la primera d’entrar. Molts iraquians consideren que aquests homes de negre són uns herois i hi ha diverses cançons en honor seu.
Però no sempre va ser així. Abans de l’avanç de l’EI a l’Iraq, la divisió Or també era coneguda com la divisió bruta. Se l’acusava de cometre múltiples atrocitats i de ser el braç armat de l’ex-primer ministre, el xiïta Nuri al-Maliki, a qui assenyalen per haver dut a terme una campanya de neteja ètnica. Es va arribar, fins i tot, a parlar de desmantellar la unitat.
Però tot va canviar amb l’arribada de l’EI. Aquesta força que no pertany ni a l’exèrcit ni al Ministeri de l’Interior, i que respon directament al primer ministre, va anar transformant la seva imatge fins a convertir-se en la salvadora d’avui.
Els EUA no tenen millor aliat sobre el terreny. No hi ha militars més ben equipats i preparats, seguint les pautes de l’OTAN. Malgrat que coordina la seva activitat amb l’exèrcit té plena autonomia per operar sobre el terreny.
Es diu que de cada 25 homes que comencen l’entrenament menys de cinc l’acaben. “No importa la quantitat, sinó la qualitat. És una mica el mateix que passa amb l’EI: no són un gran nombre, però saben lluitar”, explica Salih Osman, el portaveu del servei de contraterrorisme de l’Iraq del qual forma part aquesta divisió Or.
La primera divisió Or, la que va lluitar contra Al-Qaida a l’Iraq, es limitava a missions molt puntuals, que no duraven més de 24 hores. Avui, a aquella unitat se n’hi han unit dues més, i la seva capacitat de lluita s’ha ampliat.
“Tenim una escola on preparem els soldats i les missions. Ara estem aplicant molt del que hem après a Fal·luja, no només perquè va ser una baralla molt dura, sinó perquè la ciutat, igual que Mossul, també va ser base de l’EI durant molt de temps”, explica Osman en una base improvisada d’aquesta força ubicada en territori kurd.
Entre la unitat de l’Ahmed i Mossul, el centre del qual és a set quilòmetres en línia recta, només queda una població en mans dels gihadistes. “En aquest moment tinc més por dels franctiradors que dels explosius”, explica l’Alí, company de l’Ahmed. Els explosius, diu, són més fàcils d’identificar però els cabells blancs (franctiradors en àrab), poden aparèixer per qualsevol banda. Si són a menys d’un quilòmetre, el foc creuat és constant. “Ara el front sembla tranquil –afegeix l’Alí, que és xiïta, té 30 anys i és del sud del país–, però tan bon punt cau la nit tot s’activa”. Tots tenen edats similars i la majoria provenen del sud de l’Iraq, de majoria xiïta.
“Tots hi vam entrar perquè volíem lluitar contra els terroristes, primer Al-Qaida i després l’EI”, explica en Nasr, conductor d’un Humvee on també van l’Ahmed, l’Alí i dos companys més. En aquest totterreny cuirassat i de color negre, que és el segell que identifica les forces especials iraquianes, porten els seus equips, els seus estris per cuinar, les mantes per tapar-se a la nit i el més important, els seus mòbils intel·ligents amb què registren tot el que els passa. També es fan selfies, pràctica molt comuna entre els soldats d’aquesta ofensiva sobre Mossul.
El Humvee està decorat amb records de les batalles que han entaulat contra l’EI. “Fa dos anys que hi estem ficats”, diu en Nasr. “Hem tingut baixes, però són molt menors que les d’altres forces a l’Iraq”, afegeix. “No és que pensem que el Daeix –com es coneix l’EI al món musulmà– sigui un enemic fàcil; totes les baralles són difícils perquè no són un exèrcit convencional, però el temps ens ha ensenyat a familiaritzar-nos amb les seves tàctiques”, afegeix l’Ahmed.
El paisatge està trencat per les cicatrius de la batalla. Les carreteres són plenes de clots provocats per les bombes. També hi ha restes dels cotxes bomba que l’EI utilitza per frenar l’avanç. La metralla és visible a les façanes de gairebé tots els edificis.
Aquest també era ahir l’escenari a Tal Afar, la ciutat més important, al marge de Mossul, que queda en mans de l’EI al nord de l’Iraq. Les forces iraquianes van llançar ahir un atac massiu contra aquesta plaça. Si l’EI la perd deixarà molt desguarnida la rereguarda, especialment les rutes de subministrament amb el territori que encara controla a Síria i que connecten amb AlRaqqa, la capital del califat.
“Aconseguirem el triomf final”, assegura l’Ahmed abans d’acomiadar-se. El deixem fent càlculs del nombre d’homes amb què l’EI el rebrà a Mossul. Aquesta és la dada que més ocupa el seu pensament en els últims dies.